Bitòleg

Som bitòleg i faig feina en immersió digital

El meu nom complet és Joan Benjamí Villoslada Gil, vaig néixer a Mallorca i som bitòleg perquè faig feina en la cosa dels bits. Se’n sol dir ‘informàtic’ però m’agrada més ‘bitòleg’; el món digital és molt més que informació automàtica. Afortunadament.

Avui el bit és un concepte prou ampli, però quan hi vaig començar gairebé només servien per a portar coses susceptibles de ser tabulades; comptabilitats i afegitons. Ara els ordinadors serveixen per a crear noves formes de cultura i poden tractar informació desestructurada, cosa que els allunya definitivament de les tabuladores . Ha estat possible, en bona part, gràcies a internet i el programari lliure.

Els bits són la matèria primera més disruptiva després del foc.

Ordinadors + internet + programari lliure = la revolució tecnològica més important per la societat després dels tipus mòbils de l’impremta.

Sense el programari lliure i internet possiblement ja no faria de bitòleg.

Quan vaig començar a dir-ne «bitòleg», d’aquesta feina, al Google gairebé encara no se n’havien entemutsense accent menys encara, i tampoc no gaire de bitologia.

A més de feina, la bitologia per mi també és una afecció.

Si ho pots sentir, ho pots digitalitzar…
Si ho pots veure, ho pots digitalitzar…
Si ho pots pensar, ho pots digitalitzar…
Si ho pots digitalitzar, ho pots posar a Internet…
Si ho pots posar a Internet, persones de tot el món ho podran veure, escoltar i compartir.

Tendències en la Societat de les Tecnologies de la Informació. Cursos d’estiu 1997. Universitat de les Illes Balears.

Això era al 1997. Al 2015, si ho pots tocar també ho pots digitalitzar.

Cap al bitolític

No n’hi ha prou parlar de la “quarta revolució industrial”. El que hem vist des de l’aparició de la màquina de vapor ha estat el més revolucionari del Neolític, però és poc en comparació amb els canvis socials, culturals, econòmics i polítics que arriben amb la intel·ligència artificial i el ‘deep learning’.

Només un detall: podem processar les dades desestructurades, que és el 90% de la informació i que no era fàcil de tractar a principi de segle. Es tracta de la informació que el IoT veu, escolta, olora, toca i paladeja. El IoT és ni més ni menys que els ulls i oïdes dels sistemes digitals; el seu nas, tacte i paladar també. Hem arribat molt lluny amb els ordinadors de la tercera revolució industrial, que eren sords i cecs, sense tacte, olfacte ni gust. Fins on podrem arribar ara?

Aconseguir que sistemes digitals exponencials –segons la llei de Moore– vegin, escoltin, olorin, toquin i assaboreixin no és només una revolució industrial.

El Neolític va començar amb l’ocurrència de conrear blat. Més endavant vam aprendre sobre metalls i a escriure-ho; després a publicar tot el que sabíem amb la impremta. En només 200 anys dels 20.000 de Neolític –els 200 anys de les tres revolucions industrials– hem mecanitzat la producció i transport del blat, a més de tots els derivats d’aquella ocurrència. Aviat tot això serà programari, el blat també. Per això, podem dir que estem a punt de sortir de l’Neolític per entrar al Bitolític.

Els canvis importants solen fer por. Si els caçadors-recol·lectors del Paleolític haguessin demanat un informe sobre què suposaria conrear blat, possiblement haurien imposat penes severes per a qualsevol que cometés agricultura.

La incertesa m’estimula, i sóc bitòleg tecnooptimista. Intento contagiar-ho, però no sempre és fàcil. No ho abandono perquè no sigui fàcil, sinó tot el contrari, perquè això també m’estimula; és molt interessant buscar noves formes d’explicar una cosa tan important per a la societat.

A un article d’opinió per VIA Empresa vaig intentar explicar la importància de ser tecno-optimista. Si no ho som, no podrem superar una fase inevitable a qualsevol projecte digital: la decepció.

TL;DR

Versió LinkedIn del que diu sota.

Projectes

(Si continues aquí és que tampoc no t’agrada el LinkedIn, bravo!)

Alguns projectes:

