Actualització: acabo de rebre una cridada del programa Serendípia, de COMRàdio, per a parlar diumenge (10:15) de l’iPhone. He avisat que en sóc escèptic i acabava de penjar un apunt parlant-ne. Han dit que ja va bé.
El darrer apunt era una broma sobre l’iPhone seguint el meu motiu per no comprar-me un iPod: no tenen ràdio. Si compro un reproductor d’àudio, vull que tengui ràdio. També poder gravar programes i guardar-los a l’ordinador en forma d’arxius d’àudio. M’agrada la ràdio. Ara en venen una, però costa 55 Eur, no permet guardar l’emissió [1], i no és gaire còmoda perquè hi va penjant defora.
Si cercau un remei per la febrada de l’iPhone que envaeix la xarxa des del dimarts, aquest article de la Wired serveix de vacuna:
- No es pot escollir proveïdor de telefonia perquè no el vendran lliure. Què feia el Jobs amb l’Alierta no fa gaire? Diria que els clients de Vodafone, Orange i Yoigo ja es poden anar oblidant de l’iPhone.
- Duu només 8 GB de memòria sense cap possibilitat d’ampliació. ÿs molt poca cosa comparada amb els iPod de veritat, no passa d’iPod Nano.
- ÿs el primer mòbil al que no se li pot canviar la bateria. Segueixen l’altre cosa que no m’agrada dels iPod, ni tant sols tenen perns per a intentar-ho. Hi ha usuaris extrems de mòbil que duen bateries de recanvi –no solen ser gaire cares– i la canvien en un plisplas.
- No és 3G, mal d’entendre a un estri que ha de fer d’ordinador per a navegar i llegir el correu, doncs 3G és la millor manera de connectar-se a Internet.
Apple sol fer-ho: ven restriccions a canvi de disseny i glamour. També alta toxicitat mesclada amb alta tecnologia. Alguns usuaris d’Apple s’enfaden molt en escoltar aquestes crítiques, però també tenc molts amics macqueros que no s’ofenen. Diuen que seguiran comprant Apple perquè per a ells és com una religió. El darrer pic m’ho va dir un amic prou intel·ligent, i ho va fer amb sornegueria: ell és ateu. Vist així s’entén.
—
[1] No he estat capaç de trobar ni el sí ni el no, i noticies com aquesta em fan suposar el no.