No estic parlant de materials de construcció ni de l’Exin Castillos [1] ni d’un edifici d’arquitecte que s’empesca una originalitat portant les matrioshka a l’urbanisme. Es tracta dels comentaris i reflexions al voltant del bloc que aquests dies trobem pels blocs.
Quan l’autor en diu bloc, de la seva publicació a Internet, haig d’aturar-me per tal de fixar el concepte que hi ha darrere massa mots bloc: «aquest és el polític o el webític?» Cada paraula bloc a un bloc significa una ensopegada.
Les ensopegades són just el que miram d’evitar els redactors curosos –i alguns gairebé mai no ho aconseguim. Allò que els lingüistes i la societat hem solucionat, poc a poc, a base de fer paraules noves per a posar nom a les coses que són a un lloc. Tot plegat forma el vocabulari, una cosa diuen que és proporcional al nivell cultural de cada persona.
Amb la referència a la quantitat de vocabulari no vull dir que sia inculte qui diu bloc! Em consta que molts blocaires en tenen, de vocabulari. Per exemple n’Amadeu Corbera, que juga amb les dues paraules. Als seus apunts diu tant bloc com blog. Mostra, al menú, una llista de blogs interessants i d’amics que esdevenen blocs quan aquest és el criteri de l’amic o interessant de torn. El títol del seu darrer apunt és El BLOC als blogs, introduint un element diferenciador, les majúscules, que només serveixen per al medi imprès [2].
Cito el blog de n’Amadeu just perquè ha escrit un apunt on hi trobareu una bona llista de blocs que parlen del bloc –amb majúscules, majúscula o sense. Potser servirà com a cas d’estudi per a filòlegs.
[1] Quan em tocava jugar amb blocs, al nostre barri no hi havia gens de Lego. Només puc recordar qualque Tente, però no tenia ni fantasma ni porta amb cadenes que servia de pont. Bah!
[2] Per anar bé, el web també s’hauria de poder llegir, sense perdre sentit, amb navegadors de veu. Encara és a les beceroles, però quan ho tinguem en compte, obrirem un món colossal als cecs.
El fer clic a la imatge anireu a un altre apunt on parlo de les paraules blog i bloc.