Què són els fils de subscripció?

Article actualitzat el setembre del 2006. Aleshores, juny del 2005, el títol era «Què és RSS, Atom i XML?» perquè era la forma de referir-s’hi a la majoria de llocs amb fils de subscripció. Avui també, però poc a poc tot plegat va sent més fàcil.

Botó de l'Akregator dins KontactEls fils de subscripció són una revolució en la forma d’usar el web. Diuen que podriem estar un parell de dies sense web i suportar-ho, però que no és fàcil quedar-se massa temps sense correu. Idò si usau els fils de subscripció, possiblement els situareu entre el correu i el web dins la escala de serveis importants per a vosaltres. La importància del correu rau en que és personal, una cosa que també passa amb els fils de subscripció: són la vostra visió personal del web. Una llista d’allò que us interessa, classificat en carpetes, amb avisos constants quan hi ha novetats o canvis.

Ho trobareu tot a un programa semblant al correu, on hi domina el text sense floritures. No cal suportar les tipografies i els colors que cada webmestre ha escollit –perpetrat àdhuc. Podreu classificar els llocs web en carpetes, tal com feu amb el correu. N’hi ha de més d’importants, que cal llegir poc a poc, i d’altres que es poden obrir només en tenir temps o ganes de badar per a llegir-los en diagonal –quasi vertical si convé.

Un festival d’acrònims que no mosseguen

Em fa l’efecte que tot plegat no s’escampa prou perquè sovint s’explica amb un caramull d’acrònims. No usar-los és difícil car cada cosa té el seu nom, i què li farem si nom XML, RSS, Atom i RDF. La paraula scandisk tampoc és cap meravella, però tots els sofridors del Windows el practiquen de tant en tant.

Els acrònims i neologismes poden espantar un poc d’entrada, però al final tampoc no és tant complicat i els budells no se n’entemen. Si voleu aprofundir-hi, que no és indispensable, a la Wikipedia hi teniu hores de lectura assegurada darrere les entrades XML, RDF, RSS i Atom. L’objectiu d’aquest article és saber què fer en veure RDF (per exemple) a una plana web i que pogueu usar tots els fils de subscripció.

Els ingredients

En informàtica la informació sol estar dins fitxers que tenen un format. Així, les planes web són arxius en format HTML o XHTML i la música és dedins fitxers en format mp3 o Ogg Vorbis. Idò els fils de subscripció són arxius que tenen el format RSS o Atom.

Llegim les planes web amb un navegador, els arxius musicals amb un reproductor, i els fils de subscripció amb un agregador. Val, aquests informàtics, sol passar, no l’han encertat gaire escollint un nom que comença amb «agre». Prepareu sal de fruites.

Els ingredients són un poc mals de pair

Si heu arribat, fins aquí, ja sabeu que a Internet hi trobarem unes coses per a subscripció que tenen format RSS o Atom i que són per l’agregador. Les trobareu al web, concretament, cosa que convida a fer-hi clic, un invent còmode: quan cliqueu l’enllaç cap a un arxiu musical, automàticament s’obre el reproductor. Quan és damunt una adreça de correu, s’obre el programa per a redactar un missatge. Si el clic duu cap un arxiu en format PDF, el lector de PDF apareix en pantalla rait nau. Possiblement esteu pensant «ara dirà: en fer clic a l’enllaç d’un arxiu en format RSS o Atom, s’obre l’agregador». Doncs no! S’obre una plana estibada de coses incomprensibles que fan pensar que qualque cosa s’ha romput, ha!

Passa que tot plegat encara és recent i poc a poc els navegadors van paint els fils de subscripció. Alguns hem fet coses per què després del clic no apareguin planes incomprensibles, però és un poc debades, perquè perquè no passa la cosa definitiva: obrir l’agregador i que demani «vols subscriure’t al lloc?». Poc a poc arribarà.

Cercar l’agulla dins el paller el fil i posar-lo a l’agregador

De moment, per a subscriure’s a un fil, cal cercar-lo dins el lloc que voleu seguir mitjançant subscripció. Recordem-ho: serà un enllaç cap un arxiu en format RSS o Atom. Ja l’heu vist? Cal fer-hi clic amb el botó secundari de la rata per tal de copiar l’adreça. Tot seguit aneu al programa agregador i copieu-la quan la demani en l’operació d’afegir el lloc nou –cada agregador té el seu mètode per afegir llocs nous.

