El darrer apunt, “En risc d’irrellevància digital”, ha provocat prou reaccions interessants. Des de la traducció al castellà a l’Asociación de Internautas (moltes gràcies) fins a preguntar-me perquè no hi vaig proposar solucions.
Quan l’smart-WC existeixi cada matí ens farà un anàlisi de salut. Els americans l’usaran per a pujar l’assegurança mèdica i els xinesos per a sancionar la ciutadania.No som ni xinesos ni americans, som europeus, però ens mirem els avanços digitals com si no ho fóssim. El resultat és un eurotecnocinisme que ens condemna a la irrellevància digital. Dins la irrellevància europea, els catalanoparlants esdevindrem insignificants. Insignificància dins la irrellevància.
L’aprovació ahir de la directiva europea del copyright és una evidència més de la miopía europea amb la tecnologia digital. Hi ha multitud de casos que demostren que no observen gaire la transformació digital de la societat; Europa escolta primer els representants de les empreses i els seus interessos, que sovint tenen la curta mirada de mantenir només les seves rendibles zones de comfort analògic empresarial
[…] Tot seguit vaig pensar que, potser, més persones tenien preguntes que no havien fet perquè –no ens enganyem– el tema digital té poc interès general. Ho canviarà tot, però no se li dóna gaire importància. De fet, quan arriba un cas d’interès no és mai un problema de transformació digital de la societat, sinó un problema d’habitatge, de comerç, de mobilitat, de treball, etc. No, l’arrel del problema de torn sol ser digital i no és pas cap problema, sinó un canvi.
Devers el 1996 el Jordi Vendrell em va dir “has d’escriure, nano” i em va presentar la directora d’una revista, la .net Conexión. El primer encàrrec em va desconcertar: “envia’m històries d’internet”. La paraula ‘històries’ em va semblar massa àmplia.
Comentaris recents