Apple i Intel (capítol 7364 bis)

Més llenya pel rumor sobre si Apple es passa als xips d’Intel o no:

«Pressed about security by Mr. Mossberg, Mr. Otellini had a startling confession: He spends an hour a weekend removing spyware from his daughter’s computer. And when further pressed about whether a mainstream computer user in search of immediate safety from security woes ought to buy Apple Computer Inc.’s Macintosh instead of a Wintel PC, he said, “If you want to fix it tomorrow, maybe you should buy something else.”» (The Wall Street Journal del 25-05-2005)

Paul S. OtelliniDiu, pam endavant pam enrere, que cada cap de setmana es passa una hora esborrant programes espia de l’ordinador de la seva filla –una activitat també coneguda com fer de pringao. Quan l’han pressionat perquè digui quin ordinador es segur, ha recomanat un ordinador Apple Macintosh en comptes d’un PC Wintel (Windows + Intel).

No és gens original, cada pic s’escolten més batalletes per l’estil. En aquest cas passa que Paul S. Otellini és el CEO d’Intel des de fa només 11 dies.

Recomanant un PC Intel amb GNU/Linux defensaria tant la seguretat com la seva parada, però ens envia a comprar un producte de la competència. Perquè aviat deixarà de ser-ho? Tant malament està el ram del Windows que ni el CEO veu una solució als problemes derivats d’allò que ven? Qui sap.

Les prediccions sobre el futur són prou complicades, així que basta una lectura del present: que algú li digui a l’Otellini que si ho vol arreglar per demà i de passada ser lliure, també pot instal·lar un GNU/Linux a un Intel dels seus. Però em fa l’efecte que el contracte de CEO li té llogada la llibertat.

Compartir

Entrada anterior
Comparativa de programes de correu i PIM
Entrada següent
Pentium D

1 comentari. Leave new

  • ÿs com aquells empleats de Hasecorp que no podien usar iPods perquè són de la competència. O el transportista d’un refresc despaxat per prender-ne de l’altre. No sabia que l’aparença de l’enterprise i la megacorporació fós més important que la llibertat i la vida de cadascú. Ja ho diu ma mare que sóc massa inocent. Però bé, esper de tot cor que el dia que aquests treballados s’adonin del que han de d’aguantar pel fet de treballar a una casa d’aquest estil canviïn de feina.

    Respon

Respon a Pau Rul·lan Ferragut Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.