Em convidaren a la presentació a Mallorca del llibre «La Catòsfera literària 08» del dijous passat –en vaig fer un àlbum de fotos. Havia de dir qualque cosa sobre la meva participació al llibre, i vaig aprofitar per a confessar que tot plegat havia estat un experiment per a trobar el secret de l’èxit del Quim Monzó.

El meu blog no és pas literari, sinó tècnic. Vaig explicar que jo era un intrús entre blogaires lletraferits, però un bon –o mal– dia vaig voler esbrinar quin era el secret de l’èxit del Quim Monzó. Per a descobrir-lo vaig llegir la seva obra completa fins que em va semblar que l’havia trobat. Ara calia posar-ho a prova. Tenc un blog –aquest que teniu davant– així que vaig usar-lo per a saber la magnitud del descobriment: escriuria un apunt usant la formula màgica. Seria el meu primer escrit amb aires literaris.

L’apunt va funcionar notablement. M’escrigueren lectors que no coneixia pas. Semblaven persones afeccionades a la literatura més que no pas a la informàtica. Els hi havia agradat. Quan l’Antoni Ibàñez va demanar apunts pel projecte de llibre el vaig enviar, i el publicaren. Semblava prou clar que la formula funcionava, però encara no bastava.

Un parell de setmanes després vaig escriure un relat breu per un concurs de la UPC. Vaig usar la combinació de paraules clau i un parell (mallorquí) de mesos després rebia el primer premi. Sí, havia descobert el secret de l’èxit del Quim Monzó, ja no en tenia cap ni un dubte.

I què fas, quan trobes una cosa així? Em vaig acollonir. Ja no l’he usat més. No sabria pas com gestionar la cosa de ser un escriptor d’èxit. Se’m donen fatal les dedicatòries; som lent improvisant frases fresques, dibuixos ocurrents, i els meus lectors quedarien profundament decebuts després de fer hores de coa. Per la cosa creativa m’estressen les dates de lliurament sí o sí, i en apropar-se cada Sant Jordi ho passaria fatal. Ara mateix, al setembre del 2008, ja dormiria malament pensant en el Sant Jordi 09.

També podia explicar quin és el secret de l’èxit del Quim Monzó, i que els demés l’esmunyissin. Però em sentiria el responsable d’un important terrabastall social i econòmic. Imaginau-vos-ho: milers de blogaires catalanoparlants escrivint apunts genials. Una infinitat de llibres carregats de contes i relats perfectes que suposarien la venda sistemàtica de milers d’exemplars. Centenars de milers de catalans comprant les novetats literàries dels col·legues. Les editorials catalanes cotitzant a l’IBEX 35, que es convertiria en l’IBEX 350 o més. Lletraferits de tot el planeta estudiarien el nostre fenomen. Escriptors mediocres d’arreu pelegrinarien a les nostres terres talment els malalts van a Lourdes.

Per a demostrar que he renunciat al secret de l’èxit del Quim Monzó acab aquest apunt en sec. Cap final sorprenent. Ja està.