Es un error conseguir que los gobiernes legislen para proteger negocios amenazados por los cambios que internet supone. Los clientes no consentirán que les digan dónde tienen que comprar y los nuevos comerciantes buscarán cómo saltarse las limitaciones. No aceptar los cambios que llegan con la red, no adaptarse, significa empobrecimiento implacable para el sector que pretenden proteger; nadie quiere ser cliente a la fuerza. La red se encargará de hacerles llegar la oferta de los lugares que supieron adaptarse a los nuevos mercados. Internet cuenta con fuertes mecanismos de defensa propia, basados en la razón, porque la red es un mundo de conversaciones. Nadie debería legislar contra la voz humana, pero ellos insisten.
Ahora le toca al turismo: El gobierno limitará alquilar viviendas durante las vacaciones. Ya hemos visto algo parecido con la protección del negocio de la copia de obras con derechos de autor. Consiguieron que dejemos de comprar a la vieja industria; que la copia entre particulares aumente en internet; que surjan negocios creados por nuevos empresarios que participaron en nuestras conversaciones. En cuanto al alquiler de viviendas para turistas, parece que hay 2.000 millones de razones para perpetrar una ley:
El sector del alquiler de apartamentos/viviendas con fines turísticos genera un impacto económico de 1.453 millones de euros directos, 550 millones de euros indirectos.
Por supuesto no pretenden que esos 2.000 millones dejen de llegar a España, nadie querría eso. Piensan que irán a parar a la industria hotelera.
Si los clientes buscan viviendas no les obligarán a comprar hoteles, que se lo quiten de la cabeza. Quizás nuestros gobernantes se sienten muy poderosos en España, pero hay vida ahí fuera y contra ellos no pueden dictar leyes. Los extranjeros cada día buscarán más viviendas. Internet hace posible que los particulares estén en igualdad de condiciones que los hoteleros a la hora de ofrecer alojamiento: una web. Luego resulta que muchos hoteles tienen menos ángel que el piso que cede una familia, y no es tan rígido. Cuando lo pruebas se convierte en una forma habitual de alojamiento durante las vacaciones. Lo explicas, también en internet, y alguien más también lo prueba.
Sólo les queda promulgar leyes contra las conversaciones. Si es que cuando empiezas a legislar contra internet, es un no parar. Una cosa lleva a la otra, y así sucesivamente, hasta el ridículo infinito.
5 comentarios. Dejar nuevo
Un post fantàstic!!! Tota la raó del món! Només falta que ens prohibeixin llogar les nostres cases, on arribarem??? Amb aquest model de turisme tothom hi guanya: els ciutadans, que poden guanyar uns diners amb el turisme, l’oferta complementària (lluny del tot inclòs dels hotelers), els fontaners, electricistes, etc, i les cases! Les cases que no s’utilitzen de cop cobren vida i per poder ser llogades, són posades a punt i el poble llueix més guapo. A més el tursita té l’opció de triar on vol allotjar-se durant les seves vacances al nostre país. Gràcies a Internet això és possible, s’ha acabat el monopoli hoteler, ja no poden seguir dient que ells generen molts llocs de feina, els llocs de feina els genera el turisme i les nostres illes, no ells!!!
A Barcelona ja fa temps que han començat a legislar contra els apartaments turístics, fent la vida impossible als propietaris que treien un rendiment del seu pis i afavorint els hotelers.
Les molèsties del turisme per a tothom, els beneficis només pel lobby més potent de la ciutat.
A les cinc del demati d-un diumenge, un grup d-anglesos han aconseguit arribar a quatre grapes arrossegant-se per les escales. Ara, un d-ells, obra el balco i com si fos el gall, comenca a bramar. A les cinc del mati d-un diumenge. L-espavlat que i loga el balco es un propietari latino que va fer mobbing per treure els veins de sempre. D-una gran pis en va fer tres, il.legalment, es clar, parlem de la ciutat vella de Barcelona en temps dels amics del senyor clos. El dia del fill de puta va ser extrem, si, pero… que dir-ne de l-arrossegament de maletes amb rodes que pateix el vei de sota el pis? I de les despeses de l-escala (ja han trencat varies vegades els panys de l-escala, un cop els vidres de la porta, i com que han llegit a Internet que tenen «solarium» pugen al terrat i aparten la roba estesa dels veins, que naturalment no recullen. Be, dic aixo perque el tema te diverses optiques. Comprar, hipotecar i confiar en el turisme que ja pagara la casa, i evitar qualsevol obligacio de despeses, ni hissenda, ni neteja, ni res, era molt temptador, pero no sempre es pot guanyar. Em fa l-efecte que la pressio dels veins que no volen viure ofegats per un turisme lloretitzador tambe hi juga un paper. No nomes es la pressio dels hotelers, encara que aquests, de fer-ne en fant, i molta.
Penseu que si algú té possibilitats de comprar *moltes* vivendes destinades inicialment a ús residencial i omplir-les de turistes, són precisament els hotelers i especialment aquells que estan relacionats amb els grans grups immobiliaris.
Aquestes empreses estan (estem) especialitzats en disminuir costs, obtenint el major benefici possible, i si s’obre la possibilitat de llogar a turistes les nostres cases i les dels nostres veinats, és previsible un desplaçament de la industria de l’allotjament cap aquest tipus de modalitat seguint criteris purament econòmics.
Si això passa, és molt possible que aquesta onada de turistes en zones residencials no faci sinó emprenyar als que simplement volen viure a ca seva i tenir uns moments de tranquil·litat enfora del «follón» que es viu a les zones turístiques. Per no parlar d’aquells que vivim prop de la mar o llocs d’interès turístic.
T’equivoques aquí. Els hotelers no crec que estiguin gens preocupats… Si s’obre la veda serem els primers a treure’n profit! Si d’alguna cosa no es pot acusar a la nostra industria hotelera és d’immobilista i de not saber aprofitar les oportunitats que brinden les noves tecnologies i les economies d’escala.
No hi vaig insistir gaire perquè a l’article lincat ho diuen ben clar:
Amb aquesta llei, els professionals del turisme (cosa que inclou hotelers) no tindran cap problema per a llogar pisos de la vostra escala o l’edifici del costat de casa. Hi ha moltes més possibilitats que aquests portin tot això que no voleu.
Subscric el comentari de na Xesca. El particular que lloga la seva casa unes setmanes la vol per a ell la resta de l’any: Cuidarà que la gent que vengui no faci destrosses, perquè és ca seva. Que els veïns no s’enfadin, perquè hi ha de conviure la resta de l’any. Per assegurar-se que així sia, els llocs web que posen en contacte particulars compten amb mecanismes per a reflectir la reputació (bona o dolenta) de les dues bandes. A mida que aquests llocs –encara verds– madurin, passarà com a eBay: mirant els vots positius, sovint hi trobes millors venedors amateur que a les botigues de la teva ciutat.
Per descomptat, hi ha veïns de tot l’any que són molests ells i tot; en aquest cas ja no estem parlant d’un problema derivat del lloguer a turistes.
No crec que tot això importi gaire a un empresari amb les oficines a quilòmetres dels pisos que ha omplert amb mobles i làmpades desangelades per a rebre turistes desangelats. Tant li fot la reputació, el que vol és cobrar. I si ho trenquen, ja tenen taller per arreglar-ho; si els veïnats es queixen, ja tenen advocats. I la llei fent-los-hi costat, que pot ser molt permissiva amb els senyors hotelers, que són els amos de qualque autonomia, governada per cacics, de nom que comença per Illes i acaba per Balears.
Gràcies pels comentaris 😉