Dit així sembla fàcil, però el «ja l’heu vist?» del paràgraf anterior és mitja vida:

La majoria d’autors de planes web hi posen un botó de color vermell o taronja, però també hi podeu trobar enllaços sense cap botó. Alguns en diuen sindicació en comptes de subscripció. El botó pot dir Feed, però també RSS i Atom quan es refereixen al format –cap novetat, és el que passa amb PDF o mp3 en oferir documents i música. També pot dir-hi XML o RDF, perquè un temps va semblar que era la forma de referir-se genèricament a l’invent sense entrar en el format.

Ha costat, però ja tenim una icona estàndard per a dir on és el fil a cada web, aquesta: icona dels fils de subscripció o feeds. Cal esperar que poc a poc tothom l’usi i tot plegat serà més fàcil.

Quan calgui triar entre els formats RSS i Atom, l’elecció no és gaire important. L’atom va sorgir perquè alguns trobaven que el RSS ja tenia massa versions incompatibles entre sí. Els agregadors moderns ho llegeixen tot i ambdós formats són lliures; fa mal dir quin és millor. Si useu RSS, escolliu la versió més nova. Les velles hi són per a mantenir la compatibilitat amb agregadors antics.

Navegadors que avisen de la presència de fils

Els autors de planes web poden programar-les per tal què diguin «tinc tots aquests fils de subscripció i en aquests formats RSS o Atom». Quan ho fan, els navegadors més avançats com ara el Konqueror o el Firefox, pinten icones per avisar el navegant: aquest paharo té fils de subscripció.

Tractament de RSS al Konqueror si el lloc té marques per avisar dels seus fils RSS.El Konqueror ho fa al peu de la plana, i en fer-hi clic s’obre un menú per afegir automàticament totes les subscripcions a un agregador, l’aKregator, que és de la mateixa casa –can KDE. Ho podeu veure a la pantallada junt aquest paràgraf (feu clic per a veure-la més gran a una finestra nova). El Firefox mostra la icona estàndard pels fils (icona dels fils de subscripció o feeds) junt l’adreça de les planes que en tenen. En fer-hi clic també es desplega, però per afegir-les a les adreces d’interès del navegador. En diuen «adreces d’interès actives» perquè reflecteixen els canvis cada pic que el lloc canvia. La del Firefox és una forma de treballar amb fils de subscripció que no arriba a les comoditats d’un agregador i per això no la recomano gaire.

ÿs d’agrair l’avís del Konqueror i el Firefox junt als esforços de programació, que fan alguns webmestres, per tal que els avisos funcionin als navegadors. Ajuden a trobar fils, si més no que els internautes s’encurioseixin per l’invent. Que tants encara usin el nefast Microsoft Internet Explorer (IE) ha estat mortal per la popularització de les subscripcions. Les properes versions de l’IE portaran mecanismes semblants als del Konqueror i el Firefox, fent que milers d’usuaris bavegin per la nova funcionalitat del Windows Vista que és el millor sistema operatiu de la història del món mundial. Quedaran admirats de la capacitat del Bill Gates, l’inventor del PC la informàtica, Internet, la sopa d’all i els feeds, jas!

En diem fil en comptes de feed?

M’agrada dir-ne fil en compes de feed. A un web francès (no recordo quin) vaig veure-hi aquesta traducció i em va agradar. Ben mirat, els estirem amb l’agretador, com si fossin un fil.

Escollint un agregador

  • Per a qualsevol sistema operatiu: si teniu el navegador Firefox, pots començar amb l’extensió Sage. El programa Thunderbird per a llegir el correu (del tot recomanable), des de la versió 1.0 també llegeix fils. Està bé tenir-ho tot al mateix lloc: correu i fils.
  • Llocs web (també per a qualsevol sistema operatiu): No hi ha res com tenir les dades a casa, però si aneu canviant d’ordinador al llarg, del dia, els agregadors web tenen l’avantatge que podeu usar-los des d’onsevulla, com passa amb el correu web. Bloglines és el més popular i Rojo sembla que agafa força. Les planes d’inici personalitzades de Google i Yahoo també inclouen funcions d’agregador, millor dit, pseudo-agregador, perquè «quien mucho abarca poco aprieta».
  • Per a GNU/Linux: L’aKregator i Liferea són els més coneguts. Straw és de can GNOME, casa bona.
  • Pel Windows: hi ha un programa lliure que fa bona cara, el Feedreader. No en conec més de lliures pel Windows, però recordau que també hi podeu usar els esmentats dalt: Thunderbird o l’extensió Sage pel Firefox.

Compartir

Entrada anterior
Coneixement i programari lliure segons el PP balear
Entrada següent
Fer reset

37 comentaris. Leave new

  • El web de Feedreader no entra 🙁

    Respon
  • Sembla que sí, potser és una caiguda transitòria del servidor. L’adreça està bé.

