Els que parlem d’ètica no hem de callar (2 de 3)

Pels comentaris –sobretot a la bústia personal– me n’adono que no m’he explicat prou bé a l’apunt «Els que parlem d’ètica no hem de callar». Potser la literatura westerniana despista un poc 😉

Si algú ha pensat que parlo malament del nivell ètic dels empresaris usuaris de programari, no és així. L’ètica és un valor desitjable arreu, però la reclamo als empresaris autors de programari. Per això dic una frase que torno a repetir per destacar-ne la part final:

Estic segur que hi ha molts empresaris que estan interessats en els principis ètics dels informàtics que els atenen.

N’Eduard Elias es va referir a empresaris clients de programari als que no s’havia de parlar d’ètica en intentar passar-los a programari lliure. Em va semblar un panorama trist que no comparteixo. A l’apunt miro de llevar-li ferro amb la caricatura spaguetti-westerniana: aquestes coses passaven al far west, hem evolucionat!

Tenir poc interès en l’ètica no significa pas ser un criminal; els empresaris del far west descrits no era el tipus de persona que la comunitat coneixia com a delinqüent, precisament –no vaig parlar de «màfia» a l’apunt. Eren persones que vivien d’acord amb els rols de la seva època sense plantejar-se qüestions ètiques que els fessin treballar per una societat millor.

En vista que n’Elias també em van suggerir que callés, tot seguit em defenso: penso que hi ha empresaris clients de programari que sí estan interessats en les qüestions de la llibertat. Ho estan perquè s’han vist «agafats pels collons», tal com va retratar un subministrador de programari. Aquesta sí que és una pràctica digna del rol d’empresari del «salvatge oest».

Cal cercar la manca d’interès per l’ètica entre alguns empresaris de programari. N’hi ha molts que no volen saber res de programari lliure amb llicència GPL. Diuen que és restrictiva. El detall és prou revelador: per l’usuari d’informàtica les quatre llibertats de la GPL no són pas cap restricció. En qualsevol cas ho són per l’empresari de programari que veu restringides les seves aspiracions d’incloure res privatiu als programes que ofereix.

El programari lliure va sorgir per qüestions ètiques amb l’objectiu de protegir els interessos dels usuaris d’ordinadors:

El principal objectiu de la GNU és el d’oferir programari lliure. Fins i tot en el cas de què el sistema GNU no tingués avantatges tècnics respecte a Unix, tindria avantatges socials al permetre la cooperació entre usuaris, i avantatges de tipus ètic al respectar els drets dels usuaris.

El Projecte GNU

Aleshores ¿perquè n’Eduard Elias diu que els usuaris no estan interessats en l’ètica?

No ho se, però ho he vist en altres casos dels quals sí en tenia més informació. Un nombre important dels que deien que l’«ètica no interessava als clients» estaven propers, per feina o amistat, a empresaris amb un parc important de «clients agafats pels collons». La idea a transmetre és: «Si l’ètica no interessa als consumidors [perquè també compren programes privatius i jo m’ho repeteixo fins que he aconseguit creure-m’ho], tampoc no importa que els informàtics li donem gaire importància; tolerar un % de codi privatiu dins els programes “open source” no és fer res dolent, és una estratègia comercial per defensar-nos de la competència.» [*]

Sí, just el % que permet mantenir la mà allà i agafant allò. El resultat és programes «lliures», però de llibertat condicional sota fiança. Perquè no dedicar a fer contents els clients tot el que s’inverteix en defensar-se de la competència? També serveix per aconseguir clients, amb la gran diferència que es fa positiu, anant a favor d’algú.

L’ètica hauria de tenir un pes molt important, puix que és un dels valors afegits principals del programari lliure. No és gaire important que alguns informàtics no vulguin saber-ne res; simplement forma part de la seva oferta. Els clients han de decidir quina és la millor oferta per a ells. Justament per això jo no puc amagar un valor afegit tan important a l’hora de presentar la meva oferta.


[*] Subratllo que no estic atribuint a n’Eduard Elies aquests motius perquè, repeteixo, no el conec prou. Però dic el que he vist en altres casos perquè és una realitat que constato: hi ha un bon nombre d’empresaris del ram informàtic que s’enfaden quan parlem d’ètica i programari lliure.

