La noticia «Detenido el jefe de Delitos Económicos de la Policía en Madrid con más de 20 millones de euros emparedados en su casa» m’ha fet recordar coses, i ha sortit un conte.
La Maria va somriure mentre observava els seus fills, la Llúcia i en Pau, discutint animadament en anglès sobre l’últim episodi de la seva sèrie favorita a una plataforma de ‘streaming’. Va recordar amb nostàlgia la seva pròpia infantesa, quan les tardes de dissabte significaven seure davant del televisor per veure les aventures de l’Ós Yogui.
«Saps, mama?», va dir la Llúcia, «A l’episodi d’avui, els personatges han fet un pícnic amb sandvitxos. Per què aquí no mengem sandvitxos als pícnics?»
La Maria va riure. «Bé, aquí els anomenem entrepans. Però jo sé el que són els sandvitxos, o ‘emparedados’ com es diu en alguns països, gràcies a l’Ós Yogui».
En Pau la va mirar amb curiositat. «L’Ós Yogui? Qui és aquest?»
«Era el meu personatge favorit quan era petita», va explicar la Maria. «Era un ós que vivia al Parc Jellystone i sempre intentava robar les cistelles de pícnic dels visitants».
Els nens es van mirar confosos. «Per què voldria robar menjar?», va preguntar en Pau.
«Perquè li encantaven els ‘emparedados’», va respondre la Maria, recordant amb afecte. «Sempre deia ‘Ei, Ei, Ei!’ quan veia una cistella de pícnic».
La Llúcia va arrufar les celles. «Però mama, robar està malament».
«Tens raó», va assentir la Maria. «Però era un dibuix animat, no era real. L’important és que gràcies a aquests programes, vaig aprendre moltes coses sobre la cultura llatinoamericana i nord-americana que no coneixia a Espanya».
«Com nosaltres», va dir en Pau emocionat. «Aprenem molt anglès i sobre altres cultures».
La Maria va assentir, orgullosa de com els seus fills estaven creixent plurilingües gairebé sense esforç. «Exacte. Veure sèries i pel·lícules en versió original és una excel·lent manera d’aprendre un idioma».
«I per què tu no parles anglès tan bé com nosaltres, mama?», va preguntar la Llúcia.
La Maria va riure. «Bé, a la meva època no teníem tantes opcions. L’Ós Yogui estava doblat al castellà. Però m’alegro que vosaltres tingueu aquesta oportunitat».
«Podem veure un episodi de l’Ós Yogui amb tu, mama?», va preguntar en Pau.
«És clar que sí», va respondre la Maria. «Però el veurem en anglès. Així podreu practicar i jo també milloraré el meu anglès».
Mentre s’acomodaven al sofà per veure junts les aventures de l’Ós Yogui, la Maria va reflexionar sobre com la cultura popular –des dels dibuixos animats de la seva infantesa fins a les sèries de streaming actuals– havia estat una finestra al món i un pont entre generacions, unint la seva família a través del llenguatge i la diversió compartida.
