Intentaré raonar que la societat tracta avui la informàtica tal com al segle XV tractava la lectura i escriptura; que ens cal alfabetitzar-nos en tecnologia digital per a no quedar fora de l’economia, la ciència i la cultura. Ho faig perquè el nostre futur econòmic, científic i cultural està en perill per dos motius: els tecnoescèptics i la falta d’informàtics. Són dos riscos que estan relacionats entre sí.
Cada cop que sento dir «administració sense paper» penso que l’expressió fa més mal que no pas bé. L’objectiu no és eliminar el per, sinó aconseguir l’administració digital per arribar al govern digital. El paper serà una anècdota que possiblement continuarà quan assolim el govern digital.
Aviat farà un parell d’anys que sovint contesto les mateixes preguntes sobre la situació de la TDT a les Illes Balears. Escric aquest FAQ (o PMF) perquè a les xarxes socials tot queda enterrat. També serveix per a enllaçar-ho si trobau que serveix per qualque pregunta que aquí té resposta.
Una antenna ha servit per arrancar la xarxa corporativa per l’internet de les coses. L’usarà el Govern, la UIB, els ajuntaments i les empreses públiques. Servirà per a connectar sensors, que arribaran a ser tants com les coses que ens envolten –i som– perquè serveixen per a llegir-les.
L’antenna serà al terrat de la seu de Multimèdia IB i donarà cobertura al Parc BIT i la UIB. En el moment d’escriure això no tenc la dada exacte, però sospito que el senyal arriba fins més enllà de Palma.
Calvià ha estat l’escenari del primer Smart Islands Congress. Va començar amb el lema ‘sol i dades’, dit pel ex-president Zapatero, i ha acabat amb el ‘sol i dades’ del vicepresident Biel Barceló. Ara es tracta d’aconseguir-ho per a les nostres illes intel·ligents; les Balears. Cal anar capa a capa. La primera és la connectivitat, perquè les dades volen connexió. Després necessiten més coses, però primer volen connexió.
Comentaris recents