Cada dia trobo més llocs que no puc visitar perquè no tenc el Flash 8. El darrer lloc és el blog del Rafa Nadal, tennista.
No tenc pas el reproductor Flash 8 perquè a Macromedia encara no l’han fet pels usuaris de GNU/Linux.
Diuen que el puc aconseguir de franc, i cada cop que ho llegeixo pel Flash em fa basarda. Milions de persones que pensaven que l’aconseguien «de franc» en realitat estaven llogant el dret de lectura a Internet d’altres milions. Ens ha sortit ben car, el Flash.
Tampoc no el podem fer nosaltres sense tenir problemes legals, perquè Adobe en publica el format però se’n reserva els drets exclusius del reproductor:
3. Restrictions
a. You may not use the Specification in any way to create or develop a runtime, client, player, executable or other program that reads or renders .swf files.
Això significa fer programari restrictiu, això és, privatiu. I aquest pic no ho dic jo.
Diuen que encara ens podem considerar afortunats: en el nostre cas l’estan fent i a esperar falta gent. Si fos [1] usuari de FreeBSD o de GNU/Linux a un ordinador Apple amb el processador Power PC, en aquest cas no tindria Flash. Ni 8 ni 7 ni 1.0 ni cap. Bandejats, com si no existíssim. Persones que mai podran llegir la informació de cap lloc fet amb Flash.
“a. Authorized Operating Systems” means the desktop and standard-laptop versions of the following operating systems:
- Microsoft Windows operating systems (including desktop and standard-laptop PC versions of Windows 95, 98, 2000, NT, ME, XP Home, XP Professional, and XP Tablet PC Edition, but specifically excluding Windows XP Embedded, Windows XP Media Center Edition, and successors);
- Macintosh operating systems;
- Linux operating systems, but specifically excluding any embedded version of Linux; and
Solaris operating systems.- Microsoft Windows operating systems (including desktop and standard-laptop PC versions of Windows 95, 98, 2000, NT, ME, XP Home, XP Professional, and XP Tablet PC Edition, but specifically excluding Windows XP Embedded, Windows XP Media Center Edition, and successors);
—una plana avorrida i estibada de condicions privatives.
On s’havia vist mai res semblant amb una qüestió tant bàsica com el dret a llegir?
Qui són ells per ni tant sols gosar restringir de res per ningú en funció de la raça, el sexe o la religió les eines escollides exercint la nostra llibertat?
Si fos un producte marginal podria desitjar que s’estavellessin embolcallats en la seva bogeria intransigent. Però es tracta del celebèrrim Flash que cada pic publica més text i vídeo a Internet. Quan tenim maldecap un cop al trimestre podem aguantar-lo mantenint un silenci discret. Però quan es té a diari, leshores cal prendre mesures contundents.
Si la Societat de la Informació tingués el mateix runrun que la Societat Civil, aleshores a can Adobe no les podrien fer, aquestes coses. Ningú no se’n sortiria de l’intent de distribuir cap producte no apte per cap grup important de població. Els usuaris són els primers que tindrien criteri i ho aturarien a base d’ignorar-los; només ho comprarien els padrins i les padrines del Sr Adobe i la Sra Macromedia. Però és una realitat lògica que al món dels bits els usuaris encara no sabin adonar-se d’algunes coses massa bàsiques. El problema és que mentre no arriba, sembla que ningú no els protegeix. El resultat és aquesta globalització i pensament únic fora corda a la Societat de la Informació. O el nostre ordinador és genèticament apte, o ens hem de ressignar a ser ciutadans de segona. Gattaca és aquí.
Quant temps més haurem de suportar aquesta humiliació?
De moment, la resposta és «mentre hi hagi webmestres que usin Flash». ÿs possible que molts no sabin què passa amb el Flash i que també trobin pervers que cap Megacorp hagi de decidir qui pot o no pot llegir. Els animo per tal que es desempalleguin del Flash. Els ben asseguro que es pot triomfar sense usar-lo. Mirau Google [2]. I si troben que no es pot passar sense Flash, que s’ho facin mirar. No és bo escampar predicar cap restricció sectària. Se sap que ho és, sectària, perquè prohibeix l’ús de coses sense aportar cap raonament consistent. Quan cal fer bonda davant dogmes inqüestionables.
I encara hi ha qui repeteix com un lloro –emmarat fins al moll de l’os d’un síndrome d’estocolm fruit d’una llarga temporada usant programari privatiu– que els usuaris de programari lliure gastem tàctiques religioses. Quan hem pres mesures actives per a prohibir la lectura de res a ningú? Traspuant aquesta intransigència de monjo de monestir que té la clau de la biblioteca, amargat i amb l’esperit tocat després de beure massa, cardar poc i fotre molt. Algú pot citar un sol cas del calat del puto Flash?
Sí, estic emprenyat. Més que aquest altre pic.
Sobre el tennis, res que afegir a l’encertat anàlisi del Kiko.
—
[1] Els casos més populars avui. N’hi ha d’altres, com la prohibició de Flash pels Linux «embedded» que són una limitació important pel futur.
[2] Val, usen flash al web de video. Però tampoc no és imprescindible.