[Versión en castellano en Medium]
Després de publicar ‘Gris’ vaig fer el traspàs formal de la Direcció General al nou director, Ramón Roca.
Roca sí que té perfil tècnic – pel que fa a tecnologia digital – a més d’administratiu. No vaig tenir aquesta impressió en llegir la premsa i i hauria de recordar el que dic sovint: hi sol haver una considerable diferència entre la realitat i el que diu la premsa.
Crític
Durant el traspàs vaig repetir les idees de ‘Gris‘. Vaig dir que havia estat crític i seguiria sent-ho perquè la situació era crítica.
Si et fan fora d’una empresa, el més prudent és guardar silenci. Ja espabilarán. Si no tenen visió digital tancaran, i altres empreses els substituiran. No és tan important. Tot just hi haurà efectes negatius per a la ciutadania, que no perdrà oferta ni possibilitats.
La cosa canvia quan es tracta del govern, que té una gran responsabilitat pública i l’obligació de ser transparent. Vaig estar allà i ho vaig entendre. Ara seria una irresponsabilitat amagar els errors i les solucions que l’alta política no va voler veure ni aplicar. La miopia digital del Govern no farà que desaparegui, deixant espai per a la una competència capaç de satisfer les necessitats digitals de la societat. El canvi no arribarà per la competència sinó per la nostra insistència. Simplement vull que tingueu informació i arguments a l’hora de reclamar el nostre futur digital.
La meva insistència no és només l’obsessió d’un informàtic freak (o no). Yuval Noah Harari no és informàtic, sinó historiador, i ha publicat un llibre que recomano sempre que puc: “21 lliçons per al segle XXI“. És una obra on l’autor encerta què significarà la tecnologia digital, però potser s’equivoca en les solucions. Copio un parell de fragments perquè pugueu copsar el seu to:
“La disrupció tecnològica ni tan sols és un dels temes principals de l’agenda política.
[…]La gent normal pot ser que no entengui, d’intel·ligència artificial i biotecnologia, però poden notar que el futur els està passant de llarg.
[…]És indubtable, però, que les revolucions tecnològiques guanyaran impuls en les pròximes dècades i faran que la humanitat s’enfronti amb les proves més dures que hem hagut de patir mai. Qualsevol relat que busqui guanyar-se la fidelitat de la humanitat haurà de demostrar davant tot el seu habilitat a l’hora de gestionar les revolucions bessones de la infotecnologia i la biotecnologia. Si el liberalisme, el nacionalisme, l’islam o algun nou credo vol donar forma al món de l’any 2050, no tan sols haurà de trobar sentit a la intel·ligència artificial, els algoritmes de dades massives i la bioenginyeria … també ho haurà d’incorporar tot en una nova narrativa que tingui sentit.
[…]El desafiament amb què s’enfronta la humanitat en el segle XXI, davant la infotecnologia i la biotecnologia, és probablement molt més gran que el desafiament que van representar a l’era anterior les màquines de vapor, els ferrocarrils i l’electricitat. I vist l’immens poder destructiu de la nostra civilització, no ens podem permetre més models fallits, guerres mundials i revolucions sagnants. Aquesta vegada, els models fallits podrien tenir com a resultat guerres nuclears, monstruositats genèticament modificades, i un col·lapse total de la biosfera. En conseqüència, hem de fer-ho millor que quan ens enfrontem amb la revolució industrial.”
La situació és greu i per això insisteixo i insistiré.
El Traspàs
El nou director general de Modernització i Administració Digital (DGMAD) va estar d’acord amb la necessitat d’estructura de Govern dedicada a la Societat Digital, i que tenia prou pes i caràcter per no ser un satèl·lit d’Indústria ni d’Innovació. De fet, tant ell com jo vam fer la majoria d’aportacions sobre el digital als programes electorals dels nostres partits, PSIB (PDF) i MÉS per Mallorca (PDF). Per tant, no hem vist res sobre Societat Digital en els Acords de Bellver per a la legislatura 2019-2023. Van usar la marca “Sol i Dades”, però no van incloure cap mesura perquè sigui realitat poder passar d’una economia de “sol i platja” a una altra de “sol i dades”.
