Li ha caigut la càmera al trespol, coses que passen. D’entrada ha pensat que no hauria estat res, perquè estava dins la funda. Però no: la pantalla està rompuda.

Ho contam a un venedor de la botiga on la compràrem. Diuen que és la reparació més freqüent i poden orientar-nos amb el preu: uns 200 Eur. Si volem pressupost són 50 Eur.

Miro al web [1] i per la mateixa càmera amb carregador i bateria, tot nou, en demanen 225 Eur.

Perquè haig de llençar una cosa que funciona? Tota ella excepte una part relativament fàcil de canviar. ÿs un vidre, al que en diuen pantalla, que es lleva després d’afluixar quatre grampons i un connector. Poso mesions que la pantalla no en val més de 30 i que basten 15 minuts per a canviar-la. Dmanar-ne 200 és una forma de dir que no ho volen fer i et convidin a que consumeixis més coses estàndard fetes en cadena a l’altre punta de planeta. Tot ben automatitzat, foc a la feina manual local. ÿs la incultura de l’uniforme, del consum, l’usar i llençar als fems coses que encara tenen prou corda.

Algú sap si hi ha llocs on pugui comprar la pantalla de recanvi i canviar-la jo mateix?

Si no la puc reparar ens caldrà comprar una altre càmera petita. En favor de la Canon hi ha que tenc ja funda i bateria de recanvi –i amb la que duu la nova seran tres. Però la veritat és que no em fa gaire ganes repetir i que en aquest moment m’agraden més les Lumix amb estabilitzador i òptica Leica. També podria subhastar-ho tot plegat a eBay. Encara ho provaré.

—
[1] No vaig a Nomatica, tot i tenir el web en català, perquè encara han de donar d’alta el meu compte com a professional. L’interlocutor esperava que li enviés l’IAE annex al missatge. Em deia: no veig l’annex. Jo li deia «no arriba com annex, l’IAE és al meu servidor i per a veure’l basta que facis clic aquí». Ell insistia: no veig l’annex. Val, podia fer-lo i deixar-lo per impossible, però aquestes coses em criden l’atenció i aprofito per a fer paladar bític. Li vaig explicar que qualsevol pot falsificar un missatge amb el meu nom i adreça només canviant la configuració del programa de correu. En canvi, hi ha moltes més garanties d’autenticitat per allò que hom publica un servidor: cal que ho pengi algú de casa que té la clau. ÿs com entrar a casa i trobar-te un amic que hi ha entrat perquè li vas donar la clau o un estrany que ha entrat per la finestra. Els IAE annexos a un missatge poden entrar fàcilment per la finestra, però els publicats a un lloc web han de tenir clau del lloc. Esperava alguna resposta sobre la seguretat del que li agradava, el correu, i aleshores podria envia-li l’IAE en un missatge signat electrònicament. Però no hem arribat aquí perquè ni tant sols va contestar.