L’ADSL de Telefónica avui a Sineu es mou a només 9 kbps més que la velocitat d’un mòdem 56 kbps de fa 10 anys: 62 kbps. Aquí teniu la pantallada amb la prova. Tot plegat un poc inquietant, tenint en compte que em toquen 3072 kbps, 49,55 vegades més velocitat, i que arrossego el problema des de les 6 de la matinada.

Esperava que s’arreglés tot sola, la connexió, i amb l’esperança per bandera no telefonava al Servicio de Atención al Cliente de ADSL e Imagenio de Telefónica. ÿs que em fa molta vessa parlar amb ells, ja han estat massa les experiències estressants.

Però no podia fer feina, haig de preparar un guionet del Netvibes per demà matí, i el Netvibes no es mou. Finalment la carn ha estat dèbil i s’ha imposat un pic més a l’esperit pur i cast del no-t’emmerdis-més-amb-teleoperadors. He pecat a mig horabaixa, després de molt resistir-m’hi a base de pregàries proves i més proves per tal d’assegurar-me que el problema no era gens ni mica meu. Ha estat després de profunda meditació, considerant amb calma totes les excepcions que se m’acudissin, assajar totes les respostes constructives, escoltar música downtempo, rellegir un parell de capítols d’un llibret de filosofia zen i finalment plantejar-me no arreglar res i aprofitar-ho per canviar el rumb de la meva vida. Era de veritat important usar Internet? Podria trobar feina lluny de la Ret? Si és que en el fons res no és imprescindible. Tot es pot refer excepte la mort. Però i si passa que només em volen per bidell de museu amb plana web i volen que l’actualitzi cada dia després de regar les plantes i netejar els WC? Havia de mirar de recuperar la meva connexió, sí. Un intent només. Amb la filosofia del samurai: disposat a perdre-ho tot. He encès un parell de barretes d’encens, alenat profundament… i he marcat el 902 357 000.

Ai.

En el moment que m’han dit «marque estrella» ha baixat, de cop, la portada de menéame que esperava des de feia 18 minuts. Miracle, ja funciona! He penjat tot d’una el telèfon sense marcar cap estrella.

Però ca! La festa no s’ha allargat ni 20 minuts. Això sí: ara tenia una cosa més a dir al Servicio de Atención al Cliente de ADSL e Imagenio de Telefónica: «ahora va, ahora no va, pero sin tocar ninguna configuracion ni arrancar programas ni nada; sólo iba a marcar estrella en el teléfono… bueno, reconozco que he movido el ratón un poquito, pero sin salir de la alfombrilla».

Després de la bona espera de rigor m’ha atès una senyora –o senyoreta– que ha dit el seu nom molt ràpid, i no l’he entesa. Li he dit, un poc nerviós, que telefonava perquè la navegació web anava molt lenta des de feia hores. Que res més anava lent, només el web. M’ha demanat el nom per a tractar-me tot seguit de Don Benjamín i dir-me el de sempre, això pel que m’havia entrenat durament per tal que no m’afectés: «pues no tenemos ninguna incidencia más». Ah, què ràpids són sempre consultant les incidències i rebent zero resultats. Deuen tenir una base de dades caríssima!

Després de comptar fins a (he perdut el compte, els nirvis), he dit que abans de telefonar-los havia resetejat el router, canviat els DNS i fins i tot analitzat els paquets de xarxa per saber si hi havia qualque tràfic no volgut. Havia aconseguit que el router no fes cap pampalluga: inactivitat total. Aleshores, he provat de visitar un web: no baixava. Tampoc no hi havia cap problema de configuració, perquè a casa tenim cinc ordinadors i no puc navegar ni tant sols amb el PDA WiFi –m’he estalviat dir-li que tots funcionaven amb GNU/Linux, cal no provocar-los-hi excuses estàndard «lo siento, pues va a ser que Linux no está soportado. ¿Alguna cosa más Don Benjamín?» I aquí és quan ja no puc més. Per què provoquen demanant «¿alguna cosa más?» després de perpetrar apologia del pensament únic windowero mentre et tracten com a un contertulià qualsevol de la COPE? «Don Benjamín». Sí que en vull més, de coses! … ho deix fer, que me’n vaig per les branques i d’aquelles que cremen.

He donat més detalls, mirant de ser servicial: només va lent el web, la resta va bé: correu, Telnet, FTP… [1]. Finalment he gosat amollar una pista amarada d’un to de servicialisme premium: «¿puede ser que uno de vuestros proxy caché falle? ¡Como tenéis tantos, nunca se sabe!» [amb to «pero qué bien equipados estáis, co…rcholis»].

M’ha enviat cap a la plana telefonica.es per a fer un test de velocitat que tenen penjat per allà. Jo li anava explicant «ahora veo una franja azul y verde arriba del todo [5 segons] ahora veo una imagen con un movil Movistar [10 segons] ahora aparece una pastillita debajo del movil y dice Zona oportunidades. Jo, que web más bonito va cayendo…». Després del parell (mallorquí) de minuts que han fet falta per a veure l’enllaç cap al test de velocitat, hi he fet clic. No ha donat cap resposta. M’ha enviat cap a un altre test, de adslayuda.com. La plana també queia amb comptagotes, i jo li anava fent la retransmissió: «en blanco, en blanco [10 segons] en blanco, pero debajo el navegador dice que bajar, baja [20 segons] ya veo un menú a la derecha [1 minut] por fin llegó la cabecera! Azul, blanca y naranja. Este web no es de Telefónica, ¿eh? Se nota, no es tan bonito…». No ha esperat a saber les dades del test de velocitat. Ha dit que em creia i que obria una «avería masiva», que així m’atendrien abans.

M’he esperat a tenir el resultat del test de velocitat, que és a la pantallada lincada al primer paràgraf.

Esperant que la masiva em sia propícia he posat un ciri a Santa Tecla. No sé si és gaire compatible amb lo previ zen ni l’encens, però per provar que no sia. A falta d’operadores, deus. O daus. I jo què sé!


[1] Nota als experts en seguretat que en aquest moment tenen les mans al cap: uso SSH però he dit Telnet i FTP perquè sé que és al vocabulari dels teleoperadors de Telefònica.