
Google tancarà el Reader l’1 de juliol de 2013. Diuen que cada cop té menys usuaris i que volen concentrar les energies en menys productes. Hi ha hagut moltes queixes perquè, encara que pocs, els usuaris del Google Reader solen ser prou actius a la xarxa, sobretot blogaires. Les estadístiques d’aquest lloc diuen que dues terceres parts dels suscriptors usen el Reader, seguit per Netvibes amb només un 17%. Tot i ser el servei de RSS amb més èxit a internet, Google el tanca. Crec que el motiu real és que no no aporta res al seu negoci més important: les cerques al web. Els usuaris ens quedarem sense per molt que protestem, perquè quan un servei és de franc, aleshores el preu ets tu. Google va fer el Reader perquè volia que els usuaris li diguéssim quins eren els blogs més interessants. Ja no necessiten aquesta informació perquè se la donem amb l’Analytics.
Per Google és vital saber quins llocs tenen més èxit per tal de donar millors resultats a les cerques. Amb el Reader sap quatre coses: que un blog existeix, quants subscriptors té, quins apunts tenen més èxit i quan han publicat una entrada nova. M’hi vaig fixar més d’un cop: en menys de 5 minuts després de polsar el botó «publicar» d’aquest blog, les aranyes de Google ja havien passat per indexar-lo. Jo m’imaginava un usuari del Reader refrescant es seus fils de subscripció per assabentar-se de les novetats, entre les quals hi havia el meu apunt que Google també descobria. Quanta més quantitat de subscriptors té un blog, més important és –en teoria. Si prou usuaris marquen entrades amb una estrella al Reader, això significa que l’apunt és bo –abans també el podien compartir, però ho van llevar. Saber que un lloc existeix, i que és un blog, també servia per alimentar el seu cercador de blogs, una cosa que m’imagino que avui s’usa ben poc.
Tota la informació que donava el Reader a Google també la poden aconseguir amb l’Analytics, un servei que gairebé tothom ha instal·lat al seu lloc per aconseguir unes estadístiques de visites prou ben moblades. Quan publiquem un nou apunt de blog, el primer que fem és anar a veure com ha quedat, la nostra pròpia visita crida el comptador d’Analytics, a Google s’assabenten que hi ha una plana nova, i les aranyes web la visiten tot d’una. Si l’apunt té èxit, a Google ho sabran millor que ningú mentre compten les visites, que saben fins i tot d’on vénen i si s’hi estan molta estona. Analytics és una eina important a l’hora d’alimentar el cercador de Google, tot i que hagin negat que tingui cap rellevància a l’hora de calcular la posició de cada lloc als resultats –el Pagerank.
El Reader no interessa a Google però tampoc a molts usuaris. Que cada dia menys persones usin els fils de subscripció (o RSS) és una evidència més dels canvis d’hàbits a la xarxa: devers el 2005, quan presentaren el Reader, els RSS eren el segon que obria cada dia després del correu, però fa setmanes que no me’l miro. No és que no m’interessin els blogs, sinó que cerco a d’altres llocs què hi ha de nou, entre d’ells Menéame. I precisament per això el vam fer amb el Ricardo: estàvem una mica avorrits de llegir sempre els mateixos blogs al nostre blogroll.