Sabia que la pintura de l’asfalt rellisca allò de no dir. Ho havia provat a un pas de vianants moll, sense trànsit, i estant aturat. Relliscà molt més del que no em pensava; la pintura semblava talment sabó. Vaig decidir que era molt important no usar mai el fre de davant, a la moto, quan el trespol estigués banyat.

Semblava que aquell cotxe sortiria de la rotonda però va continuar –forma part del gran misteri de les rotondes. Vaig tocar (ho subratllo: tocar) el fre davant, em traïren els reflexos, i pam, el triangle «deixau passar» del trespol em fa fer caure. I mira que és petit.

Sort de les proteccions de la jaqueta, perquè el pes de la caiguda va anar al colze. Està ressentit, però gairebé gens. La moto va quedar damunt el peu i em donarà la murga uns dies. Els texans són un poc més grunge, amb dos forats al genoll, i hi tenc una cremada. Vaig tenir sort que no hi hagués cap cotxe davant meu i que el del darrere s’aturés a temps. Cal afegir-hi la sort d’anar a 10 Km/h o manco, hi havia coa.

Em sap greu no haver estat més atent amb les dues persones que baixaren dels seus cotxes per a preguntar-me si em calia qualque cosa. Vaig dir que gràcies, però no em calia ajuda. Perquè em podia valer, la preocupació era llevar la moto del mig, desconnectar-ho tot per mor el ferum a benzina i saber si caldria cridar una grua. Uns minuts després partia després d’endreçar un parell de ferros.

Anar en moto sense casc és una temeritat i té sanció. Hi estic d’acord. Però em demano perquè les mateixes institucions públiques, les que multen les persones massa arriscades, després perpetren aquestes pintures temeràries. No és coherent. Perquè se n’adonin del greu error, qui els sanciona a ells?