El darrer Ítaca de l’any, a Televisió de Mallorca, fou un especial Nadal que resumeix els primers sis mesos del programa. L’he copiat, tallat, aferrat i enviat al Google Vídeo:
M’hi trobareu col·laborant a la secció d’Internet.
Google Vídeo
He escollit Google Vídeo perquè permeten devallar els vídeos per estojar-los el temps que convingui i veure’ls amb el programari que vulgueu. Potser hi ha més llocs així, però no els conec –deixau (o no) els cromos als comentaris.
Molts llocs, com el YouTube, només permeten usar el Flash Player, un reproductor que té amo. Tot i que l’invent [de moment] és de franc, a Macromedia han prohibit que ningú més no programi reproductors compatibles. No en fan calaix però sí poder, i molt, en una cosa que està agafant la volada del vídeo enxarxat.
Quan veig l’ítaca al televisor no haig de menester pas cap descodificador de fabricant únic. Un «requeriments: Sony Bravia o superior» sonaria a presa de pèl. Idò quan som davant l’ordinador no vull perdre cap ni una llibertat que ja tenim en altres àmbits. Per tal d’aconseguir-ho, a Google podeu devallar el vídeo en un format lliure [1] per guardar-lo anys i panys, amb la tranquil·litat que us deixaran veure’l en voler i sense demanar permís a ningú. Tampoc caldrà que Google continuï existint ni que us hi deixi entrar perquè no viviu a qualque país que va contra els seus interessos empresarials.
Els informàtics poden tenir molt poder perquè usam programes per a qüestions cada pic més bàsiques i quotidianes: escriure, llegir o veure la TV. Si les lleis no els aturen ho hauríem de fer nosaltres. El pinyol filosòfic del programari lliure consisteix en llevar poder als informàtics per passar-lo als usuaris, i emprar-lo és la única forma eficaç d’aturar el poder bític que va allà on no toca.
El tictac de Macromedia
Macromedia, propietat d’Adobe, ja usa el seu poder excessiu. Qui usa GNU/Linux ha de suportar versions velles del Flash [2] que no serveixen per a veure molts llocs. Els usuaris d’alguns sistemes operatius i plataformes [3] no en tenen pas cap perquè Macromedia se’ls passa per l’arc de triomf. Tampoc ningú no pot estar segur que dins 40 anys continuï el permís de Macromedia, que algú de morro fort no l’hagi comprat i que l’amo nou no digui verdes on Macromedia digué madures:
[…] Però per parlar assenyadament, la subjecció a un amo de qui ningú no en pot estar mai segur que sigui bo, perquè té sempre el poder de ser dolent quan vulgui, és una extrema dissort. I tenir molts amos és, com més se’n tinguin, ser més vegades extremadament dissortat.«La servitud voluntària», ÿtienne de la Boétie (1530-1563).
Lectures relacionades:
- Conte «El dret a llegir»
- Introducció del Lawrence Lessig al llibre «Programari lliure, societat lliure» (Ricardo Galli i jo vam fer la correcció tècnica de la traducció al català)
—
[1] Codificat en RIFF little-endian dins un arxiu .AVI que fa de contenidor.
[2] El Flash 9 per GNU/Linux està en beta des de fa un grapat de mesos. Fa riure (per no dir una altre cosa) que una de les empreses més grans de programari assigni recursos miserables a la versió Linux.
[3] La diversitat de plataformes serà més gran a mida que sorgeixin dispositius de mà, i cal que puguem veure vídeo a estris de qualsevol fabricant.