Al gener vam informar, mitjançant el BOIB, de les zones blanques que encara tenim a les Illes Balears. Són els llocs on cap operadora de telecomunicacions hi té previst oferir 30 Mb o més en tres anys.
La publicació va inspirar un Obsímetre de la Fundació BIT. El vam presentar la setmana passada (en forma de nota de premsa i complet en PDF). Na Bel Llodrà va usar Google Fusion Tables per a fer mapes amb la informació que vam publicar al BOIB.
La nota està reproduïda a prou mitjans i va provocar una entrevista a IB3 Ràdio+TV i per la SER d’Eivissa.
Per atendre totes aquestes peticions vaig escriure això, que copiaferro a continuació.
La fibra òptica no és opcional
Aquest estudi és per a saber on hem d’invertir fins a 15,5 milions fins al 2020. La meitat són fons europeus FEDER adjudicats. Estem redactant la convocatòria d’ajudes per a projectes d’extensió de la banda ampla. Les primeres obres haurien de començar aquest any si cap tràmit no s’allarga més del previst.
Disposar de banda ampla ultraràpida és quelcom essencial per l’economia de les Illes Balears i per la qualitat de vida dels ciutadans.
Les ADSL clàssiques no serveixen per a treballar amb dades al nigul. Caldrien setmanes per a pujar la carpeta de documents que tenim la majoria als nostres discs de molts gigues. Mentre pugessin, aquelles setmanes no podríem fer res més perquè la nostra ADSL estaria saturada. És impensable.
Per a les empreses no estar al nigul significarà perdre agilitat. Sense fibra òptica no poden ni tant sols plantejar-se fer el mateix (o millor) que la seva competència ben connectada: simulacions i prediccions. Amb una ADSL és impossible pujar els gigues que fan falta per a un projecte Big Data que en pocs minuts –i gràcies a la capacitat de càlcul del nigul– simuli les possibilitats d’èxit que té un producte segons sigui el preu a diverses zones –per posar un cas. Em preocupa que només un 7,6% de les empreses balears tingui banda ampla. Gairebé tots els negocis necessitaran aplicar la intel·ligència artificial en forma de serveis al nigul. Tots els projectes de Google, Microsoft i IBM van en aquesta direcció: nigul, intel·ligència artificial i mobilitat. Sense una bona connexió no podran usar cap dels nous serveis digitals que ja són aquí; no podran competir. S’hauran de conformar amb la informàtica de la dècada anterior.
Quant als ciutadans, la tecnologia digital va cap al nigul i cal un bon ampla de banda per a pujar-hi fotos, vídeos i documents. Els motius van des de la necessitat de fer còpies de seguretat fins a tenir la nostra biblioteca digital accessible des de qualsevol dispositiu, car poc a poc en tenim més d’un: mòbil i després una pantalla més gran, en forma de portàtil o tauleta; fins i tot televisors.
En un parell d’anys totes les càmeres noves gravaran vídeo en 4K; sense banda ampla ni el podem publicar ni el podrem veure en la qualitat correcte.
A Gurb, un poble devora Vic, poden contractar 1000 megues simètrics (1000 de pujada i 1000 de baixada). Són pioners en tenir una velocitat excepcional que en manco de 5 anys serà arreu on hi hagi banda ampla. Cap gran operadora no tenia un lloc com Grub als seus plans; exactament el que passa a Búger o l’illa de Formentera sencera. No ens ho podem permetre. Cal que invertim molt bé els doblers que arriben d’Europa per aconseguir que a cada lloc i llogaret de les illes hi hagi connexions excel·lents. Tant que siguin un motiu per a venir a fer feina aquí.
La insularitat ens impedeix fabricar trens, avions o cotxes, però podem aconseguir que qui els pensa, dissenya i simula visqui a les Illes Balears. Ja tenen un motiu, que és fer feina des del paradís. Sense banda ampla ni tant sols s’ho plantejaran.
Volem que els talents que ens coneixen com a turistes de sol i platja es converteixin en residents de sol i dades.
Quan cerquin lloc, possiblement preferiran l’encant dels nostres pobles, horts i possessions. Aquests són, precisament, els llocs que no compten per a les operadores. No podem confiar-hi; cal que invertim molt bé els fons europeus.
Sovint dic que faríem meravelles amb el cost de 3 Km de l’AVE que entre tots pagam i que mai no tindrem. Hem d’insistir a Madrid i Brussel·les: en qüestions de connexió no poden tractar les illes pitjor que els territoris continentals.
Consideracions resumides
Des de la Direcció General de Fons Europeus van resumir-ho en quatre punts:
- La determinació de que un municipi o territori sigui zona blanca és per raons de mercat, i no política institucional. Per tant, una zona blanca ho és perquè no disposa d’infraestructures de banda ampla i els operadors no contemplen fer-ne desplegament a mig termini.
- Precisament per a corregir aquest “error de mercat”, des del Govern s’incentiva la inversió a les zones blanques, recolzant el seu desenvolupament, amb la finalitat de situar a la senad de les NTICs a totes les zones de les Illes, especialment aquelles que es trobin en una situació desfavorida.
- Per aquest motiu s’han previst 7,75 M€ al PO FEDER regional, per a una inversió total eligible de 16 M€, amb els quals es pretén facilitar l’accés a banda ampla d’alta velocitat a 35.000 llars. Aquest esforç prova la important contribució que des del Govern s’està fent pel compliment dels objectius de l’Agenda Digital d’Espanya i Europa.
- A través del PO de Creixement Intel·ligent, també es destinaran per aquests mateixos propòsits 1,47 M€ co-finançats al 50%. Les actuacions es faran de forma coordinada per tal de maximitzar l’impacte de les inversions previstes.
—
Imatge: Wikipedia.
