Aquí teniu els papers de la xerrada del dissabte vespre a Ferreries:
Em va semblar que la lògica aclaparadora del programari lliure va quedar clara pels assistents de qualsevol edat i ofici. Alguns mai no havien reparat en les qüestions socials que hi ha darrere el programari. Si els propers anys usen programari privatiu, serà perquè no ho tenen fàcil per a canviar, però la diferència és palesa. Amb els usuaris no informàtics –ni afeccionats a la cosa– aquest és l’objectiu: si demà arriba un sistema lliure diferent al que coneixen fins ara, cal que tinguin moltes ganes d’usar-lo només perquè és lliure. Si poden escollir el programari, que es demanin quins candidats són lliures –és el que em va demanar una professora pel blog que fan a l’escola. Que valorin la disponibilitat del codi encara que no n’hagin de fer res. Aquesta motivació ha de servir per a superar tots els entrebancs tècnics i socials que puguin trobar el dia a dia.
No m’agraden gaire les transparències –la presentació, dalt. M’estimo més poder dir el que se m’acut sobre la marxa. Que em mirin a jo en comptes de la pantalla, i així veure les reaccions que en serveixen per a canviar el que calgui. Cal que puguin llegir la nova transparència en segons per a tornar a la narració sense que hagi passat massa temps, o és fàcil perdre el fil mentre suposam de què ens parlaran en uns minuts. Dosificar això no és fàcil: per no avançar res abans d’hora també s’hi escau fer més transparències amb només el text de cada moment. Però aleshores el ritme està condicionat a la quantitat de transparències i puc improvisar menys. Em sembla més flexible posar uns quants temes, amb poques paraules, amb menys transparències, tot i que signifiqui avançar continguts. Si s’avança amb poques paraules tampoc no distreu gaire, i sempre hi ha la possibilitat de passar-hi ràpid mentre la transparència és a la pantalla. L’ideal per jo seria cap transparència i navegar un poc per a posar context al que va sortint, però la projecció s’ha convertit en un estàndard, i si no hi és sembla que tot plegat està mal preparat. Me n’he adonat que presentar planes que recolzen el que es diu atrau més al públic que no pas les transparències. Però navegar sistemàticament també pot ser una destralada al ritme, així que les transparències permeten entrar al web només quan no romp cap ritme.