Pel que fa a l’Administració Digital, vaig repetir les idees escrites a ‘Gris‘: és errònia l’estructura creada per aconseguir suport funcional; és urgent que tot el personal informàtic del Govern estigui sota una direcció general tecnològica; el pes tecnològic és gran i el focus no pot estar en l’Administració Digital.
De fet, serà molt difícil que alguna fita en Administració digital tingui gaire repercussió. Es tracta d’un treball de fons tan complex com gris.
Per exemple, si expliquen que tenim un arxiu digital per custodiar tots els documents digitals del Govern, la resposta serà “Encara no ho teníem?!”. Doncs no; no va existir fins a la tardor de 2016. Faran falta un parell de legislatures perquè doni servei a totes les Conselleries.
En l’acte de presa de possessió, algunes Conselleres i Consellers van dir que era prioritari que la ciutadania es pugui relacionar digitalment amb l’administració; suposo que era al guió comú. La fita està a punt, ho vaig dir el 24 de maig al Twitter:
El 2015 devers un 50% dels tràmits eren digitals; el 2019 el 100% ho serà. Ho fem possible amb la nova plataforma SISTRA2, moderna i àgil per a que el tràmit digital sigui més fàcil per a tothom. L’Administració Digital és #LaTevaDecisió pic.twitter.com/NXfTMLeE3V
— Benjamí Villoslada (@benjami) May 24, 2019
Quan arribi el moment, haurem aconseguit una cosa que diu una llei publicada el 22 de juny de 2007 (la 11/2007). Pot el Govern anunciar el 2019 que per fi va complir una llei del 2007? Sí, amb 12 anys de retard. no; la notícia dóna per a poca cosa més que la brevetat d’un anunci a les xarxes socials.
Per cert, en la reunió interna on vaig demanar posar en marxa –per fi– els tràmits “Instància Genèrica” i “Tràmit Plantilla”, una funcionària em va interrompre. Jo no podia dir que –per fi– el 100% dels tràmits és digital. Ho sé si sóc estricte, però no sempre toca ser-ho. En realitat, es tracta que gràcies a dos nous tràmits ara la ciutadania podrà exercir el seu dret, des de 2007, a relacionar-100% digitalment on l’administració. En el tuit, no vaig canviar la meva manera de transmetre-ho a la ciutadania perquè vaig voler que tingui clar quin dret podrà exerceix. Tampoc diré, per lleialtat institucional, quins arguments i obstacles van fer que aquest pas es retardi 12 anys tot i que estava codificat en SISTRA1 quan vaig arribar al Govern el 2015.
Esmento el cas del paràgraf anterior per il·lustrar que l’avanç lent de l’Administració Digital no és només una qüestió tecnològica. De fet, la tecnologia sol ser és un fre de només un parell de mesos, però la resta no-tecnològic és un fre cultural que sovint demana tot un recanvi generacional.
Això sí, la tecnologia serà un fre per al Govern, i gran, si segueix perdent el pes i la governança que explico a ‘Gris‘. La tecnologia ja no és una eina, com en els 90, sinó un fi que ha de seduir –i arrossegar si cal– tot el Govern.
La identitat sobirana (o SSI o BYOI) és el següent avanç important, tant gros com les xarxes socials, però encara és massa incipient perquè s’entengui. En aquest moment una nova identitat digital només –el “només” és un sarcasme— és un projecte clar per a un laboratori que assagi la següent revolució digital del Govern. Tenir dos laboratoris, un per a producció i un altre per a desenvolupament, és una cosa imprescindible que està en el meu Pla Director, però no en els plans actuals del Govern de les Illes Balears.
La petició de les Conselleres i Consellers durant la presa de possessió –que la ciutadania pugui dirigir digitalment a l’Administració– és una mancança històrica que quedarà resolta aquí a un parell de mesos –per fi. Que la tecnologia dissenyada i programada per a fer-ho possible pugui créixer i no s’aturi, que no col·lapsi, depèn de canvis importants i urgents en l’organització del Govern. De moment, ningú no té plans per a mantenir la peça més important: el talent digital. No està previst en la nova DGMAD ni per a la societat, a través d’una històricament inexistent Direcció General de Societat Digital.
