Cal que un portàtil tengui DVD?

Sembla que els clients d’ordinadors portàtils encara valoren molt el lector i gravador DVD. Em demano per què:

  • Augmenta considerablement la mida i el pes de l’ordinador.
  • Ripejar pel·lícules és fàcil –sobretot amb programari lliure. Poden transportar-les des del sobretaula al portàtil o usar un DVD extern (50 Eur).
  • Per 25 Eur podem comprar memòries flaix USB de 4 GB, que és aproximadament la mida d’un DVD. La memòria és més fàcil de reutilitzar que un DVD regravable.
  • Els discs durs dels portàtils ja són prou grans per a buidar-hi molts cops les memòries USB.
  • Per quan cal fer espai al disc dur del portàtil –o còpies de seguretat– els discs durs USB són grans i barats. Si el volem carregar amb el portàtil també n’hi ha de petits a bons preus –almanco ocupen menys que el lector DVD, encastat dins el portàtil, i tots els discos equivalents a la mida del disc dur.
  • Un disc d’un Terabyte equival a més de 200 DVD i en demanen 200 Eur.
  • Els DVD paguen més cànon per GB que les memòries flaix USB i els discs durs.

Potser cal anar oblidant l’idea de guardar els bits en unitats rodones, lluentes i amb forat al centre. Podem fer el mateix amb discs USB i emprant memòries flaix USB com a suport temporal per a transportar dades. ÿs un poc més car, però també més compacte: tenim totes les nostres coses en menys suports; les còpies totals regulars són més fàcils; són més ràpids i fiables que els DVD.

En definitiva, comparau la feina, cost, manteniment, transport i espai que suposa mantenir 200 DVD o un sol disc dur USB d’un Terabyte.

Per cert: els discs durs, també ploren?

Entrades relacionades

15 Comentaris

  1. El portàtil des del que escric és el segon que tenc sense unitat de CD/DVD i cap problema. Fins i tot per a instal·lar el sistema operatiu és prescindible una unitat de DVD.
    Recordo que fa uns anys la gent tenia por a comprar portàtils sense disquetera. Suposo que la situació és semblant, però amb l’afegit de que ara tenim moltes més facilitats per a aconseguir discs durs externs i memòries flash.

  2. Home, més trist trobo, que encara es venguin els ordinadors de taula amb disqueteres de 3 1/4 …

    Lo del DVD / CD, també segueix el mateix camí, i a més hi afegiria, que tots els ports de dispositius E/S del pc, bastaria que fossin USB, ni ps2, ni paralels, ni serie. seria una altra forma de simplificar el hardware de placa i tal volta estalviar pes, si més no fer l’espai més profitos.

  3. Jo ara tenc un d’aquests portàtils sense DVD. I la veritat només l’he trobat a faltar a l’hora d’instal·lar el sistema operatiu (sort d’en Muzzol perquè no vaig arribar a bon port amb l’intent d’instal·lar-ho mitjançant una memòria USB o emprant la xarxa…). Per tota la resta, res. Tot amb memòries USB.

  4. Els meu portàtil porta lector i gravador cd/dvd i la veritat és què en un any i mig, només l’he fet servir un pic per instal·lar el Sistema Operatiu i un dia que a la feina en van passar un dvd amb informació.

    Ah! I els disc durs no crec que plorin… però naltros si, quan el disc dur deixa de funcionar.

  5. Ploren? potser si, jo el meu a vegades al sento com remugar…Brrrrrrrrrrrrrrrr…i de repent para.

  6. Pingback: latafanera.net

  7. Hi ha una altra opció molt interessant que és el multi-lector de targetes de memòria.

    Ja sabem que tècnicament funcionen igual que els llàpissos de memòria USB, però se poden comprar targetes SD de 4 GB (i més, és per equiparar-los al DVD) i dur-ne vàries còmodament a la cartera.

    De fet, cada vegada és més habitual que els portàtils i sobretaules incorporin lectors de targetes de memòria i són un dispositiu molt més econòmic i lleuger que no pas els gravadors de DVD.

    A més a més, consumeixen molta menys energia i els temps d’accés a la informació és més baix.

  8. Paco Ros: m’ho havia deixat, i tant! El ThinkPad X61s no té DVD (són 1,4 Kg de portàtil només, i 12 polzades) té ranura per SD. L’Ubuntu la veu fantàsticament bé. Ara mateix som pujant fotos al Flickr (catosfera2008), encara no l’havia provat, la ranureta. A crucial.com n’he vist de 8 GB per 50 Eur.

    Potti: Al final ho vas fer amb memòria flaix USB? El vaig instal·lar amb netboot. Fou més fàcil del que em pensava. Cal tenir prèviament un altre ordinador GNU/Linux a la xarxa local, clar.

    TommyX: vaig comprar la darrera disquetera fa 1 any i mig, per un sobretaula i perquè costava 12 Eur a un Dell … tenc pendent copiar massa disquets, és lo que té haver començat en això 25 anys enrere. Haig de fer-ho, perquè tens raó: fa un poc de vergonya 🙄

    Clara: amb Windows? Potser sí que cal, encara, per a instal·lar Offices megaprogrames semblants. Passava quan jo cometia arrancar-lo per a fer-hi feina, però fa molt ja 🙂

  9. La veritat és que ja conec força gent que té lectors de DVD externs a casa, passant d’aquesta manera les dades al portàtil o a qualsevol HD USB extern, i sembla una bona solució.

  10. Jo crec que tampoc és necessari i crec que els fabricants, mica en mica, pensen el mateix, una prova n’és el nou model de portàtil d’Apple, el MacBook Air, que per tal de guanyar mobilitat també n’han prescindit, tot i que sempre tens la opció d’agafar-lo com a opció.

    Per cert, jo també sóc a la Catosfera! 😉

  11. D’acord que molts usuaris no necessiten unitat òptica. Però cada vegada hi ha més gent que té un portàtil com a ordinador únic, cas en el qual cre que és necessari tenir una unitat òptica, sigui interna o externa. Però és cert que per a emprar el portàtil quan viatges (“on the move”, com diuen els americans), no et fa gaire servei.

  12. Cal pensar que la unitat de DVD –com a mínim als Dell– té una segona funcionalitat: és el lloc on també es pot connectar la segona bateria. Si bé és ben cert que cada vegada és menys necessari la presència de la unitat DVD, si la traiem dels portàtils també perdem la possibilitat de connectar una segona bateria interna.

    Jo ara com ara, prefereixo que el portàtil tingui la unitat de DVD interna i quan vaig de viatge, deixar-la a casa i en el seu lloc ficar la segona bateria. Així tinc una autonomia d’unes sis hores reals. El nou Mac té una autonomia teòrica de 5 hores –no se com funcionen els Mac en això, però a la resta de fabricants equival a unes 3 hores d’autonomia real.

    Personalment sóc de l’opinió que els portàtils el gran canvi que necessiten avui en dia és millorar l’autonomia, que no hauria de ser inferior a les 8 hores reals amb una única bateria.

  13. yo es que no puedo escribir en catalán, pero ojo, sí que puedo leerlo

    me encantaría que os enterarais de LO QUE LOS HOMBRES NO SABEN

    http://www.loqueloshombresnosaben.blogspot.com/

  14. Laurita: això què fas és spam.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada