La blogodecadencia de la blogocosa

Què bo n’Hernán Casiari del blog Orsai a l’entrevista per 20 Minutos.

P – ¿Qué papel crees que juega la blogosfera en la sociedad?

La blogosfera está conformada por unos 28 millones de blogs. Presuponiendo que la mitad están muertos o abandonados antes de comenzar, nos quedan 14 millones. Supongamos que cada quién mantenga en promedio dos: entonces estamos ante 7 millones de personas con blog. De esa cantidad, 5 millones son adolescentes que hicieron clic en el botón “haz tu blog” del Messenger. Nos quedan dos millones de blogueros. De esa cifra, el 90% no ha recibido jamás un mísero comentario, ni lo recibirá nunca.

Nos quedan entonces unos 200.000, con al menos un lector, en todo el mundo. La blogosfera hispana representa el 8% de ese total, por lo tanto hay 16 mil blogs activos en castellano. De esa cifra, la mitad reproduce el martes lo que Microsiervos ha publicado el lunes. Nos quedan 8 mil con ideas propias.

De éstos, el 82% recibe menos de cien visitas diarias, que es muy poco. Nos quedan 712 blogs con una audiencia que supere las tres cifras. De ellos, sólo una cuarta parte tiene una ortografía y una sintaxis decente.

Nos quedan 178 bitácoras que puedan influir en algo en la sociedad, mejorarnos el pensamiento, aportar nuevas ideas para una vida mejor o revolucionar la comunicación del siglo XXI. Pero prefieren colgar la foto del nuevo iPod y decir cuánto les ha costado.

[destacat meu]

Cal dir que hi ha algun blog a-list que es mulla. Aquesta llista redueix a 8 els 178 –em penso que m’he passat, dient 8.

La metàfora de la mascota està ben trobada:

P – Para ti, ¿qué significa tu blog?

Mantener Orsai es muy parecido tener a una mascota en casa. Al principio la familia entera está encantada con todo lo que hace el animalito: “¡mira! ¡Alguien ha dejado un comentario!” o “ven a ver: ¡ha entrado uno desde Camerún!”. Cuando la mascota crece nos damos cuenta que se nos complica salir de vacaciones porque hay que actualizarla todo el tiempo. Antes la gente trataba de conseguir hoteles que aceptaran animales, ahora buscamos hoteles que tengan wi-fi.

Muchísimas personas abandonan su perro o su bitácora en verano. Pero si logras sobreponerte y la mantienes, ahí es donde comienza el calvario. La mascota se hace mayor y tú empiezas a ir por toda la casa con la escoba y la pala limpiando spam o pisando trolls. Además es notorio cómo cada formato se parece a un animal: un blog es un perro, un fotoblog es un gato, un videoblog es un gato siamés, y un podcast es un loro. (Los MSN Spaces , por supuesto, son las ratas).

A Tecnorantes ahir feien un altre comentari interessant. Als comentaris apareix un neologisme que caldrà recordar: melicosfera. Millor melicosa, perquè no ho veig prou rodó, tot plegat.

Una bona de manera de dir que, en aquest moment, per a fer coses en informàtica les comoditats són el manco important:

P – ¿Qué herramienta recomendarías para crear un cuaderno de bitácora?

Existe un software muy poco utilizado que se llama Pasion 3.12. Es autoejecutable y una vez que se le instala el pluggin constancia.pl, el blog funciona muy bien. A veces hay que modificar algunas líneas del archivo paciencia.cgi.

Sembla un disbarat però coincideix amb la meva estadística personal:

P – ¿Qué tipo de blog no te gusta?

Los que, en el menú, ponen un reloj con la hora de la ciudad en que viven, sabiendo que ya hay un sistema en el ángulo inferior derecho de los PC que ofrece la misma información. Alguien que hace eso no merece que nadie se detenga a leer lo que piensa.

Compartir

Entrada anterior
És segur l’Skype?
Entrada següent
Petició per l’OpenDocument

18 comentaris. Leave new

  • N’Hernan comença fent massa suposicions i pressuposicions, en el primer paràgraf i en el darrer. Fa un poc de peressa començar a llegir el seu bloc, però així i tot, farè un esforç de no donar per pressuposat que no val la pena, i el llegiré durant aquests dies.

    Respon
  • Jaume: cal captar el sentit de l’humor, en qualque cas també la ironia. Ell mateix diu que fa pressuposicions quan parla de xifres. Però no creguis que va tant desencaminat amb les proporcions. Jo diria que són massa generoses i tot.

    Respon
  • Gràcies per la referència, Benjamí…

    M’ha agradat molt descobrir a aquest xicot, m’encanta com escriu; de fet ja l’he afegit al Blogs & News del Thunderbird.