Govern Digital
Que els Consellers i les Conselleres haguessin demanat Govern Digital, i no Administració Digital, això sí hauria estat un bon símptoma.
Perquè l’Administració Digital és gris, en el Pla Director parlo de Govern Digital. Ho faig perquè crec que això sí té interès. Mentre que l’Administració Digital és el que succeeix amb 12 anys de retard, el futur és al Govern Digital. Consisteix en que l’anàlisi de la dada, generat per l’Administració Digital, que serveixi a l’hora de donar respostes als problemes de la ciutadania.
El Govern Digital està implícit en una coneguda frase de Jorge Wagensberg:
“Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució”
L’Adminsitració Digital serveix per registrar dades que puguin donar respostes. És només evolució. El Govern Digital està format per persones que fan preguntes. Obtenen respostes precises. Són possibles gràcies al bon govern de la dada. Això és revolució.
Totes aquestes idees i propostes estan en el meu Pla Director, que em va servir de guió durant la reunió de traspàs al nou Director General. També vaig lliurar-li el Pla Director.
Ressentiment?
M’han dit que les meves crítiques poden semblar ressentiment. No ho vaig pensar. De fet, mai sé com em llegiran. Sovint penso que hauria de llançar-me al podcast, perquè després de més de 10 anys de ràdio ningú em va interpretar malament. La veu si expressa el to real. Per escrit és molt difícil transmetre-ho.
En part, dalt matiso si el meu és crítica responsable o ressentiment. Es tracta d’un govern, no una empresa, i crec que és una qüestió de responsabilitat no amagar els errors greus que he vist i exposat, però que l’alta política no va voler veure ni resoldre.
Quan exercia de director general no tenia sentit que critiqués en públic res de la meva àrea perquè el meu treball era detectar problemes i buscar solucions. Estan totes en el Pla director.
Com a Director General, podia dir quins problemes vaig trobar, però no era una crítica sinó una mostra que era conscient de la necessitat de donar solucions. En realitat ara estic fent una cosa semblant, que consisteix a exposar problemes i proposar solucions.
Estic raonablement satisfet de les solucions que vaig trobar. De fet, vaig descobrir que el meu Pla Director estava basat en les 10 tendències en eGovernment que Gartner havia detectat. Després de dos anys observant els problemes d’un govern i buscant solucions, fent ‘thinking outside the box’, la meva visió era pràcticament idèntica a la dels analistes de Gartner. La serendipitat va sorgir durant el primer Fòrum Autonòmic, al qual ens va convidar el Govern Basc i Gartner. Ens van demanar una presentació que inclogués una diapositiva dient per què estàvem allà. La meva fou aquesta:
Aquella edició del fòrum em va servir per saber que el futur del Govern Digital de les Illes Balears estava ben enfocat.
Les 10 tendències en eGovernment segons Gartner i que estan en el meu Pla Director:
- Tenir un CIO (o CDO) amb una visió 360º de la política digital del Govern
- Tenir una organització compartida de persones professionals i serveis
- Gestionar estratègicament els proveïdors (Strategic Vendor Management)
- Capacitar digitalment tota l’organització
- Seguir les tendències: innovar amb blockchain, assistents, intel·ligència artificial, deep learning, etc.
- Desenvolupar una arquitectura basada en plataformes i aplicacions; desenvolupar plataformes no monolítiques
- Donar un servei d’extrem a extrem (End-to-end Service)
- Donar serveis avançats de seguretat
- Tenir un Govern de la dada (Analytics)
- Mantenir la governança (Leadership & Governance)
Crec que explicar quins problemes vaig veure i les solucions que vaig trobar també serveix per trobar una nova feina. La feina d’un directiu és detectar problemes i obstacles, trobar solucions i dreceres, fer un ‘think outside the box’ per orientar quin serà el següent pas de l’organització.
Estic convençut que el relat (el ‘storytelling’) professional té més valor que els avorrits Curriculum Vitae. Aquesta vegada publico un relat perquè el meu treball era públic i transparent; el registre seria un altre si hagués treballat per a una empresa privada.
