Dijous tenc la primera xerrada taller del cicle Identitat Digital: «Eines de la web 2.0 per a la construcció de la identitat digital». En preparar-la me n’he adonat que jo no tenia ben resolta la vesant identitat de la meva eina blog, i he obert la plana de l’autor.

El contingut de la nova plana estava repartit en dos grups d’enllaços al menú, «autor» i «xarxa», però ho presentaven massa dispers. Tot plegat s’ha reduït a una sola entrada al menú, més clara, que duu cap a una plana que aniré actualitzant.

De tant en tant trobo blogs colossals sense cap contacte amb l’autor. No caldria que amaguessin res, perquè allò que hi diuen sol ser prou interessant. Possiblement trobaria, al redol de l’autor, més coses interessants. M’he fixat que l’anonimat no és tant freqüent als blogs en anglès. Tampoc tenc clar que sia una voluntat d’anonimat, sinó qualque gen tímid que va triomfar –possiblement contra la seva voluntat, és allò què té ser tímid– a la nostra banda de món.