Compartir

Entrada anterior
Els que parlem d’ètica no hem de callar (1 de 3)
Entrada següent
Els que parlem d’ètica no hem de callar (3 de 3)

3 comentaris. Leave new

  • L’ètica no es una qüestió del programarai lliure, és una qüestió de comportament social. Arreu hi hauràn exemples de comportaments ètics i no ètics.

    En el sector del programari, hi pot haver empreses que facin programari privatiu de forma ètica i que no. I en l’àmbit del programari lliure, tot i que sembla que hauria de ser més difícil, curiosament també. M’estimo més no posar noms, però he vist més d’una vegada algun que s’apunta a una bandera per extreure’n un benefici propi de forma gens ètica. Això si, el programari lliure facilita força que t’ho puguis ensumar, els aprofitats ho tenen força més complicat.

    Les coses èticament correctes tendiran a continuar, i les que no, doncs estarán condemnades e rebre’n les critiques dels qui no callaran. Es que sino fos aixi… ja sabeu on estariem oi?

    Respon
  • Si, completament d’acord. Les llibertats de la GPL són per l’usuari. En realitat hauria de ser l’únic que importa: no són les teleoperadores, les empreses escriptores de codi o la gent dels datacenters o lo que sia. Les persones són les importants. I que es fotin les empreses.
    Però el que estic flipant darrerament (sobretot des de que visc a la facultat) és la quantitat de gent que realment pensa així: creuen que lo important és guanyar pasta fent que els clients siguin teus per sempre. Que ho diguin companys de classe, encara (pensau que jo faig primer, ni ha molts que venen de fer móduls superiors, ja són professionals i venen perquè així podran cobrar més als clients), però m’he trobat amb gent de cursos superiors que ho flip. ÿs com si estiguessin a la parra i creguessin que encara hi ha bimbolla digital.
    L’exemple macroindignant (i així acabo aquest comentari, que m’he passat de llarg). Vaig pujant per les escales i sento un “es que la GPL lleva tota la llibertat a les empreses”. Com a bulmero i persona crítica devallo el pis i me fico de cop a la conversa (ei, amb tota l’educació que vaig poder). Va resultar que era un paio que feina ni més ni manco que quart (== no és un pardal novell) que volia monopolitzar uns clients no entegant-lis el codi font. Home, així si d’aquí uns anys ja no volen fer feina amb jo, que els donguin pel cul i tornin a gastar la pasta. D’aquesta manera segur que no me deixen. Es va retirar després d’haver-li enraonat i que ell mateix ves que era un impresentable.
    O sigui, que no hem de callar!

    Respon
  • rroca, exacte: estariem fent negocis a l’estil «far west». Encara que tothom acceptava aquella forma salvatge de fer fortuna, alguns va dir que no podia ser. Possiblement avui a la zona –i a una bona part del món– es fan negocis menys agressius gràcies a aquelles persones amb sentit ètic.

    Com bé explica en paurullan, al món del programari fan falta molts canvis. Sembla que el normal és fer feina tal com vas escoltar que deia un futur informàtic. Clar, és tant còmode tenir el client captiu!

    El món del programari està en un estat de «far west» fins que alguns van dir que no estava bé. Richard Stallman va ser un dels primers. Gràcies a ells ha sorgit tot això. No explicar el «perquè», tal com apunta en Ricardo.

    Si qualcú vol pegar una repassada al tema ètic, aquí ho concreten prou bé:

    http://www.monografias.com/trabajos6/etic/etic.shtml

    […] podemos determinar que su objeto material de estudio son los actos humanos y su objeto formal es la bondad o maldad de dichos actos. Con esto podemos da una definición real de la ética como la Ciencia que estudia la bondad o maldad de los actos humanos. Con esta definición tenemos que la ÿtica posee dos aspectos, uno de carácter científico y otro de carácter racional. […]

    El carácter racional viene por el uso de la razón. La ética no es una ciencia experimental, sino racional ya que fundamenta sus modelos éticos por medio de la razón. ÿsta razón nos proporciona causas, razones, el porqué de la bondad en una conducta realizada.

    Respon

Respon a rroca Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.