Sembla que els clients d’ordinadors portàtils encara valoren molt el lector i gravador DVD. Em demano per què:

• Augmenta considerablement la mida i el pes de l’ordinador.
• Ripejar pel·lícules és fàcil –sobretot amb programari lliure. Poden transportar-les des del sobretaula al portàtil o usar un DVD extern (50 Eur).
• Per 25 Eur podem comprar memòries flaix USB de 4 GB, que és aproximadament la mida d’un DVD. La memòria és més fàcil de reutilitzar que un DVD regravable.
• Els discs durs dels portàtils ja són prou grans per a buidar-hi molts cops les memòries USB.
• Per quan cal fer espai al disc dur del portàtil –o còpies de seguretat– els discs durs USB són grans i barats. Si el volem carregar amb el portàtil també n’hi ha de petits a bons preus –almanco ocupen menys que el lector DVD, encastat dins el portàtil, i tots els discos equivalents a la mida del disc dur.
• Un disc d’un Terabyte equival a més de 200 DVD i en demanen 200 Eur.
• Els DVD paguen més cànon per GB que les memòries flaix USB i els discs durs.

Potser cal anar oblidant l’idea de guardar els bits en unitats rodones, lluentes i amb forat al centre. Podem fer el mateix amb discs USB i emprant memòries flaix USB com a suport temporal per a transportar dades. ÿs un poc més car, però també més compacte: tenim totes les nostres coses en menys suports; les còpies totals regulars són més fàcils; són més ràpids i fiables que els DVD.

En definitiva, comparau la feina, cost, manteniment, transport i espai que suposa mantenir 200 DVD o un sol disc dur USB d’un Terabyte.

Per cert: els discs durs, també ploren?