1982: Desenvolupament a mida de programari de gestió per a empreses.
1995: Connexió a internet i posada en marxa del ISP MegaWeb.
1996: Divulgació a revistes i diaris amb històries sobre internet.
1998: Retorn a Mallorca.
1999: Els nous projectes només són en programari lliure.
2000: Divulgació a la ràdio amb el Llorenç Valverde.
2003: Formació a la UIB: Professor d’especialista universitari en programari lliure.
2004: Posada en marxa d’aquest blog.
2005: Encetam el projecte meneame.net amb el Ricardo Galli.
2006: Divulgació a la TV.
2007: Premi literari.
2008: Premi pel blog.
2009: Blog «Bitologies» al 324.cat (fins l’estiu del 2012).
2010: Cicle «Solucions Open Source per a PIMEs».
2011: Espai SER-Turista a l’Hoy por Hoy Mallorca de Rádio Mallorca.
2012: «Virgencita que me quede como estoy» (la crisi afecta tots els projectes).
2013: Articles d’opinió pel diari ARA Balears.
2014: Articles d’opinió per a la revista Yorokobu.
2014: Direcció i presentació del programa de ràdio Mallorca en Xarxa, a Ona Mediterrània.
2014: Col·laboració amb el Departament Tècnic d’Internet de l’Ajuntament de Barcelona: elaboració del pla estratègic.
2015: Podcast Mayday a scannerFM.
2015: Director General de Desenvolupament Tecnològic a Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les Illes Balears.
2019: El Menéame, després de gairebé 14 anys (que són devers 100 al món real), és entre els 100 llocs més visitats a l’estat. Bé, entre els 50. En realitat és al 38. No hi faig feina per mor del meu càrrec al Govern, però puc ser-ne soci.
2019: La feina d’una legislatura al Govern és a l’apunt “Rendició de comptes a la DGDT“.
2019: Les negociacions de la nova legislatura fan que la meva Direcció General caigui en mans del PSOE-PSIB, que veu el digital d’una forma que no és la meva. Ho explico al blog. El resultat és que cerco feina.
2019: Articles d’opinió pel VIA Empresa.
2019: Professor al màster d’economia aplicada de la Universitat d’Alacant.

Entrada a la Wikipedia.

Televisió

He presentat la secció d’internet del magazín cultural Ítaca de Televisió de Mallorca. El darrer programa és de l’estiu del 2011, poc abans del tancament de l’ens públic Ràdio Televisió de Mallorca.

Ràdio

Vaig dirigir, produir i presentar el programa Mallorca en Xarxa a Ona Mallorca des del 2005 fins el setembre del 2011.  A una etapa anterior, des del 2002 fins el 2005, el vam co-presentar junt al Llorenç Valverde, n’Araceli Bosch i n’Àngela Alfaro.

Al gener del 2012 el Govern tancava l’emissora.

Des de l’emissora Ona Mediterrània em proposaren tornar amb el Mallorca en Xarxa a partir del gener de 2014. En aquest moment s’emet per la FM i en podcast.

Les meves col·laboracions més destacades son:

  • 2015: Podcast Mayday a scannerFM, amb Bruno Sokolovizc
  • 2014-2015: Temporades 10 i 11 del programa Mallorca en Xarxa, a Ona Mediterrània.
  • Des del novembre de 2013: Un o dos dissabtes cada mes al Balears fa ciència (IB3 Ràdio).
  • Des del desembre del 2011 fins a l’agost de 2013: SER Turista, a Ràdio Mallorca. Els dimarts a las 13:30.
  • 2010 i 2011: Hem de parlar tots els dimarts (IB3 Ràdio).
  • Des del 2004 fins al gener  del 2009 a l’Hoy por hoy Mallorca de Ràdio Mallorca (SER).
  • Tots els dimarts de la primera temporada del IBWeb (IB3 Ràdio) l’any 2008.
  • Temporada 2008-2009 del Sense fronteres (Ona Mallorca).
  • Del març del 2008 al juliol del 2009, els dimarts del Insòmnic 500 (IB3 Ràdio), des de les 11 de la nit fins les 2 de la matinada.
  • Del 2007 al 2010, els dimarts al magazín de tarda Tassa i mitja (IB3 Ràdio).
  • Matinals alterns del dissabte al magazín de cap de setmana Sabàtic (2009, IB3 Ràdio).
  • Del 2006 al 2010, els dimarts al Mallorca mati de Ona Mallorca.

Publicacions

Els meus articles són a aquest blog i a Medium.

  • VIA Empresa, articles d’opinió des del setembre 2019. El primer és el més llegit del dia.
  • Revista Yorokobuarticles d’opinió.
  • Diari ARA Balears, articles d’opinió.
  • Bitologies, un blog per a 324.cat.
  • Diari de Balears, articles a la secció de tecnologia.
  • Articles i secció de respostes als lectors de la revista .net conexión (Zinco Multimedia, MC Ediciones)
  • Secció d’internet de la revista PC Format, junt amb els seus CD-ROM (producció i programació)
  • LX Format, la revista de Linux de MC Ediciones.
  • PC Juegos y Jugadores, també de MC Ediciones.
  • Revista Web, del Grupo Godó.
  • Ciberp@is del diari El Pais (article del 1998 sobre la TDT)
  • Col·leccionable Conéctate, d’El Pais Aguilar.
  • Hobby PC i articles per varies col·leccions de fascicles de Multimedia Ediciones, Planeta Agostini (grup Planeta)
  • Datamation, després Data.ti, de MC Ediciones

Formació

Vaig estudiar FP1 –ara és ‘FP Grau mitjà’– de Gestió Administrativa a Reus. La meva intenció era continuar amb FP2, però aquell l’estiu va sortir una feina d’administratiu. El lloc de treball era singular, perquè no hi havia cap altre administratiu al magatzem d’una coneguda empresa de fruits secs –la més important de Reus i una de les primeres de l’estat. El magatzem era prou interessant perquè donava una visió global del negoci.

