Ahir vaig rebre un missatge anunciant el tancament de la revista TUX Magazine:

Unfortunately, the subscription revenue we have received was insufficient to even maintain TUX at its current level, much less improve it in all the ways we had planned. Offering you less, to me, is only doing half the job and you deserve more.

For this reason we have elected to stop publishing TUX Magazine effective immediately.

La revista era útil perquè orientava un poc enmig tant programari lliure: veure pantallades, una explicació superficial de les funcionalitats, un poc d’èmfasi a les característiques més interessants, crítiques als defectes. Si alguna cosa feia patxoca, ordre 'aptitude install programa' –o un parell de clics al Synaptic o Adept— i au. Per exemple, el TaskJuggler al número 14.

A la TUX han mirat de quedar bé amb els subscriptors:

We have negotiated a deal where you will receive a one-year subscription to the digital version of Linux Journal, a $25 value. This includes access the the PDF versions of all issues since October 2005 plus HTML access to all issues–over 150 in total.

La revista tenia un defecte important: posava les funcionalitats davant la llibertat publicant reportatges de programes que no són lliures, això és, que són privatius. Queia en el mateix error que tantíssimes revistes d’informàtica: sembla que tot és bo i que cal tenir-ho. Idò no: quan els autors d’un programa prohibeixen estudiar el seu programa, estan maltractant els seus clients i la societat. Es mereixen el mateix rebuig que qualsevol fabricant de cotxes sense capó ni perns al motor perquè ningú no en pugui aprendre’n res. Vehicles que en cas de foradada necessiti l’assistència exclusiva dels tallers autoritzats que tenen una clau patentada que permet canviar la roda, també protegida per un festival de patents.

Acabo de rebre l’edició de febrer de la Linux Journal dins un arxiu PDF, mem què hi diuen.

Apunts anteriors relacionats:

• Tux Magazine (i les revistes d⿿informàtica)
• Scribus In-Depth Tutorial