No és ressentiment sinó una oportunitat, i l’aprofito.
MÉS per Mallorca
Era independent quan el vicepresident Biel Barceló em va oferir la Direcció General el juliol del 2015. Vaig acceptar perquè em va sorprendre que la seva visió tecnològica estigués per davant del pes polític en el partit. El seu projecte prometia ser diferent, i ho va ser.
Més endavant vaig constatar que la transformació digital del Govern i la societat era una cosa molt important per Biel Barceló. El dia a dia em va conduir a l’afiliació a MÉS per Mallorca per subratllar que la visió digital més avançada del nostre entorn només podia ser el resultat d’un treball en equip.
Gràcies a Biel Barceló –un altre cop– vaig aconseguir aportar gairebé tota la part digital del programa de MÉS per Mallorca per a la legislatura 2019-2023, però el Biel no estaria en les negociacions per formar el nou govern. Des de la seva dimissió, al desembre de 2017, es va limitar a un espai a partir de la segona filera.
Durant les negociacions per formar el Govern 2019-2023, em vaig adonar que el digital no tenia cap importància per a l’executiva de MÉS per Mallorca. Ningú no va voler veure ni seguir el que Barceló va començar el 2015. Em vaig trobar completament sol. No era cap símptoma positiu que jo –i només jo– una i altra vegada insistís en la importància del digital, per al futur, perquè ningú m’havia preguntat ni consultat res.
Porto malament la cosa de ser un zero a l’esquerra, digueu-me rar, i la setmana passada em vaig donar de baixa de MÉS per Mallorca. Els meus convenciments polítics –que segueixen estant en la seva línia– no basten per a romandre adherit a en col·lectiu que em fa sentir un predicador en el desert.
Tampoc no hauria volgut seguir a cara d’una DGDT en l’ambient que tenim ara, si és que encara algú pensa que m’allunyo per no continuar-de-director-general-erra-que-erra. Es tracta d’una qüestió de ser útil o no ser-ho. No només per a mi, sinó també per a la societat; és una col·laboració.
Ho il·lustra la meva referència a la pel·lícula ‘The Groundhog Day’ al títol d’aquest article. Seguir en la no-DGDT que tenim ara, hauria estat tornar al 2015 però sense un líder com Biel Barceló, capaç d’aconseguir que el calendari avancés. Només reviuria, una i altra vegada, coses sense solució que ja coneixia. De tant en tant alguna cosa podria semblar genial per a les persones que passaven per allà, però mai per a mi, que estaria instal·lat en un bucle infinit. Fins i tot mortal:
Per a mi és un alliberament no continuar en un Govern de les Illes Balears sense visió digital. Em relaxa apartar-me del projecte de MÉS per Mallorca, perquè deixaré de sentir la necessitat, per afiliació i projecte comú, d’insistir sobre l’abast de la cosa digital a persones que no tenen cap interès en el tema. És difícil d’expressar. Quedo en hibernació perquè res sigui una obligació ètica per a mi ni una molèstia per MÉS per Mallorca. Des del afecte.
Continuaré divulgant i defensant la importància de la transformació i immersió digital de la societat, empreses i organitzacions. Ho faré a títol individual com bitólogo tecno-optimista. No estalviaré contundència perquè crec que cal. No és fàcil d’explicar, i no deixaré de cercar paral·lelismes i metàfores més o menys afortunades – depèn del dia. El meu discurs sortirà a l’aire, a l’atzar. Random.
La nova situació és molt més saludable. No puc estar ressentit, enfadat ni res semblant. Al contrari, moltes gràcies per tan valuosa experiència.
—
Imatges: Matt Schneider i Deadly Movies
Moltíssimes gràcies per la vostra atenció: la primera part de ‘Gris’ va tenir gairebé 900 lectures i 1.300 el meu relat ‘Busco feina’ a LinkedIn.
PS: Si us plau, llegiu “21 lliçons per al segle XXI“. Sabreu que ens espera, encara que no encerti en les solucions. Estan per fer i tu pots formar part de la solució.