La diputada del PSC Lourdes Muñoz Santamaría comenta al seu blog la decisió de rebutjar la proposició de llei per impulsar el programari lliure a l’Administració de l’Estat.

A l’apunt defensa just el que avança amb el títol «Per la promoció del sofware lliure. Volem promoure la llibertat d⿿opció»: vol promoure la llibertat de triar no ser lliure.

Després ho deixa ben clar al text:

No compartim aquesta proposta per que és incoherent, incompleta i estem en desacord amb algunes conseqüencies del seu contingut, com són:
– una qüestió és promocionar l⿿us del sofware lliure, i una altre, obligar a comprar i utilitzar sempre aquest tipus de software. Volem proporcionar la llibertat d⿿opció, no imposar.
– La proposta vulnera les competències autonòmiques
– Generaria problemes d⿿inseguretat al fer publicar tot el software de l⿿administració sense execeptuar camps claus com Defensa o seguretat de l⿿estat.
– Tindria efectes negatius en l⿿inversor en I+D+i de tecnologies i software.

He deixat un comentari més, encara que per a repetir el que altres han dit prou bé abans:

[…] S’en diu discriminació possitiva. Proporcionar llibertat és el que fa el programari lliure. Salvant les distàncies, hom no entendria que es permetès que la esclavitud fós voluntària per tal de permetre la llibertat d’opció dels esclavistes. El programari privatiu no és una alternativa i no hauria de ser prés com a tal, i sobretot per a temes que ens afecten a tots. […]

—Sergi.

No he entrat en les competències autonòmiques perquè no conec el tema. Tampoc en la qüestió de la inseguretat de l’estat per mor de publicar el codi de programes de Defensa, doncs la diputada també és informàtica i no discuteixo qüestions de seguretat amb professionals partidaris de l’ocultació. Per a ells sol tractar-se d’una manera de veure el món més que no pas una qüestió empírica i no és gens fàcil entendre’s. No estic d’acord amb que l’ocultació faci els programes més segurs, tant que fins i tot ho trobo un engany. Ho diuen experts ben coneguts que tenen molta més credibilitat i arguments –empírics– que no pas jo. Podeu cercar un poc i decidir vosaltres mateixos: Wikipedia en anglès i castellà. Al comentari m’he centrat en la qüestió de defensar la llibertat de no ser lliure i els efectes negatius en l’inversor en I+D+i: de quin inversor? Ja m’ha quedat prou llarg:

Dieu «una qüestió és promocionar l⿿us del sofware lliure, i una altre, obligar a comprar i utilitzar sempre aquest tipus de software. Volem proporcionar la llibertat d⿿opció, no imposar.»

Esteu dient que no voleu imposar la llibertat a l’hora d’usar ordinadors. Que cal que la gent sigui lliure per a escollir no ser lliure. No ho trobau una contradicció important?

Imaginau qualsevol altre situació social en la qual no hi hagués gens de llibertat –que és es just el que passa a la Societat de la Informació. Què en diríem si els polítics defensessin la llibertat de poder escollir la dictadura militar? –per exemple. No ens espantaríem si diguessin que no s’ha d’imposar la democràcia per a garantir la llibertat d’escollir la dictadura militar?

ÿs veritat que l’esclavitud al món real és més terrible que usar programari privatiu, es tracta d’una metàfora i no un parel·lelisme. Una metàfora perquè entengueu la gran contradicció del que dieu.

Li dono voltes als possibles motius que teniu per defensar la llibertat de no ser lliure:

Dieu que sou informàtica. Jo també. Per experiències passades no confio gaire en la defensa del programari lliure que en fan alguns informàtics. No dic que sigui el vostre cas, però potser la meva experiència us pot servir per triar entre els informàtics que defensen la societat o el seu negoci:

Més d’un pic m’he trobat amb casos de professionals a qui els anaven bé els negocis perquè tenien una bona cartera de clients captius, això és, no lliures, que no podien contractar a ningú més que ells per a fer el manteniment, actualització i modificació dels seus programes. Sent informàtica sabeu perfectament com funciona, tot plegat: el codi és una cosa guardada gelosament devall 12 panys. Els clients poden contractar altres professionals, «són lliures per a fer-ho», però suposa llençar tots els programes i posar els del nou proveïdor. ÿs un tràngol extrem que sovint es posterga. Si els programes no són escandalosament dolents, per evitar que passi basta atendre un poc bé, apagar quatre focs, i tal dia farà un any. Si els informàtics han aconseguit que els seus programes siguin un poc populars, el factor privatiu de les llicències dels seus productes els hi dóna una força que difícilment aconseguiran amb el programari lliure. El programari privatiu fomenta la divisió clara entre programes. Tenim el cas d’arxius .DOC que no es poden veure bé al 100% en programes de ningú més que Microsoft. La divisió fa que tot acabi concentrant-se en pocs productes –avui no hi ha tants Office com fa 10 anys. Els que ho han aconseguit estan clarament en contra de la llibertat, car la divisió els afavoreix clarament.

Això és el que em passa pel cap cada cop que veig defensar la llibertat de ser esclau. Planyo les llibertats i em pregunto quin «lobby» d’informàtics triomfadors hi ha darrere la promoció d’aquesta idea que fa basarda. ÿs pertorbadora perquè endarrereix l’assoliment de la llibertat, encara que només sigui la dels bits, cada cop més importants per a fer vida una societat paral·lela a la Civil: la Societat de la Informació.

Al meu blog comento la decisió que vau prendre al Congreso.

2on comentari

Per cert: no puc llegir la intervenció perquè està codificada en un format que requereix comprar els productes d’un fabricant de programari (és l’arxiu 000000116894000000100473.doc a socialistes.org). Això que voleu que faci per a poder llegir el que dieu al Congreso és exactament el que suposa no ser lliure a l’hora d’usar ordinadors: si no sóc client de certs fabricants no tenc dret a llegir.

Per no allargar-ho aquí, no importa repetir el que vaig dir, no fa gaire, a un proveïdor de maquinari que també em va enviar informació codificada.

—
Foto: Congreso.es