Aquesta legislatura teniem una fita: aconseguir banda ampla arreu de les Illes Balears. És una infraestructura tant clarament necessària com ho era l’electricitat el segle passat. Sense fibra òptica abundant no tindríem cap base per a fer possible un canvi econòmic pel nostre país; no podríem anar des del model de ‘sol i platja’ cap a ‘sol i dades’.
El discurs de la Vicepresidenta a l’INTO 2018 conté un parell (mallorquí) de paràgrafs que són útils per a explicar la importància de la internet de les coses, una cosa que també es diu ‘IoT’ –cosa que fa que, en cercar-ho a internet, compareguin milers de planes sobre iots.
Divendres el Consell de Govern va aprovar la despesa per a renovar una part de l’emmagatzematge que tenim als centres de dades. Ho explica la noticia “El Govern millora la seguretat, l’agilitat i l’eficiència energètica dels seus sistemes d’emmagatzematge digital” i un amic em va demanar més detalls. En explicar-los-hi em va dir que ho trobava prou interessant, “perquè no ho publiques?”. Idò sí, té tota la raó. A continuació dono detalls per a persones tecnòlogues… o no.
Mentre llegeixo que encara no hem canviat el model econòmic de les Illes Balears, recordo la de cops que he explicat la feinada que s’ha fet posant infraestructures digitals, singulars a Europa, per a provocar un canvi cap a l’economia de la quarta revolució industrial.
Diuen que no hem canviat el model econòmic del país com si per a tothom fos obvi que es pogués canviar en només tres anys i mig. Directament, a pèl i sense tenir súper-poders tipus Marvel.
La legislatura 2015-2019 ha estat una cursa d’obstacles per complir les lleis 39 i 40/2015 que ens portaven cap a l’administració sense paper —un concepte que no m’agrada.
El BOE del 13 maig de 2016 aprofitava els obstacles de la cursa per a fer xantatge: “si useu el nostre software per a complir la llei, teniu dos avantatges: 1) cobrareu el FLA (Fondo de Liquidez Autonómico) i 2) us estalviareu fracassar fent programari propi d’administració digital”.
Tot estava pensat per a fracassar. El primer motiu era la falta de recursos obligats per la Llei Montoro, que no permetia ampliar la nostra plantilla. El segon motiu era que, encara que aconseguíssim persones tècniques, no sabrien què fer perquè a l’estat espanyol ningú no sabia –ni sap encara– com s’han de connectar entre sí totes les plataformes dels diferents governs. La interoperabilitat no està resolta.
Comentaris recents