El descobriment del calendari

Prepareu-vos per a llegir-ho a un caramull de llocs: Google ha presentat un calendari. ÿs molt possible que, de cop, moltes persones comencin a trobar fantàstic això de tenir un calendari en línia i que ho expliquin als respectius blogs. Que una bona part de la blogocosa comenci a usar calendaris en línia, alguns explicant-ne les virtuts i d’altres gaudint-les en un discret silenci.

Perdó, havia dit calendaris en línia. El Google Calendar, volia dir.

A l’hora d’allò que se’n diu influir en la societat, avui els blogs no fan ni pessigolles. Però si es tracta de suggestionar a d’altres blogaires, bué! aleshores la blogocosa és un festival. Per això cal recordar que Google Calendar no és lliure.

No el pots usar per allò que vulguis on et vengui de gust; no et deixen saber com funciona ni adaptar-lo a les teves necessitats [1]; és impossible compartir les millores (clar, si no les pots ni fer); no pots copiar-lo.

Potser és còmode, però ja vaig parlar-ne aquí mateix, del preu de les comoditats de les aplicacions web que no són lliures.

Tot seguit recordar que hi ha molts calendaris que són programari lliure i, per tant, no tenen cap de les privacions esmentades. En podria citar un fum, però em limitaré al primer que vaig usar: el Webcalendar. Té prou virtuts tècniques, però són irrellevants davant aquests avantatges socials: el pots usar per allò que vulguis on et vengui de gust; pots mirar com funciona i adaptar-lo a les teves necessitats [1]; pots compartir les millores [2] i fer-ne còpies.

També vaig veure aquests principis en acció: n’Albert va provar el Webcalendar, li va agradar i ara l’usen a la feina. Perquè tenen una empresa de traducció van fer la seva aportació al projecte traduint-lo al català. Per tot plegat, avui pots usar el Webcalendar en català. De passada també saber com fan feina a ca n’Albert, una empresa local. Google també ho vol semblar, local i propera. N’hi ha que en comptes de semblar-ho també ho són.


[1] Si no ets tafaner ni bricolaire pensa que n’hi ha que sí. Que la majoria d’invents que et rodegen van començar d’un atac de tafaneria i experimentant. Ara prova de mirar un poc més enllà del teu nas i demana’t –sense que això sigui un imperatiu– si els que limiten aquestes llibertats no arraconen una important activitat humana. I quin és el teu paper acceptant-ho.
[2] I calaix amb elles, si ets prou hàbil.

Entrades relacionades

12 Comentaris

  1. Darrerament noto que estàs repetint als teus apunts la idea que el programari privatiu ens furta llibertats (ja quasi) bàsiques.

    I és que fa ràbia!!

    Cada vegada penso que la gent està aborregada (així es diu al P.V:), però tant a la vida real com a la blogocosa. Es guien per les aparences i això no és bo.

    Segueix així!!

  2. Gràcies, Cubells, per veure-hi l’important: la llibertat. Mentre hi hagi només un grup petit de persones que ho tinguin clar, cap dret no està perdut.

    Les qüestions tècniques i la comoditat, això és el manco important i barat, perquè encara que no ho ens ho sembli a simple vista *sempre* té un preu. I car a llarg termini.

    La llibertat també, és cara: nedar contra corrent i ser diferent, que no és gens còmode. Però el preu és només per avui. Demà no, però és una economia que només depèn de nosaltres. Perdre la llibertat és deixar el preu en les seves mans. Quan important és el pagament d’avui dins un procés sotmés a un espai continu a llarg termini i que determina allò que ens farà persones lliures? Ben poca cosa, i usant ordinadors també.

  3. Google calendar: “no et deixen saber com funciona ni adaptar-lo a les teves necessitats [1]; és impossible compartir les millores (clar, si no les pots ni fer); no pots copiar-lo.”

    Afegiria més: No permeten usuaris amb navegadors distints de:
    – Microsoft IE 6.0+ (Windows)
    – Mozilla Firefox 1.07+ (Windows Mac Linux).

