Aquesta setmana hem pogut veure que fàcil és demanar sobirania alimentària a les Illes, però és just pensament il·lusiori mentre ningú no ho raoni amb la realitat de fets verificables i racionals.
M’avisen que a IB3 Ràdio ahir explicaren malament la feina que hem fet al Govern amb dades obertes. Baixo l’hora de programa, arribo a l’espai de tecnologia i penso que dir-ne “explicat malament” és un eufemisme per no dir ‘menteixen’.
Publico el capítol que na Liz Castro em va demanar per un llibre que mai no s’ha publicat. En aquest precís moment serveix per a explicar que el Real Decreto-ley 14/2019, de la tisorada a la fibra òptica, es veia venir.
Aquest apunt és per a que el podcast també tingui una entrada al blog; coses de la visibilidad. De passada, la podeu usar per a queixes, comentaris i suggeriments –sí, hauria de comprar un micròfon.
Una cerca al Google Drive, que és el meu repositori, ha fet que tornés a llegir la meva redacció a un ofici que aviat farà un any. No el publico per ressentiment ni per cap cosa negativa, sinó per a evitar que una infraestructura pública (teva i meva) passi per ull.
Comentaris recents