Avui fa una setmana que vaig escriure aquest apunt en català i aquest altre en castellà. Foren una modificació d’un apunt de blog de la Rosa García, presidenta de Microsoft Espanya. Els dos apunts enviaren un avís de retroenllaç (o trackback) al blog de la García. No n’ha publicat cap.

Els retroenllaços són tant importants com els comentaris. Volen dir «al blog tal han escrit un apunt relacionat amb el que hi dic ací». En voler opinar sobre un apunt de blog, podem escollir entre deixar un comentari o escriure un nou apunt a ca nostra –si tenim blog. Jo vaig tirar d’un apunt al meu blog, car el que volia dir era massa llarg per un comentari. Vaig enviar-hi un retroenllaç, per descomptat, i si la García no el publica cap lector d’allà no se n’adonarà de la meva opinió relacionada.

Vaig copiar i modificar l’escrit de la García, i potser no li ha fet gens ni mica de gràcia. Sabem que a Microsoft no els hi agraden ni les còpies ni les modificacions del seu codi. ¿Pot ser que la cosa s’estengui també al llenguatge escrit? En el fons –i la forma– el llenguatge verbal també és codi. Passa que en néixer ningú no ens demana acceptar cap llicència que ens prohibeixi usar el que diuen els demés i modificar-lo. Qui no l’accepti, en nom de la «neutralitat tecnològica» no tindrà accés a l’escoleta primer, l’ensenyament després i més endavant fer feina a l’administració i un caramull d’empreses.

Torno a enviar-li un retroenllaç amb aquest apunt. Cap aquí:

http://elventanalderosa.spaces.live.com/blog/cns!F4D34257FAE2DF16!365.trak

Mem què passa.