Aina Aguilutx: Escola de caloret

Han suspès el compte a Twitter d’Aina Aguilutx. Aquí teniu la versió de qui ha provocat la suspensió:

I aquí la versió de Doña Ana: Carta oberta d’Aina Aguilutx: «Vostè no és jo, senyora Aguiló»

A continuació publico el guió de la seva darrera visita al Mallorca en Xarxa, un programa de ràdio (o no) per saber què fan les persones amb les noves tecnologies, abans que no siguin velles.

Les persones usen tecnologia digital per a fer paròdies. Aquesta va néixer al Twitter i el podcast li dóna veu:

Aguilutx: Hola Benjamín.
Benjamí: Vostè per aquí. Quant de temps!
Aguilutx: Sí, i no és per falta de ganes. Però és que tenc molta feina. He hagut de redactar jo tota soleta els currículumns de setanta no sé quantes assignatures. Saps quina feinada!
Benjamí: Ah, sí? Ho ha fet vostè tota sola?
Aguilutx: És que dubta de la meva capacitat?
Benjamí: Naturalment que no.
Aguilutx: A veure, que tampoc ha estat tan complicat. He fet una mica de recorta i pega de documents de sa FAES, alguna coseta d’Escola Catòlica, d’algun discurs del Papa, fragments de la Bíblia… Entre això i lo que diu sa llei Wert, pim pam i per envant.
Benjamí: Clar, així surten després les coses.
Aguilutx: Però he vengut perquè ja necessitava notar el calor del públic massiu, tenia mono d’exposició mediàtica.
Benjamí: Això a Ona Mediterrània, sabeu que ho teniu a la vostra disposició.
Aguilutx: En realitat, és que aquesta setmana m’he posat un poc gelosa.
Benjamí: Ah, sí? De qui?
Aguilutx: D’aquella política que també és una crac, com jo, de la comunicació digital.
Benjamí: Us referiu a Celia Villalobos i el seu Candy Crush?
Aguilutx: No, no. Na Celia és una aficionada.
Benjamí: Idò qui?
Aguilutx: Em refereixo a sa gran Rita.
Benjamí: Ah, Rita Barberá.
Aguilutx: Quin domini, quin saber estar…
Benjamí: Ha estat un autèntic fenòmen, aquesta setmana, és veritat. La ficada de pota es va fer viral. A hores d’ara hi ha un munt de versions musicals del Caloret.

(Sonen les versions)

Aguilutx: Jo de gran vull ser com na Rita. És que el tema de les cançons és una espina que tenc clavada. A mi no me n’han feta cap, ni quan vaig dir lo des Powerpoint, que mira que hi havia material. Però res.

Benjamí: No es pot tenir tot, donya Ana.
Aguilutx: Com que no? Si no me fan cançons, ja les faré jo. He pensat de fer una versió aprofitant es tirón des caloret.
Benjamí: No em digui. Una cosa així més turística, parlant del calor del sol de Mallorca.
Aguilutx: No ben bé. Havia pensat una cosa més de calor del fragor de batalla electoral, que això està al caer.

(Sona la música «Escuela de calor»)

Crema Jaume III pel sol de Ponent
hi ha, tribus de pancas devers sa riera
Esperant d’aquí a no res ses eleccions
Saps quin fetge que tenc
saps quin fetge que tenc
Vine a s’escola des PP.

Capità: S’escola des PP és sa que salva sa teva ànima. Perquè amb sos altres no se resava, i això no és de bon mallorquí.

Sé lo que haurem de suar per aconseguir
que qualcú voti per mi.
Envia un whatsapp i comprova com en Bauzá
ara t’estima molt.

Vola, gavina, pes palau de congressos
si demanes es vot te diuen no.

Capità: Calor és lo que m’està pegant a mi escoltant donya Ana cantar això. Ses malles ja m’apreten, i molt!

Vas pes carrer sense parar atenció
I caus damunt de sa maledicció
Fes sa piscina privada depressa
que Podemos no et deixarà, no.

No t’equivoquis, no votis es PI
són tan corruptes en Font com en Pastor

Deixa que governi
Deixa que governi més.
Vull seguir vivint des cuento
No vull sortir d’aquí.

Benjamí: Jo crec que hauríeu pogut fer un bon paper a la passada revetlla de Sant Sebastià.
Aguilutx: A que sí? Jo també ho crec, però ara només em volen per a la feina bruta.
Benjamí: Estau desaprofitada dins el partit. Està clar.
Aguilutx: Res. Jo ja he mostrat ses meves habilitats. I com que sé que aquest programa l’escolten molts de batles i regidors de cultura, a veure si s’animen a contractar-me per a les verbenes d’aquest estiu. Que no tot ha de ser na Maria Bimbolles i Madò Pereta. Jo també som musa des partit! I som més rossa que qualsevol de ses dues.
Benjamí: Que tengueu molta sort, donya Ana.

El guió és tal qual ens el va enviar el personatge. Darrerament Doña Ana no ve gaire al Mallorca en Xarxa; cada cop té manco incentiu fer una paròdia perquè ja ho és la diputada. No se sap de què. O sí. Si la voleu sentir, és a partir del minut 49:55

Estem segurs que Doña Ana tornarà. Almanco a la ràdio, perquè allà no hi ha censura. El motiu és el mateix que vaig dir en assabentar-me del que havia passat:

Nota: En el primer moment, Mallorcadiario va dir ‘suplantar’ i després ho van canviar per ‘parodiar’.

He publicat el tuit tal com diuen les condicions d’ús de Twitter: cal incrustar-los perquè volen el control. Així el poden fer desaparèixer si suspenen el meu compte, per exemple. Per si passés, faig una còpia il·legal de les meves pròpies paraules:

Cerrar un Twitter parodia es tan grave como cerrar una revista satírica. Es lo que ha hecho la diputada @AnaMariaAguilo con @AinaAguilutx

Sí, Twitter no és de refiar.

És pràctic perquè allà hi ha l’audiència –i a Facebook. Però no són de refiar. Cal que mantenim llocs dels que en tinguem el control; que siguin impermeables als intents de censura que les xarxes socials s’han mostrat vulnerables.

De la ràdio i del blog en tinc el control.

(De moment)

NOTA: Li van tornar gairebé cinc dies després, el capvespre del 20 de març de 2015.


Imatge: Avatar de n’Aina Aguilutx: Scarlett Johansson a la pel·lícula Hitchcock.

Aina Aguilutx, Ana María Aguiló, Mallorca en Xarxa, Ona Mediterrània, radio,

Compartir

Entrada anterior
Pagar els plats trencats
Entrada següent
Un guió del Capità Goneya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.