«F. Canals divulgador en prensa y director del observatorio de Internet» [1] ha amenaçat amb encetar accions legals contra la UIB si no retiren un apunt del blog del Ricardo Galli. Aquí teniu l’original retirat, a un servidor de la UIB, i aquí l’apunt complet a un servidor fora de la UIB.

Rebobinem: el Ricardo destaca –que no critica– que un expert demana el tancament de planes dedicades a divulgar fotos i vídeos «con total impunidad», però que si són a un «paraiso cibernético como las Islas Caimán o Afganistan» aleshores és complicat. A continuació critica que el web d’un observatori d’Internet no compleixi els estàndards W3C, estigui pensada només pel Windows i que contingui publicitat. Per tal de confirmar la sospita que l’observatori vol aconseguir visites i rellevància als cercadors, el Ricardo copiaferra un cas clar de link baiting [2], al web del «Observatorio Español de Internet». ÿs una coneguda forma poc ètica de promocionar llocs web.

En definitiva: si vols sortir als mitjans i fer popular una plana pensada per a fer ingressos per publicitat, una bona forma d’aconseguir-ho és autoproclamar-se «Observatorio Español de Internet» i publicar una nota de premsa sobre pornografia. I més si afecta particulars –o sia, la germana del periodista que rep la nota, per exemple. Que la plana estigui mal feta fa arrufar el nas. O potser no «observen» aquesta altre xacra que també dóna prou maldecaps a tants internautes?

Però no s’acaben aquí, les arrufamentes de nas que fan sospitar de la incoherència d’aquest observatori. Sembla que només compta l’article 18 a l’hora de fer notes de premsa. Si algú els critica, aleshores l’article 20 desapareix de la [seva] Constitució.

L’article 18

En demanar la retirada de fotos de particulars, Francisco Canals recorda el dret a l’honor i la intimitat de les persones. ÿs un bon argument, tot i que el Ricardo no parla d’aquest dret, sinó de les activitats a Internet d’aquest «observatori d’Internet». Podríem discutir si el que realment s’ha de fer és retirar fotos o allò que diu el «ciberexpert», tancar llocs web.

L’article 18.1 de la Constitució diu que l’honor i la intimitat són drets fonamentals:

Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

L’article 20

El dret a l’honor i la intimitat també hi és a un altre lloc del Titol I, dedicat als drets i els deures fonamentals. Article 20:

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

El que Francisco Canals ha demanat a la Rectora de la UIB va contra aquests drets fonamentals:

• La llibertat d’expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
• La llibertat a la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
• La llibertat de càtedra.
• Contra que només pugui acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

Són drets essencials de la Xarxa

Sembla que a l’«Observatorio Español de Internet» observen el dret fonamental a l’honor i la intimitat de les persones fotografiades, però passen ben llis de la llibertat fonamental d’expressió i opinió. No és cap doi: aquesta llibertat és el rovell de l’ou d’Internet.

Conec bé aquests articles perquè el Ricardo i jo som els responsables del menéame. Com a titulars de la cosa sovint rebem cartes d’avocats demanant-nos que retirem noticies i comentaris. Mai no ho hem fet (aquí teniu un cas) perquè no volem violar cap llibertat fonamental dels usuaris del menéame. Internet fa possible exercir-la, i si som a la Xarxa és la nostra responsabilitat treballar per a mantenir l’esperit del lloc on som. Hi som perquè ens agrada que sigui lliure, també ens trairíem a nosaltres mateixos. Ens sap molt greu veure que alguns internautes retiren apunts de blog davant pressions com les que rebem nosaltres, i voldríem que el nostre rebuig servís per ajudar-los a fer el mateix. Entenc la frustració del Ricardo davant la petició de la UIB. Estic content que hagi obert un nou blog que conté l’apunt que li han demanat llevar.

ÿs un bon moment per a recordar la Declaració d’Independència del Ciberespai. No se m’acut cap millor manera de fer-ho que lincant la traducció al català del Llorenç Valverde i el Teo Sol que està hostatjada a un servidor de la UIB.

Anar contra les peticions dels advocats és una despesa i una molèstia, però la llibertat mai no ha estat gratis. Em sap greu que no ho vegin així a la UIB. Cap institució no hauria de botar-se la Constitució.

Així no

La llibertat d’expressió té un límit expressat a l’article 21.5 dalt copiat. Cal que ho denunciï a un tribunal, si el Francisco Canals troba que l’apunt del Ricardo viola el seu dret a l’honor, la intimitat i la imatge pública. Si guanya, aleshores un jutge ordenarà la retirada de la plana.

ÿs així com es fan les coses, Sr. Canals i Sra. Rectora. Del contrari, en veure el que ha provocat el responsable d’un observatori d’Internet –un lloc on hauria de saber com es fan aquestes coses a Internet– i la Universitat –el bressol dels pensaments– aleshores només queda pensar que ja podem anar a dormir tranquils, perquè el llop vigila les ovelles.

—
[1] Copiaferrada de la presentació al seu web.