Nota: he fet modificacions a mida que aprenia més detalls sobre toponímia, una qüestió que mai no havia aprofundit tant. Haurà servit per aprendre’n. Podria fer un apunt nou rectificant, però m’estimo més deixar l’assumpte a un sol lloc, per a llegir-lo d’una tirada, i el més afinat que sia capaç per tal d’evitar renous. He paginat l’apunt perquè la majoria de canvis són a les convencions per a la traducció dels topònims (plana 4). La paginació és invisible pels lectors de fils de subscripció i només la veureu al web original.
Al blog del Miquel Lluís Mestre hi veig un apunt explicant el cas Felanich de la edició espanyola de la Wikipedia. L’apunt duu cap a un altre del blog del felanitxer Jordi Sánchez. A la plana de discussió de l’entrada Felanitx s’hi poden veure més detalls inquietants:
- Que han fet el mateix amb Marrachí i Andrach.
- En el cas de Felanitx han permés aquest topònim perquè no han trobat cap Felanich ni de l’època franquista. Ho podem veure a la plana de discussió. ÿs a dir:
- Si el feixisme hagués dit Felanich, així s’hauria quedat perquè deixen els noms canviats pel règim feixista.
- Tot i la rectificació amb Felanitx, al lloc s’hi pot cercar Felanich i ho troba. S’agafen a que ho diu l’Encarta. Ah.
- Es boten les seves pròpies normes:
L’argument Encarta
El podem veure a la plana de discussió de Felanitx i a l’entrada:
Felanitx (nombre oficial, en catalán; aparece como Felanich en el Encarta y como Felanitx en el tesauro del CINDOC del CSIC [1])
Sembla que la Encarta és tota una autoritat per a ells, però només per a segons què. En alguns casos, encara que tengui un error clar, el mantenen al·legant que la Encarta ho diu. ÿs el cas de l’entrada Felanich.
En contrast, no reprodueixen l’entrada del Linus Torvalds, quan la Encarta diu que és l’inventor del GNU/Linux [pantallada]. També és un error amb una qüestió de noms, però aquest no es trasllada a l’entrada Linus Torvalds de la Wikipedia en espanyol. Allà ho deixen ben clar al primer paràgraf:
Linus Torvalds es el creador del kernel (núcleo) del sistema operativo GNU/Linux, a menudo llamado simplemente Linux.
La Encarta és més mala de modificar perquè té amo que ha d’estar-hi d’acord. Ho expliquen a la secció de crítiques de l’entrada Encarta:
La enciclopedia Encarta ha sido acusada de parcialidad en los medios de comunicación. […]
La enciclopedia también ha sido objeto de críticas debido a que algunos artículos han sido actualizados con grandes atrasos.
Aquesta és la crítica quant a política:
Otras críticas es la parcialidad en algunos artículos como la guerra en Iraq, donde Encarta solo menciona las bajas del bando estadounidense y otros occidentales pero no las iraquies. Además se menciona el bombardeo de la sede la ONU hecha por la insurgencia, pero no la devastación de la ciudad de Faluya por parte del ejército estadounidense. Por otra parte, las biografías de Hugo Chávez y Jean-Bertrand Aristide son consideradas sesgadas.
Otra acusacion contra Encarta es de anticomunismo (realiza juicios de valor y asegura la inviabilidad del comunismo).
Si a la Encarta hi fa feina gent d’aquest tictac, és fàcil d’endevinar perquè hi diu Felanich i no pas Felanitx.
Ha d’heretar la Wikipedia els errors d’altres enciclopèdies? Només alguns errors, pel que sembla. Els que serveixen per a recolzar arguments inquietants.
Arguments inquietants
A la plana de discussió de l’entrada Felanitx un col·laborador s’esplaia i podem endevinar el tictac que regna al lloc. Primer sembla que cerquen usos castellanitzats d’ús corrent:
Por lo que yo he indagado, parece que esta localidad siempre se ha llamado oficialmente Felanitx. Es un caso como los de Sitges o Puigcerdá, lugares cuyo nombre nunca ha tenido una forma castellanizada de uso corriente.