    🙂

    Respon
  • Sincerament, crec que gastes massa tinta criticant a la gent que no t’agrada com fa blocs. Saps què faig jo? No els llegeixo més, relaxa moolt… és la gràcia de la blocosfera, cadascú llegeix el que li rota. Si un vol copiar a Microsiervos, doncs molt bé! Jo no el llegiré, però la seva germana pot ser sí que el llegirà i això té molt valor.

    Respon
  • Pere: una de les gràcies dels blogs és poder gastar tinta en el que et ve de gust i no haver de passar comptes ni donar explicacions a ningú. Veig que saps què s’ha de fer quan no agrada un lloc :P.

    Però jas una explicació: trobo que hi ha coses que s’han de saber. També que és comprensible que hi hagi qui no les sap perquè no ha passat per les mateixes casualitats.

    Respon
  • Exactament, gasta tinta, gasta tinta, però una de les gràcies dels blocs amb comentaris, és que nosaltres podem dir que gastes massa tinta 😉

    Respon
  • pqs: nosaltres? sou un equip de futbol o què? :D.

    Per descomptat podeu dir el que vulgueu. Però em pensava que tu volies que la gent ho digués mitjançant apunts als blogs per evitar comentaris amb poca substància, altrament coneguts com a trollades. Eh, que potser ho he somniat, eh? ;).

    Respon
  • M’ha sorprès que al final els blogs que es consideren influents siguin tan pocs. No estic d’acord amb les xifres ni amb la intenció d’aquestes perquè depèn de què s’entengui per influència. L’important és saber cada blog a qui vol influir i per què.
    I què si no arrib a les 50 visites al dia! No és objectiu anar amb la granera llevant spam i altres porqueries i haver d’estar més atenta a les conversacions que a la pròpia feina.
    El tema de la mascota,… Així és com voltros tractau els vostres animalets? Que trist!

    Entenc la ironia, però pens que la influència dels blogs s’ha d’investigar des d’un punt de vista més sutil i més sensible (amb els amics, familiars, conseguts, saludats i per conèixer i els animalets) 😉

    Respon
  • Bel: en la meva estadística personal, el gros que em llegeix té blog. Calculo que el 75% o més. Imagina que només periodistes llegissin altres diaris. Hi hauria una divisió clara social entre la «mediatització» dels periodistes i dels que no ho són. Es faria coneixedor que la resta de la societat no sap gaire de què va allò que sovint tracten els diaris. ÿs mal d’imaginar perquè no passa? Idò observa del que se sol parlar als blogs i del que es parla a la resta de mitjans, als bars.

    Sobre els animals, no vaig abandonar el meu ca i tampoc l’objectiu era netejar cabell per tot, però és el que feia. Cerco hotels amb connexió 🙂

    Respon
  • Volia dir que l’objectiu dels blogs no crec que sigui arribar a una comunicació de masses, com si ho són els mitjans de comunicació. Un blog és un element idoni, crec, per arribar a un tipus de públic molt proper, per proximitat o temàticament, i la influència no crec que sigui d’opinió pública mediàtica, sino de “tenir en compte” per dir-ho d’alguna manera.
    ÿs mal d’explicar.
    Els mitjans de comunicació llegits per milers de persones no tenen la capacitat de “feedback” que té un blog ben gestionat.
    Els blogs han de ser conscients de les seves limitacions. Si estem parlant de comunicació un a un, o de comunicació, molts a molts, però no de comunicació molts a molts, s’ha de tenir en compte la “gestió de la capacitat de resposta” i això és impossible si l’objectiu del blog és arribar a una gran massa. No és viable gestionar les respostes, per tant, no sé, és com si fossis, antipàtic?
    Cada un deu saber perquè té el seu blog. Jo el tenc per tenir a un lloc ordenades les reflexions i lectures sobre el que faig al doctorat. I ho tenc públic, perquè m’interessa que em relacionin amb els temes que tract. Ara, d’aquí a voler tenir milers de visites i comentaris, no, millor poquets, i de gent que aporti, com fins ara.
    En cert moment vaig tenir spam, però ençà que blogger va posar el tema aquest de les lletres per poder comentar va perfecte.
    Personalment pas més gust de llegir la gent que m’és més propera que gent que “es considera” que té més fama. M’interessa la proximitat.

    No sé, a vegades pens, que que fàcil entrar en les conversacions de ca els blogs coneguts, no? Imagina’t a un bar. Estant a una barra amb amics i al fons, una taula de coneguts que sembla que portin una conversació interessant, per les cares, fa mal aixecar-se i canviar de grup. En canvi als blogs, és tan fàcil estar atent aquí i allà.

