Els blogaires microsofters també diuen la seva sobre la majoria absoluta d’iPod a la fàbrica del Windows. Sembla que estan entre la la crème de la crème de l’opinió pro-Microsoft Corporation… com (*) el Jiménez Losantos pel PP, vaja:

En Rob Greenlee pensa que «the iPod hype and dominance is actually damaging the greater device market». Microsoft en té un parell, de dominacions, que fan que massa gent se n’afluixi o s’emprenyi. Però sembla que a ell ja li van bé i voldria que fos el Pocket PC, qui triomfés com a reproductor.

L’he trobat seguint el fil des d’un apunt d’en Ricardo perquè l’enllaça en Robert Scoble, un blogaire empleat i defensor de Microsoft. Intenta recolzar el que diu a base de presentar al seu amic Rob Greenlee y a ell mateix com a persones experimentades:

iPodI jo que em pensava que els Windows moderns ja tenen aquests problemes i que potser sí que em perdia alguna cosa interessant per haver-los deixat quan el Windows ME, que era una olla de grills… però no perdem el fil amb jo, i continuem analitzant l’experiència contrastada dels MS-geeks:

En Rob Greenlee s’estima més un Pocket PC que no pas un iPod pel preu. ÿs igual si per arribar al raonament ha de mesclar ous amb caragols. Què costaria un Pocket PC amb disc dur de 40 GB? Sembla que més endavant se n’adona i intenta rectificar, però sense aconseguir-ho, perquè és prou evident que l’iPod li fa ràbia, Com Toca en un bon microsoftero –i això que diuen que els fanàtics no són ells, afortunadament.

Al rectificar reconeix que l’iPod té millor so… Oh, quina llàstima, està fent quedar malament el seu amic: «Think that Rob doesn’t know his audio devices?» ni després de fer un webtalkradio show durant two gloriosos years? Pues va a ser que no, Robert Scoble!

Les negretes als noms és per seguir millor la trama, com a un Senyor dels Anells Windows qualsevol. La foto de l’iPod és de can Apple. El meu primer apunt sobre els iPod a Microsoft té dos dies.

(*) No vull dir pas que els Microsoft geeks són el Gimenez Losantos ni Microsoft el PP. De fet, són tant diferents que al PP el podem escollir o no a unes eleccions. Vas a Noruega i ja no hi ha PP. En canvi, de Microsoft no hi ha qui s’en lliuri i a cap lloc del planeta.