Actualització (26-06-2006): vaig escriure al Síndic de Greuges i tenc la primera resposta.

Ciutadans i periodistes que volien assistir a les rodes de premsa han estat exclosos per no usar certes marques de roba i calçat.

Concretament van ser expulsats, sense cap casta d’explicació, tots els que no portaven una peça d’aquestes tres cases:

• Lacoste
• Dockers
• Camper

Els fabricants asseguren no tenir-hi res a veure, cosa que fa pensar que darrere tot plegat hi ha alguna empresa local que ha tancat acords comercials amb el govern.

Si es confirma, la magnitud de l’escàndol serà un detall a tenir en compte les properes eleccions. «Com es pot confiar en uns dirigents capaços de bandejar-nos només perquè no som consumidors de les marques que ells dicten? Mai no ho havia vist enlloc i no m’ho esperava d’un lloc oficial com aquest, que també pago amb els meus imposts» comentava, a la porta de la sala de premsa, una persona a qui no van deixar entrar. «Les meves sabates són tan bones com aquestes que suggereixen. No hi puc veure cap explicació que no passi per un cas descarat de corrupció», afegí per tot seguit recordar el darrer gran escàndol «riute’n de Marbella!».

La realitat supera la ficció

Si trobau que aquesta ficció és una exageració, feu clic a la imatge. Veureu que la [dura] realitat va més enfora. No dicten pas tres marques, ca! Seria poder escollir massa, així que obliguen a només una. Per a tenir el producte que demanen, cal comprar una peça d’uns 100 Eur.

Però hi ha una diferència important: qui usa calçons Dockers o Lacoste no acaba amb els genitals codificats per què només pugui tenir fills compatibles amb Dockers o Lacoste i res pus.

Així que el cas de les marques de roba no hauria estat res, en comparació. Perquè ens deixem fer això altre, doncs? Jo no, i per això escric aquest apunt.

—
Vist al menéame.