Ahir al Senado aprovaren la LAECAP. Sí, massa «la» en poc espai, tot i que m’estalvio un parell de qualificatius més precedits dels seus respectius «la». A pams:

Nº 19 ⿦ y a nivel de interoperabilidad técnica, en el uso de protocolos abiertos, interfaces abiertos o estándares abiertos, así como, en su caso o de forma complementaria, los estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos.

Nº 124 ⿦ usabilidad de acuerdo con las normas establecidas al respecto, estándares abiertos o, en su caso, aquellos otros que sean de uso generalizado por los ciudadanos.

[copiaferrat del blog del Ricardo, destacat meu]

Els «estándares que son de uso generalizado por los ciudadanos» no són lliures, i no haurien de tenir cap recolçament governamental.

Ningú no pot dir –si no és amarat de cinisme– que aquests estàndard són el resultat de l’elecció dels ciutadans.

Vet ací l’historial d’aquest ciutadà que contribueix a això que els diputats i senadors espanyols en diuen «estándares de uso generalizado»:

Vida i miracles bítics d’un ciutadà creador de «estándares de uso generalizado»

En comprar l’ordinador només va poder «escollir» aquests sistemes operatius: el Windows o el Windows.

Tot seguit, després de connectar-se un parell de dies a Internet, va rebre pressions socials, laborals i governamentals per a «escollir» un altre programari, i només un: el Microsoft Office.

Va delinquir per aconseguir-lo doncs trobava que picaven, els preus de la llicència per a un sol ordinador, i ell en té dos: sobretaula i portàtil.

A partir d’aquí –amb el Microsoft Office legal o il·legal– cada cop que guarda els seus treballs, el programa els codifica talment una pel·lícula emesa a un canal de TV de pagament. El resultat és que cal un descodificador per a tornar a llegir els seus treballs. Per descomptat, al Microsoft Office no li falta cap descodificador. El programa tampoc no els esmenta, «és amigable» i no entra en tecnicismes. D’aquesta manera, el nostre ciutadà passà anys i panys codificant i descodificant els seus treballs –i els d’altri– sense saber-ho pas.

Els seus ciutadans amics, coneguts i saludats també necessitaren els mateixos descodificadors per quan el nostre ciutadà els hi va fer arribar arxius fets amb el Microsoft Office. Tampoc mai no saberen que usaven descodificadors.

Els nostre ciutadà i els seus ciutadans amics, coneguts i saludats, sumats als ciutadans amics coneguts i saludats dels segons amics, que alhora tenen encara més ciutadans amics coneguts i saludats que no saben res de codificacions, ni descodificacions, que només han pogut escollir entre el Windows i el Windows o el Microsoft Office il·legal i el Microsoft Office legal, avui tots ells són tota una autoritat tècnica que serveix per a elaborar lleis. Són ni més ni manco que els responsables els «estándares de uso genralizado» de la LAECAP, tomaia!

En diuen «estándares» i no «codificaciones privativas de uso generalizado» perquè els diputats i senadors espanyols no semblen gaire interessats que els ciutadans creadors d’estàndards sabin què passa veritablement. Amb aquesta llei maquillen, talment un cadàver pudent, que la informació de milions de ciutadans està segrestada per codificacions patentades i de llicència privativa. Dic que ho maquillen perquè ells sí saben què passa. Se’ls ha informat de totes les formes possibles; basta que cerqueu un poc a Internet per a trobar-hi dotzenes de planes explicant les campanyes de prou particulars i associacions civils de defensors de la llibertat a l’hora d’usar ordinadors.

