Ahir parlarem amb el Ricardo, l’Enrique i la Carme, sopant, del cas amb Google que explico a l’apunt anterior. Deia que tenia la mosca darrere l’orella amb aquest cercador, perquè cada cop els trobo més paranoics, intrusius i acusadors. Sempre amb l’excusa de protegir-me, clar, i «hope we’ll see you again». No gràcies: ja se menjar amb forqueta.

Per exemple, en cercar sovint em diu això. No és per mor de cercar-hi res delicat; fet i fet, la pantallada aparegué cercant pollas en lo vinagre.

Faig aquest apunt perquè em digueren que mai no els havia passat, però que ja ho mostraria quan m’hi trobàs. Que no m’estorbaria gaire, perquè la pantalleta queia a diari. Ha caigut, i queda dit.

Faig les cerques al Google, Yahoo i afegitons escrivint, a la barra d’adreces, una lletra i la cadena a cercar. Pel Google la lletra és una g, i el Firefox permet fer-ho així de fàcil mitjançant les adreces d’interès.

Podria ser que amb més paràmetres, a l’adreça d’interès, no pensessin pas que som un virus o spyware –abans no deia res, fa molt que uso aquesta drecera. En demostrar que som humà un pic, tampoc no importaria continuessin donant la llauna. Bé que enfonyen cookies per altres coses. El seu llepafilisme va creixent proporcionalment al seu poder, i això és el que no m’agrada.

Actualització: també passa amb el Konqueror i amb la configuració per defecte per a connectar amb Google en una Debian, ço és, escrivint la cerca a la barra d’adreces. En aquest cas vaig escriure-hi nótame.