No m’agrada l’argument «imagina que tots fan tal» per desautoritzar qualque pràctica. ÿs una fal·làcia demagògica, perquè afortunadament la societat és prou diversa i mai no pot passar allò que el desautoritzador de torn pretén fer-nos creure. Potser tots fem de tot, però en moments diferents i amb prou variacions perquè cap cosa no suposi cap daltabaix.

Per il·lustrar-ho, podem començar amb la petició de començar a treballar a una hora determinada, i se’ns diu que no perquè «imagina que tothom comença a la mateixa hora» –possiblement mal dit amb un «imagina que tothom vol començar a la mateixa hora».

Amb la frase possiblement l’empresari intenta evocar problemes domèstics a l’empresa, enveges, no dir que no li ve de gust concedir-ho o ves-te’n a saber què. Però si consideram la força de la seva teoria, aleshores el problema real començaria pel tsunami clavegueril que generaria tothom pixant i dutxant-se exactament a la mateixa hora. D’acord, potser no tothom es dutxa pel matí. Això significa que qui ho faci ja pot llevar-s’ho del cap: imagineu que tothom es dutxa en llevar-se del llit. Sí, tampoc no s’aixeca ningú a la mateixa hora, però si us va bé llevar-vos a les 7:30 tampoc no ho feu: imaginau que tothom fa el mateix. Tampoc a les 7, ni a les 7:14 ni a les 8 o a les 8:20, perquè penseu què passaria si tothom ho fes. Ah, tampoc no escolliu no llevar-vos, perquè imaginau què passaria si tothom quedés al llit.

Val, ja m’aturo, perquè imaginau què passaria si tothom escrigués apunts colló als seus blogs. I si tothom tingués blog. O si els hi pegués per escriure a la mateixa hora. Sisí, ja m’aturava.