Una entrevista a 1.500 oficinistes feta per Office Angels diu que els BlackBerry i les memòries USB són les darreres galindaines símbol de prestigi social. Cal arribar al treball equipat amb dos mòbils, un per les cridades privades i un altre per la feina. No pot faltar l’iPod, un capuccino descafeïnat i una bossa per anar al gimnàs.
El menjar també serveix per a exhibir l’ambició professional. El sushi i sashimi és el menú oficial junt als tassons de cafè. Encara que a l’oficina hi hagi begudes calentes de franc, cal portar-les del Starbucks de la cantonada.
La columna «Real office Gossips need two mobiles» del diari londinenc Evening Standard, del dia 16 d’agost, explica que a les oficines ja no hi ha yuppies, sinó gossips: «Gadget Obsessed, Status Symbol Infatuated Professionals» que ve a dir, pam envant pam enrere, «obsessionats amb les galindaines, professionals bojos pels símbols de prestigi».
Els mòbils, ordinadors de butxaca i reproductors d’àudio són eines útils, la cuina japonesa és saludable i l’esport també. Però tot plegat canvia quan aquestes coses es converteixen en símbols socials de prestigi i ambició.
Les etiquetes són goloses i la generalització és fàcil. La diferència està en l’ús que cadascú en faci: símbol o eines. Si algú troba que cal el BlackBerry i l’iPod per a triomfar, aleshores per a ell són símbols importants. El grup està creat i l’etiqueta servida, però és cosa seva. La resta només ho descriu, en aquest cas usant la paraula gossip [1], que possiblement és incòmode pels gossip autèntics: defineix el que han convertit en una dependència artificial i vana.
El que passa Londres, un dels pinyols administratius del planeta, acabarà arribant al nostre redol –si és que no ho ha fet ja. Potser cal anar cercant qualque paraula nostrada pels gossip: tecnobufes?
8. Vanitat, aparença vana. «Er pots vasser, fill meu, la curta bufa | dells bens qui son comesos a Furtuna, Febrer Inf. vii.»
Una definició de bufa al DCVB
—
[1] Gossip en anglès també significa xafarder.
3 comentaris. Leave new
Tecnobufa Casi ploro de les rialles quan ho he sentit.
La veritat és que, igual que els bufes de tota la vida, els tecnobufes me dónen bastant igual. Que tingui cinquanta iPods o que vagi al restaurant japonés més chic no farà que li tingui més estima (ni apreciciació laboral per extensió) si no sap encadenar dues paraules, arguments vàlids i se sap comportar. Així, com sempre, tot se redueix a una qüestió d⿿aparença.
Crec que quan es refereixen als sticks de memòria no són els Memory Stick (el format de memòria de Sony) sinó de les memòries USB.
Xavier, tens raó: són memòries USB. Ara modifico l’entrada. Ve d’usar l’article de l’Evening Standard, on diuen memory stick –com a l’article de l’Office Angels. Les majúscules arribaren a l’apunt, per rutina en veure-les a la Wikipedia. No em vaig fixar amb aquest avís: