Dimarts parlàrem de ciberaddiccions a la tertúlia del programa Tercer paràgraf d’Ona Mallorca.

Diuen que sabem que tenim una addicció quan sentim una profunda ansietat enfront l’absència de la cosa, substància, persona o tecnologia en qüestió. Haig de confessar-ho: em posa molt nerviós no poder usar el frigorífic. Quan es va espatllar el darrer cop, un 7 de juliol –en recordo la data– no vaig dubtar comprar-ne un altre immediatament. Per accelerar la cosa vaig escollir un model que era a l’estoc i vaig pressionar el venedor perquè el portés dos dies i no tres. Soc frigoaddicte o les addiccions tecnològiques només compten si l’estri té manco de 50 anys d’història i no l’usa el 99% de la població?

Més endavant la tertúlia derivà cap als llocs d’apostes a Internet. Sembla que hi ha perill de ludopatia i és un risc pels menors. Però jo trob –i digueu-me rar– això mateix també passa fora d’Internet i aleshores se’n diu Loteria de Nadal. D’acord, també passa Internet; però quan algú ven molts dècims no és cap perill sinó un cas d’èxit. A les escoles imprimeixen participacions que hauran de vendre les nines i els nins mitjançant venda ambulant sense llicència. Podríem parlar d’explotació de menors, activitats comercials il·legals i introducció al joc, però ningú no ho fa. Potser també passa que la pràctica té més de 50 anys i hi participa la majoria.

Ja ho sabeu: quan vulgueu que alguna cosa tengui aires patològics, feu-la a Internet. Aprofiteu-vos-en, perquè la tàctica no servirà quan la Xarxa sigui tant popular com els frigorífics i el calendari assenyali el 2050 o més. Tot i això, recordau que la meva bolla de vidre sol tenir niguls.