Divendres 23 de febrer la Càtedra Santander de la UIB, la Direcció General de Desenvolupament Tecnològic i IBeTec organitzarem una jornada amb la finalitat d’aprofundir en l’ús i els potencials de la plataforma Sentilo. També tenia l’objectiu què coneguessin el Jordi Cirera a l’UIB, IbeTec i qui volgués venir.
En Tomeu Alorda, que va portar tots el detalls de l’esdeveniment, em va demanar que donés la benvinguda i presentés el convidat. Vaig conèixer en Jordi el 2014 mentre treballava en un pla estratègic per l’Ajuntament de Barcelona. Era el project leader d’un software lliure genial, el Sentilo, que significa ‘sensor’ en esperanto. Havia sorgit per a evitar problemes i superar reptes d’una cosa nova, l’IoT. Quins problemes? Quins reptes? No ho sabien.
El context, al 2007, fou que Barcelona volia ser referència mundial com Smart City. Per aconseguir-ho tindrà milers de sensors que emetrien milions de registres amb informació. O no. Potser serien milions de sensors que enviarien milers de milions de registres. Ningú no ho tenia clar i no podien fer cap previsió.
Què s’hi faria, amb tanta informació? No se sabia –de fet avui tampoc sovint no se sap. En alguns casos servirien per a disparar alarmes per a intervencions immediates. També podrien tenir funcions de senyalètica: “aquí hi ha aparcaments lliures” o “alerta amb el polen de la zona on ets a punt d’entrar”. Altres servirien per a fer anàlisi estadística. Big Data, Machine Learning, Deep Learning, intel·ligència artificial.
Com serien els sensors? Quina seria la forma de llegir la informació que recullen; com s’hi farien peticions i preguntes; cada quant; amb quins permisos. Tampoc no se sabia.
Deu anys enrere, el Jordi i els seu equip no tenien cap requeriment concret pels sensors però tenien ben clar que no es podrien gestionar ni amb el programari que coneixien ni els motors de base de dades que tenien a l’Ajuntament de Barcelona.
La resposta va ser Sentilo: un software lliure basat en la idea KISS (Keep It Stupid, Simple) que faria poques coses però ben fetes. El van pensar com una placa base de PC, que just fa el més essencial d’un ordinador. En el cas dels sensors, l’essencial seria llegir i escriure a qualsevol cosa sense importar qui fos el fabricant ni la funcionalitat ni com calgués ‘parlar-hi en digitalí’. Tot el que arribés s’hi connectaria com passa a les plaques base dels PC: als slots.
El Sentilo mantindria una estructura sòlida que permetria admetre el que arribés i que ningú encara no sabia. Tampoc avui no se sap ben bé, encara. Vaig voler destacar-ho a la presentació del dia 23 a la UIB: de tant en tant tenim la sort de fer feina en quelcom que ho té tot per a fer.
És un privilegi perquè l’entorn és cada cop més líquid; en manco de 20 anys gairebé cap de nosaltres tindrà la feina actual ni cap de les que coneixem. Construir avui un producte que ho té tot per a fer i avançar raonablement bé –com és el cas del Sentilo– dóna un fons colossal per encarar el futur; significa l’avantatge competitiu de treballar avui en les bases dels oficis que encara no existeixen. Qui s’hi posi avui mateix serà més àgil exercint-los.
IoTIB
IoTIB és la xarxa corporativa IoT del Govern de les Illes Balears i usa Sentilo. La construcció i manteniment de la xarxa és tasca de l’empresa pública IbeTec. La UIB li dóna consistencia tècnica al projecte; fa les recomanacions i validació del procés, mètodes i infraestructura. Ha fet feina en les proves pilot i usarà la xarxa IoTIB per a la formació en IoT. Des de la Direcció general de Desenvolupament tecnològic (DGDT) l’hem planificat.
En arribar al Govern volia reproduir el que havia vist a l’Ajuntament de Barcelona, però calia canviar algunes coses perquè un govern no és un ajuntament. La diferència més determinant és que els ajuntaments tenen fanals i faroles; els governs no. Per això tothom parlava de Smart Cities però no de Smart Countries. Bé, amb el temps tot va esdevenir smart, la rentadora també, però em refereixo a la infraestructura bàsica sobre la qual construir tota la cosa smart.
Les faroles i els fanals dels ajuntaments –i consells insulars– tenen alimentació elèctrica i permeten instal·lar-hi antenes WiFi. No cal demanar permís a ningú perquè la infraestructura de la ciutat és de l’ajuntament i el WiFi usa freqüències de ràdio lliures. Aquesta era la base de l’smartcitisme.
Tanmateix al Govern podríem fer una Smart City al Parc BIT. Hi ha faroles i fanals, les instal·lacions són del Govern i el gerent –que és el ‘batle’– fa feina al mateix equip de Vicerprèsidencia que nosaltres, la DGDT. Les instal·lacions IoT del Parc BIT servirien per a innovació i d’exemple als ajuntaments i consells insulars. Si ho seguien les Illes Balears esdevindrien Smart Islands, però no depenia només de nosaltres i les instal·lacions del Parc BIT no beneficiarien a una ciutat real; seria just un laboratori.
