Canvi al fil de subscripció d’aquest blog

Actualització: tornen a brollar complets. Gràcies pels comentaris!

He modificat el blog perquè el fil de subscripció mostri els apunts resumits en comptes de sencers. Sembla que són molt més fàcils de llegir al web que no pas al lector de fils de subscripció RSS.

Un dels meus grans mestres de la cosa escripturística –això meu just és turisme al món de les lletres– em telefonà per a dir-me que li havia costat massa feina llegir l’apunt sobre Microsoft al Parc Bit. També em va fer un parell de suggeriments per l’entrada –al final us els explicaré, potser també us fan servei. En qualque moment, i ara no recordo per què, el mestre va visitar l’apunt de blog al web, i tot d’una va amollar «quin canvi, ara ho veig molt més clar!».

Sembla que el text pla –i eixut– del seu lector de fils de subscripció feia mal de llegir l’apunt –prou llarg, ai, perquè el tema és un poc complex. Al web s’hi veuen clarament els subtítols, al lector de subscripcions no. Trob que un apunt llarg ha d’estar clarament dividit en temes, cadascun amb el seu subtítol. El mestre va fer la reflexió que la maquetació, ço és, les columnes, mides de lletra i colors són una cosa fonamental a la premsa. Marca de la casa per cada diari. Al web podem fer maquetacions també, però ah, els lectors de fils de subscripció RSS se’ls cruspeixen –suposo que no tots, ell usa el Viena per MacOS.

Faré la prova. Els subscriptors per RSS rebreu només les primeres retxes de l’apunt. Si el tema us interessa, per a llegir-lo complet caldrà fer clic per a obrir la plana web, amb la seva maquetació, colorins i tota la pesca. Digueu-m’ho, si trobau molest el clic.

Del mestre en qüestió vaig aprendre que el primer paràgraf ha de resumir tot el que diré a l’apunt; així sabeu si us interessa o no perdre-hi gaire temps. Per l’entrada d’aquest apunt em va suggerir canviar el GarciaGes per un ElquesiguiGes, perquè no s’entenia gaire la meva ocurrència per a referir-me als programes de gestió en general. Que no repetís els noms dels programes, perquè a l’entrada convé no repetir res. Vaig posar-hi «els programes esmentats» en comptes de Lotus, WordPerfect i Netscape. A més, em vaig adonar que m’havia oblidat de posar el Netscape a la frase. Com a expert en empreses de programari. em va dir que Microsoft ho té complicat, perquè hi ha ERP molt especialitzats que tenen un èxit considerable al seu sector.

Què faríem sense els mestres!

PS: Al menú de la dreta hi trobareu lincat un apunt explicant què són els fils de subscripció. Us els recoman moltíssim, si encara no els usau.

Compartir

Entrada anterior
Ona Mallorca us convida al teatre
Entrada següent
Només 62 paraules per minut

15 comentaris. Leave new

  • Jo trobo molest haver d’obrir tota la web Benjamí.

    En primer lloc perquè em llegeixo tots els blogs per l’Akregator i m’és molt còmode tenir-ho tot centralitzat i, en segon lloc, perquè a vegades utilitzo una targeteta d’aquestes 3G que prou lenta va com per a sobre haver de carregar tota la web.

    Crec que el millor és que deixis la llibertat d’escollir on llegim l’entrada, cadascú sap per on li és més còmode i per això és útil poder escollir.

    Vagi bé!

    Respon
  • Jo també ho trobo molest.

    El meu lector, que és el que faig servir per llegir-ho TOT, el tinc configurat com a mi m’agrada i com m’és més còmode.

    Si algú fa servir un lector incòmode, que se’l millori o que s’acostumi a fer clic.

    Amb els fils complets els lectors tenim les dues opcions. Si només deixes el primer paràgraf no.

    Salutacions!

    Respon
  • eps, jo també prefereixo llegir-ho tot al bloglines. Vaig llegir el d’allò del Parc Bit allà i no recordo cap experiència problemàtica més enllà del que seria normal 😉

    Diria que els lectors de RSS ja poden escollir ells si mostren tot el contingut o només les primeres línies (o només el títol), jo així ho faig a bloglines i em va la mar de bé.

    Jo, normalment només obro la web si vull deixar un comentari. I no per si triga a carregar-se sinó per la molèstia d’obrir una altra pestanya.

    Respon
  • Me pareix que és la primera vegada en molt de temps que surt del Google Reader. Realment fer click és més costós que no fer res X’-DDD

    Respon
  • Ei, jo també m’estimo veure l’apunt al lector de RSS. Si pel que sigui trobés la lectura incòmoda simplement he de clicar al títol i llestos. Crec que és important pode escollir…

    Respon
  • També prefereixo llegir-ho al RSS (sinó jo mateix faria click…)

    Respon
  • Hi ha llocs que ofereixen les dues opcions, rss complets o nomes un resum.
    Per la meva part, trob millor els rss complets.

    Respon
  • Jo també preferisc els fils sencers al Google Reader.

    Respon
  • Ara m’has fotut! 🙂

    Vols dir que hauré de sortir de Google Reader per llegir els teus apunts?

    Respon
  • Jo també ho trobo molest.

    Visitar el blog o visitar només el RSS hauria de ser una elecció del lector. Jo prefereixo llegir-ho via RSS, que ja em formateja el text be. Després, si vull deixar comentari, ja arribaré fins al blog original.

    Dius que la maquetació es cosa del blog, pero hi ha blogs que no estan gens ben maquetats, i per tant a mi em surt a compte llegir tots amb la mateixa maquetació estàndard, la del lector RSS.

    I, sobretot, quan llegeixo un blog es pel contingut, no per la maquetació.

    A molts blogs donen dues adreçes RSS: la “complerta”, i la “resum”. Potser es la solució de compromís que millor s’adapta.

    Respon
  • Vatuadell, ara m’has fet sortir del meu lector també, millor com han dit tenir les dues opcions, si es posible, es clar, i poder triar.

    Respon
  • Jo també m’estim més el fil complet.

    Moltes vegades davall tots els fils a l’akregator i les llegesc of-line allà on tenc un moment(a més de fer-ho amb el tipus i grandària de lletra que he triat).

    També trob que posant el fil complet es dona llibertat d’elecció.

    Ara bé, tampoc es tracta de fer els comptes a ca teva 😉 .

    Respon
  • al igual que els companys m’adhereixo a les queixes. de fet, m’he donat de baixa d’altres RSS de blogs per el simple fet de que “m’obligaven” a tenir que entrar al blog per poder llegir l’article sencer. No obstant aixo no es cap amenaça, nomes és un comentari, eh ! 🙂

    Respon
  • Tornen a estar sencers. Moltes gràcies per les vostres opinions!

    També m’agraden més les subscripcions completes i que és Com Toca (TM) oferir-les als blogs en general. Però s’hi sol escriure curt, als blogs en general. Per mor del meu cas d’inconcrecció sense remei almanco mir de fer-ho el menys espès possible, amb subtítols i tal. Em va xocar que no es veiessin a un lector de fils de subscripció.

    Estaria bé posar una nota als RSS que tingués un clic a una frase tipus «in stereo where available». Però em fa vessa tocar el WordPress perquè arriba una nova versió i els canvis se’n van a fer punyetes. Podria fer un plugin, val. Però s’ho paga? Tenc poc temps O:)

    Respon
  • Interessant aquest cas del “mestre” vs. “tretze lectors”…

    Respon

Respon a guillem Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.