Que els usos castellanitzats van arribar amb una ordre dictatorial? ÿs igual! De fet, a alguns granadets que van viure la dictadura, no els hi agraden les rectificacions fetes a la democràcia. Les veuen com una «imposición reciente»:
En España, los castellanohablantes que tenemos cierta edad hemos visto cómo localidades que toda la vida habíamos conocido con nombres como “Guecho” o “Tarrasa” ahora aparecen en la prensa con extrañas grafías impuestas por decisiones políticas que a muchos no gustan , y esto lleva a que cuando nos encontramos con un nombre como “Felanitx” podamos pensar que ha de tratarse de una de estas grafías de imposición reciente.
Així, si les imposiciones no són recientes i les va fer un dictador nacionalista espanyol feixista, bones són. Per a muchos. A jo que no m’hi cerquin pas.
Convencions per a la traducció dels topònims
Aquesta és la part més complexe de tot plegat, i he anat modificant-la a mida que tenia més informació.
Hi ha el costum, acceptat arreu, d’adaptar els topònims i els noms dels reis i papes. Així, escrivim Anglaterra, Joan Carles I i Benet XVI en català en comptes d’England, Juan Carlos I o Joan Pau II Benedictus XVI. Ells fan el mateix i diuen Benedicto XVI i Inglaterra. No es tradueixen el noms de la resta de persones, i ens perdem poder dir Jordi Arbust en comptes de George Bush.
En principi això fa pensar que a la es.wikipedia.org caldria que només usessin topònims en espanyol. Però cal tenir en compte que a Espanya es vam fer oficials, a tot l’estat, els topònims en la llengua del lloc. Fou una decisió amb la idea que el gallec, basc i català són llengües espanyoles junt al castellà. Tot espanyol hauria d’acceptar-les com a patrimoni cultural de tots. Així ho digueren al títol preliminar de la Constitució:
La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
A la Wikipedia no ho tenen en compte i consideren secundaris els topònims oficials dins territori espanyol no catalanoparlant. Res a dir quan els topònims que tenen una tradició lingüística natural en espanyol, això és no forçada, com és el cas de Lérida o Gerona. Ho explica en Gabriel Bibiloni a les Recomanacions per a l’ús de la toponímia:
- Aquest és un apartat extremament difícil, fluctuant, i en el qual caldrà conjuminar les disposicions legislatives, la tradició i el sentit comú. En qualsevol cas, mai no quedarà clarament delimitat l’espai dels topònims traduïbles i el dels no traduïbles.
- Els topònims ⿿com tots els noms propis⿿ tenen tendència a adaptar-se a les diverses llengües en la mesura que aquests noms són coneguts i usats fora de l’espai on s’han creat. Aquesta adaptació consisteix bé en modificacions fonètiques i ortogràfiques (Majorque, Majorca, Ibiza ) bé en la traducció de mots transparents (Ciutat del Cap, Costa d’Ivori) o antropònims (Sant Sebastià, Sant Jaume de Galícia). Com més gran és la realitat identificada més tendència tenen els topònims a l’adaptació a una altra llengua. Els topònims petits, en canvi, tenen una forma única.
Abans he dit tradició lingüística natural en espanyol perquè és una realitat que al nostre país va haver-hi molts topònims adaptats forçadament al castellà per la dictadura franquista. Ho feien amb l’objectiu d’eliminar el català. Ens enfonyaren noms absurds, sense cap tradició arrelada en espanyol. Vam recuperar els topònims amb tradició en poder, això és, quan va arribar la democràcia. En Bibiloni en parla:
La situació sociolingüística del català ha fet que molts de topònims catalans adoptin formes espanyoles, no per la coneixença d’aquests topònims fora de la comunitat lingüística sinó per la subordinació política i administrativa del català a l’espanyol (San Lorenzo, Bañolas, la Puebla). Són, doncs, formes anòmales que s’han de considerar inexistents.
No tenim només el cas de la dictadura, dins la subordinació administrativa del català a l’espanyol. Al llarg de la història han caigut prou adaptacions fetes per nacionalistes hegemònics espanyols. Les presentaven com si fossin vàlides, però eren forçades i fruit de la seva ideologia política.
A la es.wikipedia.org, en la seva fixació per usar topònims adaptats a l’espanyol, recuperen topònims que van sortir del feixisme i el nacionalisme hegemònic espanyol. En fer-ho van contra l’article de la Constitució que he copiaferrat dalt. Aquest és el problema.