Amb aquesta idea vam anar al Smart City World Congress, de Barcelona, la tardor del 2015. En aquell moment feien feina amb Cellnex per a recuperar els canals de la CCMA i vam visitar el seu stand. Ens van presentar els seus nous serveis IoT gràcies a una tecnologia de baixa freqüència que nom Sigfox. Acabaven d’inaugurar la xarxa per a donar cobertura a les alarmes Securitas Direct, que era el primer client i impulsor. Securitas havia proposat Sigfox a Cellnex perquè tenen una xarxa de torres de comunicacions que cobreix tot l’estat, car les usen per a transmetre la TDT –entre d’altres serveis.
Nosaltres també tenim una xarxa de torres. Són per a la TDT i emergències. Estan alimentades com les faroles i els fanals dels ajuntaments. Podíem usar-les per a quelcom semblant a Sigfox, i que acabava de presentar la versió 1.0: LoRaWAN.
LoRa és l’acrònim de Low Range perquè emet en baixa freqüència i usa ones lliures –com el WiFi. LoRa Alliance té vocació lliure també i podrem usar-lo sense restriccions. A més, s’hi diu amb el propòsit de Govern per augmentar i estendre l’ús de tecnologia lliure.
En explicar-ho al gerent de l’empresa pública que manté les torres, Multimèdia IB (ara IbeTec) tot d’una s’hi va posar. A més d’alimentades, les torres estan comunicades entre sí per a formar la xarxa TETRA d’emergències. Es tracta d’una comunicació xifrada i segura, cosa que donava encara més garanties a la futura xarxa IoT del Govern de les Illes Balears.
L’equip a IbeTec va seguir els avanços de LoRa, que just acabava d’arrancar, fins a poder fer les primeres proves pilot conjuntament amb la UIB. Va passar quelcom semblant que a l’equip del Jordi Cirera quan van arrancar Sentilo: tot estava per a fer. Vam poder ser dels primers perquè, per inquietuds i serendipitats, arribarem just quan començava.
IoTIB és la primera xarxa IoT que cobreix tot el territori d’un país. Mentre obrim camí, vàries organitzacions ens observen per a reproduir-ho: governs autonòmics, diputacions. Per exemple, el segon fòrum de l’associació UNIRED es va dir Smart Towers pensant en el futur de les torres perquè la TDT aviat s’acabarà. Es van inspirar en la feina que fem a les Illes Balears amb les nostres torres. El primer fòrum UNIRED del 2016 fou sobre el futur brillant de la TDT. Sovint uso aquest cas com exemple de ràpida transformació digital d’un servei.
Empreses volen col·laborar amb nosaltres perquè tenen béns repartits per tot el territori estatal i els podrien usar per a instal·lar antenes i vendre serveis IoT. Les seves proves seran a les Illes Balears perquè aquí és on ha començat aquesta idea que va més enllà de les Smart Cities; també pot haver-hi Smart Countries.
Tot és per a fer i som entre els primers que s’hi posen. Això ens situa com a país entre els primers que tindran especialistes en feines que avui encara no existeixen.
La tardor del 2015 vam anar a Barcelona, la seu mundial del Smart City World Congress, preguntant-nos com podíem construir Smart Islands. Enguany sabem que Mallorca serà la seu mundial permanent del Smart Island World Congress.
La fita ‘sol i dades’ és més a prop gràcies a la col·laboració entre vàries administracions: Consell de Mallorca, Govern de les Illes Balears i Ajuntament de Calvià.
Sol i dades
Cal que anem del model econòmic ‘sol i platja’ cap al ‘sol i dades’.
Hem començat amb les infraestructures perquè són els fonaments sobre els quals construir-hi la resta. En només dos anys i busques ens hem convertit en una de les regions europees amb més llars connectades per fibra; acabem de posar en marxa la primera xarxa IoT corporativa que cobreix un país sencer.
La xarxa IoTIB és per a serveis públics del Govern i les entitats locals. La intenció és que serveixin de servir de motor de la inventiva en un àmbit que ho té tot per a fer.
El sol, la llum i el paisatge són inspiradors a l’hora de la creativitat. El producte serà util per a milions de visitants cada any. El turisme converteix les illes en laboratoris d’alta qualitat; el que feu a les Illes Balears serà vàlid per a qualsevol ciutat. Smart Cities covades a les Smart Islands de sol i dades.
Podreu ser pioners en productes de la quarta revolució industrial i ho veurà tot el planeta gràcies a la seu del Smart Island World Congress de cada any.
Presentacions
Al Google Drive hi trobareu les presentacions. També un escrit que vaig preparar per a presentar IoTIB i explicar la importància que té el IoT. Encara no tinc la del Carles Puga d’OpenTrends. Ens va agradar molt com fan servir Node-Red junt al Sentilo.
—
Imatges: Diari de la UIB i pròpia.
