L’article Els indicadors de saturació continuen en escalada lliure de l’ARA Balears m’ha transportat als 60-70 del segle passat.
Els mecanismes de memòria de les xarxes socials em recorden que aquesta setmana fa tres anys que vaig rebre la cridada del Biel Barceló oferint-me ser director general de desenvolupament tecnològic del Govern de les Illes Balears.
El 20 de desembre de 2016 va arribar el projecte de Dictamen sobre els Drets d’Autor al Mercat Únic Digital COM/2016/0593. No em va agradar i no tenia clar si cap esmena meva arribaria a funciona
Acaba la legislatura i he vist un grapat de missatges d’aquest estil. He d’escriure això perquè no ho veig com abans després de tenir informació nova que trobo que he de compartir. De fet, em demano perquè després de gairebé tota una vida tenint cura per estar ben informat –fins al punt de co-fundar el Menéame– mai no vaig saber perquè es tallen cintes al final de les legislatures.
Descobrir que a una pizzeria analitzen amb software les cares de la clientela ha provocat un escàndol considerable. Per mi el problema no és que ho facin sinó per a què ho fan.
El nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD, o GDPR en anglès) servirà per a que puguem tenir una declaració legal de per què ho fan. Deixarà de ser quelcom ‘encobert’, cosa que provoca l’alarma social que hem vist per aquest cas. Si la declaració és falsa podran rebre una sanció important.
No entraré en si la noticia és certa o no perquè no és important ara. El cas és que avui es pot fer i què cada cop serà més freqüent, perquè el software que tenim és una petita part del que aviat serà freqüent.
Comentaris recents