Mentre feia d’administratiu, va sorgir la possibilitat d’aprendre el que realment m’agradava, i que no es podia estudiar a Reus els anys 80: programar. De fet, havia escollit Gestió Administrativa perquè estava segur que algun dia treballaria amb ordinadors.

Al 1983 vaig aconseguir feina de programador. A l’empresa hi havia matemàtics i físics fent de programadors, però cap administratiu. Aquí vaig veure la importància de ser programador i alguna cosa més; passava tant de temps programant com ajudant a companys a comprendre perquè –per exemple– les factures de proveïdors es compatibilitzen a l’haver. Feia feina d’anàlisi funcional i programació. El gros de la feina de programació dels anys 80 era en programari per a gestió d’empreses, així que m’estava convertint en un professional prou rodó pel mercat del moment.

Tenia tanta feina que no tenia temps per a res més; l’ofici fou la meva formació, sempre cercant com fer les coses d’una altre manera. El “think outside the box”, en tecnologia digital, era la meva ‘assignatura’ predilecte.

Mai no vaig poder anar a la Universitat, però devers el 2003 vaig poder fer de professor d’especialista universitari en programari lliure. Va ser a la UIB. El 2019 vaig fer de professor al màster d’economia aplicada de la Universitat d’Alacant.

CV resumit

Sóc Bitòleg tecno-optimista especialitzat en la immersió digital d’empreses i organitzacions.

‘Bitòleg’ perquè m’agrada més que dir-ne ‘informàtic’ de la meva feina.

‘Tecno-optimista’ perquè l’optimisme és indispensable per a superar la fase de decepció que experimenten els autors de qualsevol producte o servei digital. Cal treballar-ho amb cura perquè la següent fase, després de la decepció, pot ser la disrupció.

La meva darrera feina fou de Director General de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears. En termes de la indústria digital, el lloc de feina consistia ser el CDO / CIO del Govern. Al blog hi trobareu un resum de la feina feta des del juliol del 2015 fins el juliol del 2019.

Destaco algunes feines del meu pas pel Govern:

  • Aconseguir que les Illes siguin la regió amb més fibra òptica d’Europa i del món com a illes
  • Crear la primera xarxa corporativa IoT per un govern amb cobertura a tot el territori
  • Crear la marca Sun & Data
  • Posada en marxa de la plataforma OpenData
  • ‘APItzació’ de totes les plataformes, desmuntatge de les plataformes monolítiques i eliminar les sitges digitals
  • Creació de les primeres organitzacions transversals per aconseguir la immersió digital del Govern (Decret 70/2016)
  • Aconseguir que la ciutadania es pugui relacionar amb l’administració només en digital
  • Redactar un Pla Director que reunia totes les tendències en eGovernment segons Gartner, i adonar-me’n quan estava fet

Abans de la Direcció General, vaig co-fundar Menéame el 2005. La xarxa social va estar entre els 10 llocs més visitats de l’estat –avui es manté entre els 40 primers. Vaig ser-ne el CEO fins el juliol del 2015.

Vinc de l’administració d’empreses, que és la meva formació fins el 1981.

Al 1983 vaig passar a programar software de gestió per a empreses. La meva formació en comptabilitat i administració em va portar a exercir d’analista funcional del software que jo feia, però també els d’altres programadors formats en matemàtiques o física, que eren majoria els anys 80.

El 1994 vaig col·laborar amb la posada en marxa d’un dels primers proveïdors (ISP) d’internet a Catalunya. La xarxa em va permetre entrar en contacte amb professionals de la publicació i divulgació, que m’introduïren a la publicació d’articles i les col·laboracions amb la ràdio i la televisió. A partir del 2004 vaig presentar i dirigir un programa de ràdio propi, fins el 2015. El meu mentor i amic fou el Jordi Vendrell.

Des del 2002 vaig refer la feina d’analista i programador per a treballar només amb programari lliure. En aquell moment Steve Ballmer, de Microsoft, ens deia que érem un càncer. El seu successor, Satya Nadella, ha aconseguit que Microsoft estigui entre els principals autors de programari lliure en aquest moment. Vaig treballar en la traducció al català del llibre Free Software, Free Society a petició expressa de l’autor, en Richard Stallman.

En el moment d’escriure això –just després del meu pas pel Govern de les Illes Balears– cerco nous projectes pels quals pugui ser útil la meva visió. L’objectiu és aconseguir la immersió digital d’empreses i organitzacionc. Crec que n’hi ha molta, de feina, perquè Marc Andreessen tenia raó quan va dir que “el programari es menja el món en tots els sectors […] En el futur cada empresa es convertirà en una empresa de programari”.

Vaig néixer a Palma el maig de 1964. He viscut la meitat del temps a Mallorca i l’altre meitat a Catalunya (Reus, El Vendrell, Segur de Calafell i Barcelona).

© Bitassa a Lloure de Benjamí Villoslada sota llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya
Designed by Anne-Sophie de Vargas thanks to WordPress