La Free Software Foundation ahir va engegar una campanya per a promocionar l’Ogg Vorbis com a substitut del MP3. Aquest argument és prou clar:

Tot i que el format MP3 s’ha convertit en quelcom popular, cada cop que un distribuïdor ven o entrega musica codificada en MP3, ha de pagar una factura als propietaris de la patent. Aquestes patents també són un inconvenient pels bitòlegs que escriuen programes per a treballar amb MP3. En contrast, l’especificació OGG Vorbis és de domini públic, i d’aquesta manera qualesvol pot usar el format o escriure programes per a usar-lo sense dependre del permís de l’amo d’una patent.

—presentació de la campanya

ÿs prou important no haver de menester permís de ningú per a escoltar i enregistrar àudio usant ordinadors:

Abans, amb els suports anteriors, calia comprar discos i cintes perquè no els podíem fabricar nosaltres a casa. En el preu dels suports hi havia roialtis pels propietaris de la patent –i canon per la SGAE.

Però amb els ordinadors no hem de comprar pas cap suport específic per a fer còpies d’àudio i distribuir-les. Perquè limitar aquesta llibertat a base de la necessitat de permisos i pagaments als amos del MP3? I si demà decideixen arxivar el format MP3 i a partir de cert moment ja no donen permís per a crear programes pels nous sistemes operatius? Pot passar que els interessi promocionar un nou format i que ens calgui convertir tots els MP3 a la cosa nova –i comprar més llicències de programari, i nous reproductors portàtils, i posar una espelma a Santa Tecla.

Amb l’OGG Vorbis ja no necessitam cap permís de ningú i el futur dels nostres arxius d’àudio no està en mans de cap megacorporació.