Som primers de mes i això vol dir que els autors d’alguns blogs ens recorden quantes visites no arriben a rebre. Vaig comentar-ho fa un mes, podia deixar el tema per comptat –mai més ben dit– i debatut, però aquest mes he vist confirmar una sospita: blogs de les a-list que tanquen comentaris perden visites, però després en guanyen. No diré quin cas em fa dir tot això, i pel que diré potser entendreu perquè.

Amb dues quatre rodes a la blogocosa

Això és i no és un blog temàtic sobre automòbils. Els autors expliquen que és una cosa personal sense cap més pretensió. Tant és així que van donar suport a una campanya activa contra la publicitat als blogs. Quan a les entrevistes els hi demanen per què no posen publicitat, repeteixen que és perquè s’ho plantegen com una cosa personal i no volen que res no els condicioni. Diuen que en estar implicats personalment en qualque projecte econòmic ho deixen ben clar per evitar confusions.

Potser tot plegat sembla clar per la majoria de visitants, però no tant per alguns fabricants d’automòbils. Passa que parlen sovint d’algunes marques de cotxes i accessoris, dedicant-lis apunts o no oblidant-ne mencions i enllaços regulars. En canvi n’hi ha que no hi surten mai. Per exemple, el lloc O.

D’entrada pot semblar lògic: potser no s’han adonat de les coses que fan a ca n’O. Però costa més d’entendre en veure un parell de detalls:

ÿs rar que no en sabin res quan parlen d’O, i ben sovint, altres blogs que són a la seva llista de recomanats. Es fa sospitós que no diguin res d’O quan ha presentat el producte més sonat dels darrers mesos al món de l’automòbil. Fa pudor de socarrim quan mai no citen O ni com a «via tal» quan des d’allà s’escampa una noticia interessant relacionada amb automòbils. El «via» sempre és per un altre lloc, fins i tot si ho ha dit després d’O. S’han donat casos de publicar un apunt citant un «via» que simplement deia «via O».

Sembla que el cas és deixar claríssim que ells no llegeixen O. Encara que la resta d’autoblogocosa ho faci. El fabricant ignorat creix, cada cop és més complicat no citar O. ÿs igual, ells en passen llis; així de forta deu ser la seva presumpte determinació a fer-los-hi el buit.

Però això no ha estat res. Cal posar-se la mascareta antifum quan sí parlen d’una competència, només una, d’O. Primer amb un apunt complet i després amb «via ells» regulars.

Tancar comentaris per a ser encara més influent

Segur que hi ha més fabricants d’automòbils i accessoris que han rebut tractes similars, aquestes coses no solen ser casos aïllats. Es solien defensar als comentaris, que esborraven sistemàticament… fins que els van tancar. Van dir que era per mor dels trolls, un qualificatiu que tracten de forma tendenciosa quan només parlen d’un tipus de trolls. A la Wikipedia el terme troll té matisos, pot haver-n’hi que vulguin fer evident una situació poc ètica. Però ells només en veuen d’inútils que volen trencar el bon ambient d’un lloc cool com el seu.

No siguis cool. El cool és por conservadora vestida de negre.

–Vist al blog ALT1040

Tancar comentaris és una jugada mestra:

• No és tant fàcil destapar les pràctiques comercials sibil·lines que es porten a terme al lloc. Amb els comentaris actius podria ser que algú –innocent o no– digués que algu altre, de la competència, fa això mateix que diuen ells. Però millor i tot.

  Podrien moderar els comentaris, però potser algú es queixaria que no publiquen el seu. Ja havia passat i els feia enfadar. Solució rotunda: eliminar comentaris.

  Algú podria queixar-se al seu blog, però caldria que ho veiessin els visitants del lloc sibil·lí. No és fàcil que passi. Si el fabricant ignorant gosa fer-ho directament, amb pels i senyals, ells sempre poden dir que són imaginacions seves.

• Es guanya pes als cercadors. En cercar qualsevol terme sobre automobilisme hi ha més possibilitats d’anar a parar al seu lloc.

  El motiu és simple: hi ha més possibilitats d’aconseguir cites a d’altres blogs. Per exemple, per afegir qualque comentari o matís que no van poder deixar a l’apunt original. ÿs ben sabut a la blogocosa que quan més t’enllacen, més s’escala a les classificacions que molts solen tenir com a referència: Technorati i Google.

Un consell: mireu-vos (o no) amb lupa els blogs que no admeten comentaris.

Fa mal recomanar res absolut per una qüestió tant vaporosa com aquesta. L’ètica és qui ho ha de dir, com sempre. Cal recordar que ètica com a «conjunt de principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions». Pot ser que un blogaire a títol personal, sense cap intenció comercial fosca, cerqui posicionar-se tancant els comentaris. Potser es tracta d’un blogaire ambiciós, però ètic. Aleshores no hi ha res a dir.