    Respon
  • Crec que estadística és exagerada, a mes considerar que un bloc que no te més de 100 visites, basicament, no val per res no ho trobo gens encertat. La gràcia dels blocs es que cadascú explica el que li dona la gana, pot ser un dia succeeix una cosa i el 80% dels blocs parlen d’allò i aquí esta “l’impacte” dels blocs, no es tracta de que un s’emportí tot i aquell és el que és capaç de fer reflexionar a la gent o és capaç de difondre una idea. El meu bloc no crec q mai hagi tingut més de 40 visites en un dia… i n’estic molt orgullós, no necessito pas més.

    Respon
  • Bel: hi estem d’acord. Però tu també tens blog, és el que volia dir 😉 També veig que no vaig ser prou clar. En dir «es sol parlar» em referia a grans temes, com la cultura lliure, Creative Commons.

    Perquè els altres temes, els particulars, comunicació un a un, són com dius. No importa influir en res. Però la cultura lliure és una gran revolució –algun dia, confio, s’estudiarà com a tal. No se’n parla enlloc fora la blogocosa. No se’ns té en compte per a res; mira quina llei de «propietat intel·lectual» ens acaben d’encolomar. I és que, possiblement encara no es traspua l’important que s’hi diu –no les converses personals.

    M’agradaria que funcionés aquesta part d’influència sobre la societat que sí tenen altres mitjans. No fa falta ser periodista per moure coses interessants.

    Joancg: sí que serveix un blog amb 100 visites, i tant. Amb 10 també. Però no és «per a res». Observa que l’entrevistat respon quan es parla de societat i no de cercle d’amics, coneguts i saludats.

    Internet té molt d’això que no cal oblidar: tots podem publicar per a moure coses. Els blogs han fet el publicar més fàcil que mai. Encara no s’ha aconseguit cap canvi social orquestrat de la blogocosa i massa blogs «a-class» (amb visites) expliquen pijades (altrament dites coses «cool») anodines. Però no en perdo l’esperança 😉

    Respon
  • Voy a ser un poco egocentrico con este comentario Benjami, tú sabras perdonarme 🙂

    ¿Esas estadísticas son muy fiables? Por que si lo son… ¿Eso significa que mi bitácora es una privilegiada?:

    Por que comentarios, pocos (escribo más entradas de las que se comentan ahora mismo 91 entradas para 80 comentarios o así aunque 50 de ellas ya estaban publicadas antes de estar en pie la pagina x-D) pero no es encaja en “ni un misero comentario”.

    Y estoy por encima de las 100 visitas (aunque aún no supero los 3 ceros…).

    PD: Acabo de escribir esto y me he dado cuenta que tú bitácora esta en catalán, idioma que entiendo (fijate tú, ni me habia dado cuenta xD) pero que no escribo (falta de práctica, ortografía horrible, etc), no sé que opinas sobre que haga el comentario en castellano pero si lo encuentras inapropiado no dudes en borrarlo.

    Saludos 🙂

    Respon
  • Armonth: la quantitat de visites surt a l’entrevista perquè demanen a l’entrevistat pel pes social de la blogocosa. Diu com està avui: llocs que tenen prou audiència per influir, just parlen de pijades.

    Hi ha qui renuncia al paper social dels blogs, això d’influir en la societat. Jo no, tot recordant la declaracio d’independència del ciberespai.

    Vull tenir visites per aconseguir-ho? Sí. Vull usar-les per a incentivar gregarisme, que tenguin cap influència amb el que dic? No.

    (Cap problema per què tothom pugui usar la seva llengua, al contrari! Se bé quina importància té, perquè no passa setmana sense que em demanin un parell de vegades que jo no usi la meva)

    Respon
  • Respon
  • Bueno, Benjamí… eso es algo que conozco desde hace tiempo (la de flames que hemos leído en Bulma por lo de la lengua y eso que ya estaba en las normas bien claro)…

    Sobre lo que dices, visto así yo también quiero tener muchas visitas para influir pero yo al menos no posteo chorradas continuamente (punto 10 a evitar de 10 ways to lose rss subscribers)…

    Saludos

    Respon
  • Armonth: expliques coses interessants, trobaras un public sensibilitzat pel que dius. El problema és que no podem parlar encara de «societat», no hi arribem.

    Decadència? Sí perquè els (99%) que han arribat dalt de tot de la blogocosa expliquen coses anodines.

    Tot perdut? No, perquè encara hi ha gent –com tu– que haurien de pujar.

    Respon
  • […] Vía este apunte de Bel, llego al blog de Benjamí que comenta y resume la entrevista a Orsai en el periódico electrónico 20 minutos. […]

    Respon

Respon a Armonth Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.