    🙁

  4. Pingback: SigT

  5. Doncs… no em tireu els trastos al cap, però a m’hi m’ha passat exactament el mateix que descriu en Benjamí:

    Porto ja temps trastejant amb Kontact, però clar, el tinc a un sol lloc. L’altre dia veig la notícia del Google Calendar, i cap allà que me n’hi vaig.. uau! fantàstic! i després començo a pensar en això que dius, i, mira tu per on, ja estic fent proves amb el WebCalendar precisament…

    Temes privats a banda, el fet és que Google té una massa social i un impacte als mitjans de comunicació que altres projectes no tenen, i això fa que qualsevol cosa que facin tingui un ressò espectacular, i sembla, a més, que cada vegada reinventin la roda… De fet, és allò que ja fan els de Skype o Movistar: truca als meus usuaris, que et sortirà més econòmic… és el mateix gos, amb una altre morrió.

  6. Em sembla que no podem comparar el WebCalendar amb el Google Calendar: el primer és un programa i l’altre és un servei. Els usuaris “avançats” acostumem a preferir un programa perque ens dona més control i (sovint) per qüestions ètiques. Però l’usuari mig sempre preferirà un servei per davant d’un programa, sigui o no sigui lliure.

  7. Jordi: tot són programes i tots ofereixen un servei, tu parles de l’instal·lació. Però posar-s’hi –fer-ho o encarregar-la– també té aventatges.

    En dir que cal ser «avançat» per a instal·lar un WebCalendar és posar barreres psicològiques d’entrada. Hi ha molts desenfocaments de la realitat al voltant d’aquesta qüestió. Per exemple, no es freqüent la percepció que cal ser usuari avançat per a instal·lar i mantenir un Windows, car moltes persones troben que cal tenir un ordinador –i els han contat, sembla, que això comporta mantenir un Windows. Per una regla de tres, si troben important ser els amos de la seva informació i eines informàtiques (això és, lliures) també se’n sortiran, perquè no? Però pressuposes una altre cosa: que no estan interessades en la seva llibertat.

    Per a tenir una aplicació PHP i MySQL en marxa a un sistema operatiu lliure, sovint basta amb descomprimir un arxiu dins la «carpeta» on s’hi posen webs (possiblement la public_html), crear una base de dades i teclejar al navegador l’adreça d’una plana PHP que l’omple. Objectivament és tant complicat com crear una carpeta compartida en Windows, posar-li contrasenya i fer-la visible a una xarxa local, una cosa que no és presenta gairebé mai com quelcom per «usuaris avançats».

    També és més fàcil posar moltes distribucions de sistemes lliures (en maquinari bo) que no pas un Windows, però moltes persones s’entesten en intentar dir que no i pretenen que aquesta percepció negativa (possiblement la seva, per ves-te’n a saber què) sigui inevitable per la resta de la humanitat. Fet i fet, és una broma que faig a tots els cursos, després de la instal·lació: «a pesar del que heu vist i fet, no al·lucineu, recordau: “posar un GNU/Linux és una cosa molt complicada només per usuaris avançats”».

    Per altre banda, no és gaire freqüent saber el que «sempre» voldrà un determinat grup de persones, almanco amb la seguretat que transmets. Corporacions pagarien milions per saber-ho ;). Aquí ja vaig parlar sobre això que en solen dir «allò que vol la gent».

  8. > Per altre banda, no és gaire freqüent saber el
    > que «sempre» voldrà un determinat grup de persones,
    > almanco amb la seguretat que transmets.

    Doncs ara que rellegeixo el que vaig escriure… si que sona prepotent, si. 🙁 No era la intenció.

    La qualificació de “usuari avançat” potser no és la més adequada. ÿs més clar separar usuaris i administradors de sistemes. Per mi, qualsevol que s’arremanga, busca un allotjament i munta un WebCalendar cau al sac dels administradors (un sac molt gros, si vols). Aquest paio ha de tenir la inquietud de saber què és un servidor web, PHP, Mysql, transferència de fitxers… Coses que pot prescindir de conèixer si duu el seu calendari amb el Korganizer, tot i que també sigui programari lliure.

