La segona revolució industrial va introduir les màquines de la força, cosa que ens fa més eficaços en feines que abans ens trencaven el cos. Però mentrestant les màquines de la força es multipliquen, mentalment continuem tant maldestres sempre: tenim cotxes que ens permeten desplaçar-nos asseguts a 120 Km/h, però la nostra poca precisió mental fa que necessitem carrils massa amples i revolts que ocupen molt territori; tenim discs que recorden terabytes però quan entrem a una habitació no recordem què hi anàvem a fer –passa a tothom, no és cap malaltia.
Arribem a l’equador de la legislatura 2015-2019, moment per a revisar la feina feta i per a fer. Ho puc resumir amb la paraula ‘credibilitat’.
Per a invertir en un país cal confiar-hi. De fet, l’economia està basada en la credibilitat; què diu el valor de les monedes? Abans era la confiança en el tresor del país, ara és més complex però continua sent una qüestió de confiança.
La credibilitat duu confiança. Després de dos anys de credibilitat, ens arriben dos anys de confiança.
Les al·lusions directes són una oportunitat per a explicar-se. No per a convèncer a qui les ha fet sinó per a qui s’ho mira; així podreu valorar la realitat des de totes les perspectives.
Intentaré raonar que la societat tracta avui la informàtica tal com al segle XV tractava la lectura i escriptura; que ens cal alfabetitzar-nos en tecnologia digital per a no quedar fora de l’economia, la ciència i la cultura. Ho faig perquè el nostre futur econòmic, científic i cultural està en perill per dos motius: els tecnoescèptics i la falta d’informàtics. Són dos riscos que estan relacionats entre sí.
Cada cop que sento dir «administració sense paper» penso que l’expressió fa més mal que no pas bé. L’objectiu no és eliminar el per, sinó aconseguir l’administració digital per arribar al govern digital. El paper serà una anècdota que possiblement continuarà quan assolim el govern digital.
Comentaris recents