A Itàlia també m’he topat amb els dos mals clàssics de les noves tecnologies enxarxades: el preu de les telecomunicacions i la inestabilitat del Windows.

El títol de l’apunt sona a nom d’ONG i amb el risc de complicar-lo un poc, potser sí que s’escau fer-ne una connexió. Són organitzacions que treballen per compensar deficiències socials. Ajuden a construir infraestructures bàsiques. Intenten superar els entrebancs posats per empreses poderoses que dosifiquen els bens i serveis essencials a base de preus excessius i privacions artificials.

En vista de com estem, potser sí que fa falta una Bits Sense Fronteres.

Em pregunto què passaria si després de l’ONG de la salut i l’ONG de l’ensenyament, arribés l’ONG dels bits al lloc deprimit i aïllat de torn. Quins serien els resultats de muntar telecomunicacions molt barates (ja és possible, 20 anys enrere no) i portar ordinadors amb programari robust i obert, que permeti aplicar els coneixements sense restriccions i fer-ne més amb el celebèrrim mètode de mirar «què hi ha per dins». Que l’aconseguit no depengués dels capricis crematístics de la [només una] multinacional que està dalt de tot al top ten del ronyó cobert i les panes.

Si la Bits Sense Fronteres fes feina, no només hauria d’anar a llocs deprimits i aïllats: ja veieu com està el tema a això que en diuen el primer món.

Pot sonar a queixa capriciosa de ciutadà benestant… «amb la fam que hi ha al món». La frase és la navalla suïssa dels arguments: s’escau amb gairebé tot, sona políticament correcte, contundent, toca la moral i sempre està a mà quan fa mandra trobar altres arguments més elaborats. Per exemple, ara: «què fas tu navegant per Internet… amb la fam que hi ha al món!» 😉 Però he tret el tema ONG, que evoca qüestions humanitàries, i aquest pic encara es pot mig acceptar.

La pantalla és de l’aeroport de Roma Fiumicino i el telèfon de Tazza d’Oro, una cafeteria també romana, a prop del Panteó, on preparen un espresso memorable. Aquí trobareu l’àlbum complet.