    En David és el mecànic de la meva bicicleta. Jo puc posar-li oli a la cadena i, amb sort, apretar-li els frens. Però a partir d’aquí m’estimo més que la cuidi el David: ho farà millor que jo. Li explico el que no funciona i per a què la faig servir. Si li pregunto quines peces li muntarà, m’ho explica. Si no, em buscaria un altre mecànic.

    Can Google és un taller de bicicletes, però es neguen a explicar-me quines peces munten; si vull un calendari en línia puc muntar-me’l jo mateix. Però també hi haurà qui preferirà recórrer a un taller.

    I per aquests no n’hi ha prou amb que els mostrem el WebCalendar. Cal que els mostrem empreses (o entitats) que facin la funció del taller, on muntin les peces que ells escolleixin. ÿs a dir: que els ofereixin un servei, a més d’un producte.

  9. Tranquil Jordi, el medi escrit té moltes virtuts, però no la de transmetre l’entonació de la persona que ho diu. Tampoc vaig veure-ho com a prepotència. Que sovint es parli en nom de tots els usuaris, presentant algunes percepcions com inevitables per a tota la humanitat, sovint per a rebutjar passes en favor de la llibertat de programari, tot plegat m’ha fet esmolar el que sia per captar aquests detalls :).

    Ara entenc millor el que vols dir, però hi capto la percepció que és complicat posar i mantenir aplicacions web. Més que les locals. No és així, miraré d’explicar-me.

    Per a usar el Korganizer també cal conèixer algunes coses, només que diferents a les que tenen a veure amb una aplicació web. Les aplicacions web estan sorgint arreu, cada cop més potents, i és molt possible que cada cop faci més falta saber-les. Sobretot si volem ser lliures usant ordinadors.

    Mitjançant l’apunt relacionat al blog del Toni Hermoso me n’adono d’una plana del projecte Webcalendar que llista llocs on l’ofereixen instal·lat.

    Me n’acabo d’adonar que el lloc on tenc aquest blog, LiveHost, té al tauler d’usuari una utilitat que nom Fantastico que instal·la el Webcalendar amb quatre clics. El Fantastico té utilitats per a posar moltes més aplicacions web. ÿs possible fer aquestes utilitats perquè és realment fàcil posar una aplicació web.

    Haig de dir que feia molt que no mirava la plana del Fantastico al meu hostingaire: encara que posa programes lliures ell no no és. Amb un poc d⿿interès i un parell de lectures sovint és fàcil posar qualsevol programa LAMP [2]. Aleshores se’n so aprendre i deixar la instal·lació millor que no pas amb abstraccions com el Fantastico. Prenen decisions per tu i després, si hi ha problemes, cal descobrir què han decidit. Vull il·lustrar que en realitat és fàcil posar una aplicació web. Tant que hi ha gent que ha fet utilitats per a instal·lar moltes aplicacions web lliures. Potser hi ha un substitut lliure del Fantastico, no ho se.

    Per a tenir una aplicació a un servidor no importa muntar servidors, aquí potser sí el sac d’administrador és gran –ho comentes. Qualsevol GNU/Linux posat per escriptori, com ara es posa un Windows XP, és capaç de servir aquests arxius amb poca feina. Si és a una ADSL, no hi ha més enrenou addicional que obrir els ports de l’eMule. La resta, posar el programa, és allò el que comparo amb fer una carpeta compartida del Windows –al meu comentari anterior.

    Aquest, el servei d’instal·lació i manteniment, serà una novetat equiparable al que dius de les bicicletes. No era fàcil trobar amb les aplicacions no web com el Korganizer que esmentes. Encara hi ha més motius per no usar el «fast food» privatiu –això és, amb colesterol– que ofereixen a Google :).

    Potser sí que en aquest moment, tal com estan les coses, cal que els que fem feina amb programes lliures diguem que ho fem. ÿs com si a un món de la restauració aclaparat pel «fast food» calgués dir «cuina pròpia» per aclarir l’excepció.

    Amb el natural que és que un restaurant tengui cuina pròpia, veritat? El ram del bit està fotut :).

    (ui que llarg, el tema dóna per un altre apunt)

  10. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Aconseguir el Webcalendar

  11. Pingback: volldamm.net » Recuperant les meves dades

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada