A Cinco Dias parlen de la visita de Martin Taylor a l’Instituto de la Empresa de Madrid. Té 34 anys i és el «màxim estratega de Linux a Microsoft». L’estratègia consisteix en aturar la competència del GNU/Linux. Excepte el qualificatiu de càncer deixat anar pel seu cap Steve Ballmer, la resta d’arguments que va usar estan força vists, comptats i debatuts: Linux no innova, és més car (el celebèrrim TCO) i no té un bon model de desenvolupament. Aquest darrer va ser presentat amb un matís que farà estar molt contents a un parell de mallorquins. A pams:

Argument 1: La innovació.

«Taylor, apodado como el hombre-linux de la compañía de Redmond, fue algo más templado que el presidente de Microsoft Steve Ballmer que calificó no hace tanto de ‘cáncer’ al software libre, pero aún así optó por seguir demonizando a Linux. ‘No hay innovación real en Linux. Es más de lo mismo, pero con otro modelo de desarrollo’. Y se preguntó: ¿Existe ahora alguna innovación que no existiera antes de la aparición de Linux?. No’, sentenció ante una audiencia no precisamente conforme con las innovaciones que aporta Windows.»

Sembla que les audiències cada pic estan més informades. Si algú més es vol informar, aquest mètode és ràpid: cercar quants pics surt la paraula Microsoft a la llista d’invents i inventors dels elements gràfics de les finestres i els escriptoris –Nota: La llista sovint cànvia de servidor. Podeu trobar-la cercant a Google Siegman interface history o descarregant la còpia en PDF que he guardat al servidor d’aquest blog.

Després dels escriptoris, Internet és l’altre revolució dels darrers anys. Microsoft tampoc no surt a l’història de l’orígen de Xarxa, que va ser obert i d’investigació universitària. De fet, Bill Gates va retirar la primera edició del seu llibre «The Road Ahead» del 1995 («Camino al Futuro» en castellà) perquè gairebé no parlava d’Internet. Ho comenten a a Salon.com i The Register.

Poc abans del llibre, el mateix autor havia llençat el producte estrella per fer «camí al futur»: el Windows 95. Tampoc estava gaire preparat per connectar-s’hi, a Internet. I és que fins aleshores la seva maquinaria innovadora havia fet el mateix de sempre: imitar. Tot plegat és més bo d’entendre si s’observa tenint present que Microsoft és una gran empresa de marquèting que es dedica a imitar i comprar innovacions informàtiques que fan altres empreses i professionals. Mentre preparaven el Windows 95, Compuserve estava en el seu millor moment. Com a bons imitadors van llençar l’equivalent, la MSN Network. Compuserve era gran, però tenia els dies comptats per mor de que la Internet oberta, la que coneixem ara, estava creixent poc a poc però de forma exponencial –Compuserve era una mena d’Internet tancada on tots els servidors eren seus, per entendre’ns.

A l’hora de copiar mecanismes per la seva màquina de fer doblers, Microsoft mai no es fixa en aquestes coses obertes, socials, de creixement exponencial. Deu ser perquè en les primeres fases no en fan gaire, de doblers, i no criden l’atenció del seu olfacte d’empresa de marquèting per damunt de tot. ÿs més o manco el mateix que està passant amb el programari lliure, només que en aquest cas serà mal d’imitar a base de fer lliure el codi dels seus productes. La cosa és més profunda, filosòfica i ètica àdhuc. Solució? Propaganda per desprestigiar-ho. ÿs curiós veure com les frases per desqualificar el programari lliure també es van usar contra Internet quan tocava promocionar la seva MSN Network: «Who funded these companies? What was going on in their minds? Was that just mania at work?» (The Register).

Argument 2: El cost (o TCO, Total Cost Ownership).

A Cinco Dias ho expliquen així:

Ante más de 40 profesores del Área de Tecnologías de la Información y ex alumnos del máster de Dirección de Sistemas de Información, Taylor trató de demostrar el poder de Windows con cifras en la mano -como que las soluciones de Microsoft son hasta un 22% más baratas que Linux, o que de los 20 millones de servidores que hay hoy instalados en el mundo 11 millones corren sobre Windows o que el 94% de los PC llevan también el sistema operativo de Microsoft-, mientras hablaba de Linux y del software libre como una plaga contra la que había que luchar.

Si les xifres són les que publiquen al seu web, en usar-les han estat condemnats per publicitat enganyosa. En el cost, ja compten operacions com l’actualtizació al SP2 del XP? En varem parlar a un parell d’apunts (1, 2) i en David Martín explica una anècdota prou descriptiva del cost real de mantenir un Windows. També es podria comptar netejar el Windows cada setmana com a part del TCO? Així estava explicat no fa gaire al Ciberp@is:

«(…) De momento, usar un solo programa antiespías no garantiza la total desinfección. Es mejor combinarlo con otros, además de antivirus y cortafuegos. Josep Llobet recomienda escanear el sistema cada semana. Es decir, el viejo baño del sábado, incluso, como el chiste, “aunque no haga falta”»

Argument 3: El model de desenvolupament.

Segons l’article de Cinco Dias, en Taylor va dir criticar el model amb aquestes frases:

«’Sólo 110 personas tienen acceso al núcleo de Linux, y la mayoría son de IBM o RedHat. Es falso que millones de personas estén viendo su código y mejorándolo’, criticó. Para Taylor ‘no existe la innovación distribuida’, en clara referencia a la forma en que se trabaja en el software libre en el que muchas personas aportan mejoras desinteresadamente.»

A Mallorca estem d’enhorabona, perquè si només 110 persones veuen el codi del nucli i el milloren, aquí almanco en tenim tres: Ricardo Galli, Celso González i Kiko Piris. ÿs una proporció fantàstica… si fos veritat això de les 110 persones. Però en qualsevol cas, vés per on, resulta que a Mallorca som tota una potència mundial en programari, segons Microsoft. Mentre, ells també poden estar contents, perquè «my Taylor is rich». No se de què es queixen.

(Imatge de http://www.snark.com/ms-linux/ que il·lustra l’estratègia Linux de Microsoft a càrrec d’en Martin Taylor)