Van contra les seves pròpies normes explicades a la Plantilla Topónimos. No reflecteixen les coses com són avui:
Aunque puede aducirse que ciertos topónimos castellanos son traducciones erróneas de los originales o reprobables imposiciones políticas de épocas pasadas, lo cierto es que no tenemos autoridad para cambiarlos, al no ser Wikipedia una fuente primaria. Las cosas son como son, y no como nos gustaría que fueran.
El paràgraf de dalt és una contradicció tot ell: les coses avui són una democràcia i hem fet coses per a canviar-les. Però ells no les reflecteixen, sinó que fan passar davant com els hi agradaria que fossin les coses a qualque wikipedista influent pel projecte.
Fan traduccions absurdes com Andrach, Marrachí o Costich, que diuen que mai no farien per Oporto:
Sin embargo, tampoco hay que ir al extremo de hacer traducciones literales del tipo «San Cucufato» en lugar de San Cugat, o San Ginés en lugar de Sangenjo, que no estén recogidas en ninguna fuente acreditada. Una vez más se pueden poner ejemplos internacionales: es absurdo llamar «Capital del Norte» a Pekín o «Puerto» a Oporto, pues, aunque sean sus traducciones literales, nadie las ha utilizado en castellano para referirse a ellas.
Usen fonts no acreditades en cercar adaptacions franquistes i del nacionalisme hegemònic. Hi són per damunt del topònim tradicional, en espanyol també, que només hi té cabuda entre parèntesi: «(en catalán y oficialmente: Sa Pobla)». Fa mal als ulls dins una plana on la realitat de la subordinació administrativa i política hi té un lloc d’honor, amb lletres ben grosses: La Puebla.
Amb tot plegat es boten clarament el segon dels cinc pilars del projecte Wikipedia: la neutralitat.
Normes aprovades que es boten de tant en tant
ÿs simptomàtic que mantenguin Andrach y Marrachí quan a data d’avui hi ha dos avisos dient que els topònims són incorrectes segons les seves pròpies normes aprovades (planes de discusió per Andratx, Marratxí).
Em temo que puc endevinar com acabarà Andratx, quan apliquin les normes: Andraitx. Bastarà qualsevol detall de fa dos segles per a usar, sense dubtar-ho, un nom que no sigui el d’ara i no reflectir una realitat que no els hi agrada –dit per ells. Que la decisió recorda l’època franquista? ÿs igual, no els fa res traspuar els celebèrrims mantras conservadors «cualquier tiempo pasado fue mejor» i «con Franco se vivía mejor». Ja han trobat coses:
No solo el nombre oficial era Andraitx, sino en castellano también se decía y escribía Andraitx como se puede ver en estas cartas digitizadas del siglo XIX de la Biblioteca Nacional. Andraitx (Mallorca).
- Cartas náuticas.1885. Plano del puerto de Andraitx: Mallorca : islas Baleares-Escala 1:7.000.,1885 y Andraitx (Mallorca)).
- Cartas náuticas.1892. Plano del puerto de Andraitx: Islas Baleares. Mallorca-Escala 1:10.000.,1892
Si les seves normes diuen que Felanich és incorrecte, aleshores perquè encara funciona l’entrada?
A la es.wikipedia.org hi ha llocs que, només segons ells, no tenen topònim espanyol. Per mor les normes? ÿs el cas de Felanitx. A l’entrada deixen clar que el topònim és català i, de passada, recorden, com qui no vol la cosa –o sí la vol– que a l’Encarta hi diu Felanich. I deixen que l’entrada funcioni. Ai, el llautó! «Antes roja Encarta que rota».
La es.wikipedia.org és un projcte lliure
Quan hom es queixa, sovint els wikipedistes diuen que ens fem voluntaris i hi col·laborem, car és un projecte lliure. No gràcies, no vull pas participar en un projecte amanit amb tant conservador en la seva salsa. Només entrar-hi se me n’aferrà un a la meva plana d’usuari. Potser n’hi ha que no ho són, però els que sí pesen massa per a mi. Si m’hi poso, veig que esgotarien tota la meva energia disponible per al projecte i en qüestions negatives. Crec que els projectes de voluntarisme s’han de fer per gust.
Només se trobar un sentit a la seva pràctica excepcional: contribuir a la desaparició de la llengua catalana a base de recuperar les ganivetades de franquistes i nacionalistes hegemònics espanyols. A jo que no m’hi cerquin pas, en aquesta execució.