L’OpenOffice.org no és cap solució

Els descodificadors estan patentats i només Microsoft pot decidir qui pot usar els seus descodificadors, quan i on. Ells no volen pas que els seus formats funcionin en un office lliure de la competència, el OpenOffice.org (OOo). Al Seattle Post-Intelligence hi podem llegir un article del 2004 explicant que a Microsoft es reservaren els drets per actuar legalment contra l’OOo. Quin ha estat el delicte? Usar enginyeria inversa per a saber com funciona el Microsoft Office i imitar-ho a l’OOo per tal de fer-lo compatible. L’enginyeria inversa està prohibida a molts països i a la llicència del Microsoft Office 2007:

7. ALCANCE DE LA LICENCIA. El software se cede bajo licencia y no es objeto de venta. El presente contrato sólo le otorga algunos derechos de uso del software. Microsoft, y si corresponde su fabricante, se reserva todos los demás derechos. A menos que la legislación aplicable le otorgue más derechos a pesar de esta limitación, usted sólo podrá utilizar el software tal como lo autoriza expresamente el presente contrato. Al hacerlo, deberá ajustarse a las limitaciones técnicas del
software que sólo permiten utilizarlo de determinadas formas. Para obtener más información, consulte www.microsoft.com/licensing/userights. Usted no podrá:

• eludir las limitaciones técnicas del software,
• utilizar técnicas de ingeniería inversa, descompilar o desensamblar el software, excepto y únicamente en la medida en que ello esté expresamente permitido por la ley a pesar de la presente limitación,
• hacer más copias del software de las que especifica este contrato o permite la legislación vigente a pesar de esta limitación,
• hacer público el software para que otros lo copien,
• usar el software de cualquier manera que vaya contra la ley;
• alquilar, arrendar o ceder el software; o
• utilizar el software para prestar servicios de alojamiento de software comercial.

[destacat meu]

Per jo és humiliant usar formats del Microsoft Office a l’OOo, perquè no haig de menester que ningú em perdoni de res per a poder fer quelcom tant bàsic com a llegir i escriure.

No puc admetre que cap megacorporació fabricant d’eines tant importants com ho són el programari per a escriure i llegir, m’obligui a acceptar que no puc «eludir las limitaciones técnicas del software». Però que s’han cregut, aquests! La cadira on sec ara és còmode, puc estar-m’hi hores i l’esquena no acaba feta un nyap, tot perquè darrere hi ha segles de persones que miraren de superar les limitacions tècniques de quelcom que començà amb seure al trespol. La prohibició de Microsoft és un insult a la intel·ligència humana i a la tradició atàvica que ha servit per a millorar qualsevol cosa tècnica, generació rere generació.

Diputats i senadors: exportau la idea

Recoman als diputats i senadors espanyols un viatge a Corea del Nord. Sí, per a exportar les seves teories mostrades a la LAECAP. En veure que els ciutadans d’allà tots usen l’administració nordcoreana, seguint els mateixos arguments LAECAPeros, potser poden apuntar-se a fer d’assessors per a una llei o manifest que dignifiqui i perpetuï els estàndard de govern del comandant suprem Kim Jong-il. Darrerament va malament de prestigi internacional, l’home. Si és que al món hi ha gent que vés, li agafa mania a una cosa, digue-li Kim Jong-il, digue-li Microsoft, i perden de vista la neutralitat. 23 milions de nordcoreans no poden estar equivocats, ni el 90% d’usuaris d’ordinadors tampoc! La seva seria una bona injecció de moral pel comandant. Podrien posar d’exemple d’èxit el contents que estan a ca un altre dictador: Microsoft.

Amb els pèls de punta

Tenim uns governants que no són capaços de garantir a la Societat de la Informació les llibertats que no dubtarien defensar a la Societat Civil. Ho fan amb un argument que posa els pèls de punta a la intel·ligència i el sentit comú. Perpetren lleis que converteixen en delinqüents els ciutadans que no volen la dictadura: haurem d’usar per imperatius legals descodificadors il·legals amenaçats per la Microsoft que miren de defensar a cop BOE. Diuen que ho fan en nom de la neutralitat, i em retgiro profundament en veure governants que no saben –o potser ho fan veure– que exercir neutralitat entre llibertat i dictadura és una coneguda i eficaç forma de fer el llit a la dictadura. Tant dóna si «només» és virtual, la dictadura. Podem estar tranquils, que el llop guarda les ovelles.