Nota: Aquest apunt continua al «Matances al tren de Mallorca».
A continuació copiaferro el missatge que he enviat a l’adreça de contacte que figura al web dels Serveis Ferroviaris de Mallorca:
Aquest missatge és per reclamar per la desatenció al ciutadà i negació de transport que significa la no acceptació, als trens, d’animals domèstics dins receptacles dissenyats per a ells. Per a més detalls adjunto la foto del receptacle i de l’animal que ha provocat aquesta reclamació.
El reglament vigent [n’he desat una còpia] és clarament absurd i arbitrari pels motius que raonaré a continuació. M’agradaria que a la SFM desmuntessin els meus raonaments amb altres millors –és l’única forma ètica de combatre les raons d’algú altre. Del contrari només podré pensar que es tracta d’una arbitrarietat; que a la SFM només hi ha la voluntat de negar el dret legítim d’usar el seu servei públic, que ja no ho serà tant perquè discriminarà una part de la població.
Raó 1: SFM no pot tenir un reglament més restrictiu que la resta de transports públics que l’envolten.
Si ho fa discrimina als ciutadans que només poden usar la SFM per connectar amb la resta de transports públics. El més proper és la EMT, que accepta animals domèstics dins receptacles idonis (1). El servei de transport ferroviari públic més gran de l’estat, RENFE, també els admet (2). Poden viatjar als avions (3). Els accepten a transports públics de ciutats importants de l’estat, com a la TMB de Barcelona (4) i els Ferrocarrils de la Generalitat (5), el Metro de Madrid (6). SFM és l’únic transport públic restrictiu a la nostra part de món. Això fa que els habitants de la Part Forana no puguin usar transport públic per anar a la resta d’illa o estat espanyol quan viatgen amb un animal domèstic. Haurien de llogar un taxi, amb el sobrecost que suposa. Els habitants de la Part Forana no tenen els mateixos drets (això és, són objecte de discriminació) envers els ciutadans de Palma a l’hora d’usar transport públic.
(1) http://www.emtpalma.es/EMTPalma/02_derechos.jsp?lng=uk&sec=03b > paràgraf K
(2) http://www.renfe.com/empresa/informacion_legal/condiciones_cercanias.html
(3) http://www.iberia.com/viatjar-amb-iberia/animals/
(4) http://www.tmb.cat/ca/preguntes-frequents/-/categoria/PREGUNTAS-CAT5
(5) http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=9086
(6) http://www.metromadrid.es/es/viaja_en_metro/uso_y_accesibilidad/acceso2.html
Raó 2: La SFM queda fora de la resta de transports públics quan la tendència és la integració, tant de bitllets com de preus, normes i horaris.
D’entre totes les coses a integrar, el reglament és la més fàcil de totes. L’apartat dels animals domèstics ho és encara més. Amb el cas d’un moix dins un transportí: Quina diferència pràctica hi ha entre el vagó d’un tren de la RENFE i un vagó de la SFM? Quina és la diferència entre un vagó de la SFM i un autobús de l’EMT? Entre un autobús de la TIB o de la EMT. O amb un vagó dels metros de Madrid, Barcelona o els Ferrocarrils de la Generalitat. Quin raonament tècnic sòlid pot justificar que sigui més restrictiu un tren de la SFM que un avió, mitjà de transport estibat –fins la nàusea– de normes de seguretat al seu reglament?
Raó 3: El desenvolupament del reglament porta cap a l’absurd.
El reglament diu que no podem portar «animals vius de qualsevol tipus o grandària». No hi ha cap problema en portar porcelles mortes, pollastres morts, xots morts ni qualsevol altre animal mort dins un receptacle idoni. Però està prohibit un moix viu dins un receptacle idoni. Si el moix està mort –i dins un receptacle idoni– aleshores pot viatjar. Es tracta d’un absurd ben gran.
Raó 4: La vergonya aliena que aquest detall del reglament de la SFM suposa per qualsevol mallorquí amb una percepció raonablement bona del progrés i la civilització del segle XXI.
El tracte que un poble dóna als animals és un indicatiu del seu nivell de civilització. Milions de turistes que ens visiten observen (i toquen de ben a prop) com és la nostra civilització. Molts viatgen amb les seves mascotes, perquè vénen de civilitzacions on les admeten a tots els transports públics. Sento vergonya aliena quan imagino que la SFM els hi nega pujar al tren amb un moix viu dins un receptacle. Aquesta vergonya es multiplica per molt quan penso en la possibilitat que el turista veiés la foto, reproduïda als diaris de mig món, del nostre conseller de turisme amb els collons d’un cérvol al cap. Per tot plegat, com a mallorquí, m’agradaria que la SFM no contribuís a fer pensar que potser som un poble poc civilitzat.
Publicaré aquesta reclamació al meu blog i n’enviaré l’enllaç a les xarxes socials. Crec que el despropòsit és d’una magnitud prou important com perquè sigui públic. Només amb el debat públic aconseguim esmenar les injustícies i les arbitrarietats. Publicaré la vostra resposta als mateixos mitjans.
Mentre, usaré els trens de la SFM i els autobusos de la TIB, quan els necessiti, tot i que hagi de pujar-hi amb un animal domèstic. Ho faré amb el civisme que demanen les condicions requerides per la resta de transports públics que envolten els de la SFM (des de la RENFE fins la EMT). Crec que el meu dret d’usar el transport públic està per damunt el vostre dret a dictar una norma arbitrària –de moment, i a l’espera que la raoneu.
Entrada següent: Matances al tren de Mallorca, o com la realitat supera la ficció.