Estic d’acord amb tots els punts que en Jordi Mas ha presentat a la diputada Lourdes Muñoz excepte un:

L’utilització preferent en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure sempre que sigui tècnicament viable.

Trobo que abona el terreny per què floreixin les excuses dels debilpensadors.

El programari lliure s’usa perquè és lliure. Si comporta problemes tècnics, s’hi treballa per a solucionar-los. Pot trigar més o menys, però cal fer-hi feina bé i decididament fins solucionar-los.

La possibilitat de modificar els programes per adaptar-los a les necessitats de cadascú és una característica bàsica del programari lliure. Perquè sembla tècnicament viable un programa privatiu que no es pot modificar? Possiblement perquè són els usuaris, els qui s’hi han adaptat. Si han estat capaços d’adaptar-se a programes privatius, volen dir que ara no es poden adaptar als programes lliures? O molt millor encara, adaptar-los a les seves necessitats!

També tenim democràcia perquè és el que cal, tot i que tècnicament ens hagi portat molts problemes fer-la viable. Tants que al 2005 encara no està gens clar que ho hagem aconseguit.

El paral·lelisme entre democràcia i programari lliure no és meu, sinó d’en Lawrence Lessig a l’introducció del llibre «Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman»:

I no hem d⿿oblidar els que qualifiquen d⿿extremista el missatge d⿿Stallman. Extremista no ho és pas, ja que, amb gran lucidesa, l⿿obra d⿿Stallman és una simple traducció de les llibertats forjades per la nostra tradició en el món anterior al codi. El programari lliure seria una garantia perquè el món controlat pel codi fos tan lliure com la tradició que va construir el món anterior al codi.

Per exemple: una societat lliure es regeix per les lleis, però tota societat lliure posa uns límits a aquesta regulació mitjançant les lleis. Cap societat que hagi mantingut les seves lleis en secret podria ser considerada lliure. Cap govern que ocultés la legislació al seus governats tindria cabuda en la nostra tradició. Les lleis controlen, però només ho fan d⿿una manera justa quan són transparents. I les lleis són transparents només quan aquells a qui s⿿apliquen, o bé llurs agents (advocats, legisladors), hi poden accedir i controlar-les.

[destacat meu]