Abonat? Ja em rego sol, gràcies

Diuen que no som clients d’un lloc fins que no hi anam a comprar dues vegades. Jo diria que som clients a partir de la tercera visita, perquè la segona massa sovint, malauradament, serveix per adonar-se que el bon tracte de la primera compra fou només un accident.

Però hi ha molts negocis que no estan pensats per a fer clients, sinó abonats. La cosa consisteix en aconseguir que hi tornem regularment després d’haver-nos-hi firat només un pic. A partir d’aquí caldrà tronar-hi, a la força, tant si estem satisfets com si no.

El fàrmac que cura del tot no és rendible.
–Richard J. Roberts, Nobel de Medicina.

La telefonia és un ram d’abonetisme gairebé automàtic. Ens ofereixen telèfons subvencionats a canvi que ens hi quedem 18 mesos. Podem esquivar el compromís de permanència si rebutjam el telèfon subvencionat, però és un mal negoci: pagarem tarifes pensades per amortitzar els telèfons mòbils subvencionats d’altres abonats. Cal dir que Simyo és l’excepció, però estic escalivat amb el ram i no puc aconsellar cap operadora.

En aquest moment la telefonia és noticia perquè un dels pioners d’escampar l’abonetitis, Telefónica, obliga a 24 mesos de fidelitat per a tothom que vulgui usar un iPhone a Espanya. Ho trob exageradíssim, inacceptable àdhuc, per una cosa que està evolucionant tant com la connexió mòbil a Internet.

No vull fer-me abonat de res pus i vull llevar-me de damunt tants abonaments com pugui, així que de moment em quedaré sense iPhone. Fet i fet, ja va quedar prou descartat en saber que no es pot usar com a mòdem Bluetooth. L’iPhone està pensat per a obligar-nos a escriure i navegar amb ell i ningú més; encara que al costat tinguem un ultraportàtil molt més còmode. Un Apple Air tampoc. Apple és perfecte quant a innovació i disseny però no tracten bé els clients. M’estiren més les coses bones que no pas les perfectes.

Dos anys a canvi d’usar un telèfon diferent? Si anau endarrer de galindaines feu (o no) una volta per can Totobay –sí, aprofitant que Internet fa que la Xina sigui a la cantonada. Potser us ajudarà a relativitzar el galindainisme mòbil de preus excessius. A continuació mirau de trobar una operadora que no cerqui abonats sinó clients. Difícil, ho sé.

Compartir

Entrada anterior
Obligats a consumir per llei
Entrada següent
Conferència a les XXI Jornades internacionals per a professors de català

7 comentaris. Leave new

  • No tinc cap intenció de comprar el iPhone, no em compensa en absolut.
    De moment intento aguantar amb el mòbil amb targeta. Dins dels mals, conservo una mica de llibertat.
    Hauré de canviar el terminal algun dia d’aquests perquè l’actual ja comença a fallar de tant en tant. Em va pel cap que el proper que compraré serà un compatible amb Yoigo. Quina opinió en tens, de Yoigo?

    Respon
  • Carme: Yoigo té preus de cridades més barats que altres, però encara són cars perquè són preus pensats per amortitzar els mòbils subvencionats. Simyo no, i és l’únic. Jo faria aquest càlcul:

    – Mirar la mitja de minuts que telefones cada mes (o que t’agradaria telefonar amb uns preus raonables).

    – Calcular el preu d’aquestes cridades, tenint en compte el mínim mensual que et fan pagar a Yoigo –per amortitzar mòbils subvencionats.

    – Mirar què val el mòbil que t’agrada lliure i què en demanen subvencionat a Yoigo.

    – Suposar que 2,5 anys és el temps de vida del mòbil.

    – Yoigo: sumar el que et fan pagar pel mòbil subvencionat a les cridades de 2,5 anys.

    – Simyo: sumar el què val el mòbil lliure a les cridades de 2,5 anys.

    Mem què et surt més barat 😉

    Respon
  • Moltes gràcies, Benjamí!
    M’ho estudiaré bé això, que no tinc pressa.
    Abans de passar a contracte i tenir mòbils subvencionats m’ho pensaré molt, que trobo que la targeta i el mòbil pagat estic prou bé. Però veig que amb Simyo també puc anar amb targeta, així que m’ho miraré bé.
    Gràcies de nou!

    Respon
  • Si l’estar abonat és com tu dius, jo estic abonada a un caramull de coses.
    A la telefònica, clar. A Vodafone, clar.
    Però també estic “abonada” a la farmàcia, a la fruiteria, a la carnisseria, al forn.
    I no m’en sé anar, de cap de tots aquests abonaments.
    Ah! I no penso comprar-me l’Iphone aquest: no el sabria fer servir i me basta l’internet que tenc, el mòbil que tenc i els demés “abonaments” de què he parlat.
    🙂

    Respon
  • Em fa gràcia això “d’abonat”, em recorda als camps coberts de fems. Serà que volen dir això, que ens cobreixen de merda per tenir ells més bona collita? 😉

    Respon
  • Bona, Albert. Te la manllevaré 😀

    Joana, excepte Vodriafone i Timofònica, tot això altre que dius és ser clienta però no pas abonada 😉

    Respon
  • Ja ho sé:-)
    Era per fer la broma;-)

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.