    Feeedreader és un agregador recomanat a la plana de RSS del web d’El Pais i a aquesta bona explicació també en parlen.

    Respon
  • Felicitats, Benjamí. Aquí hi ha teca per a estudi.

    Et poso deures. Fa temps que trobo a faltar una bona explicació de com generar RSS per a una web “manual” (que no sigui WordPress, ni Mambo, etc.), d’una manera àgil i pràctica.

    ÿs possible?

    Respon
  • Albert: Gràcies! Cal programar per aconseguir el que vols. De la mateixa manera que el web té qualque programa per pintar la portada en HTML, ara cal fer una plana en XML que respecti el format RSS o Atom. La plana serà el fil pels agregadors.

    Per què sigui àgil i pràctic potser cal trobar algun programa que ja ho faci bé i adaptar-ho a les dades personals. Cercant «php rss generator» a Internet ja n’he vist un parell 😉

    Respon
  • L’altre dia vaig tractar d’explicar-li a un familiar què eren els RSS i què era un agregador.

    El fet de que el format emprat sigui XML, és “casual”, podria haver estat text pla. Crec que la millor manera d’explicar-ho és comparant les sindicacions amb un diari de paper o una revista.

    Una persona, pot fer-se amb molts diaris. Premsa especialitzada, notícies generals, política… etc. Si na persona prengués els índexos de totes les revistes i diaris, les penjàs a un tauló i examinàs les notícies que els interessen per anar a llegirles al diari o revista original, tendria una manera molt còmoda, selectiva i eficient d’estar informat.

    Ja sabem que qualsevol té la capacitat de montar el seu propi diari, aleshores, la col·lecció de notícies es converteix en una col·lecció d’idees que poden provenir d’organismes més o menys notoris o d’individuus.

    Els feeds de les planes web, són els diaris, les entrades de cada feed són les notícies i el programa agregador és el nostre tauló.

    Com si d’un programa de correu electrònic es tractàs, és senzill seleccionar mitjançant carpetes els conjunts de notícies que podem llegir, sel·leccioant els titulars que més ens interessen i marcant la resta com a llegit o eliminant-los si no ens interessen.

    Res, ja sé que ho sabies, només és un punt de vista 😉

    Respon
  • Tot i estar usant el RSS de ja fa un cert temps, avui, he acabat de copsar el significat de cada un del acrònims.

    Molt didàctic. Mercès.

    Pere cert l’enllaç a audioscrobbler, està mal expressat.

    Respon
  • Pere: arreglat, gràcies.

    Si t’intressa l’Audioscrobbler, el reproductor amaroK hi envia totes les cançons que escoltes i en recull la música relacionada que et podria agradar.

    Respon
  • Tot i que podia tenir clar el funcionament de l’RSS, aquest recull d’acrònims i termes m’ha fet veure-ho molt més clar. Una gran explicació.

    Felicitats Benjamí!

    Respon
  • Gràcies per l’article!

    Hi ha unes recomanacions del W3C sobre RDF a l’adreça w3c.org/RDF, però no estic segur que cobreixin el buit que expliques…

    Respon
  • Paco (#5): Parlant amb n’Esteve Lladó i na Bel Llodrà després del programa de ràdio, n’Esteve (expert en el tema) deia que XML no és cap meravella, i que hi ha molta gent (que treballa en el tema= a qui no els hi agrada gaire. ÿs mal d’interpretar a simple vista i com bé dius, no cal. Es poden muntar RDF sense la sintaxi XML, tal com entenc que dius en parlar de ‘text pelà’.

    Per cert, n’Esteve deia que RDF és un acrònim que aplica més a les dades que arriben que no pas a la definició de l’estructura, que s’hauria de dir ontologia. Que amb les definicions també hi ha un bon embolic. De moment mantenc RDF aquí tal com l’he vist a la Wikipedia.

    Sembla que tot està bullint, definint-se, agafant colors i aromes. El resultat serà un bon tiberi (com el projecte ANOTA) perquè s’hi fa molta feina i és molt útil.

    Respon
  • ÿs cert que el tema dels formats és una mica embullós. La diferència entre XML i RDF estriba en que XML és una sintaxi (indica cóm guardar les dades damunt un fitxer), en canvi RDF és un model abstracte per representar dades, però no indica com s’han de guardar al fitxer. Això vol dir que RDF es pot ‘serialitzar’ damunt sintaxis diferents: XML, Turtle, N-Triples,… D’aquesta manera trobam RSS1.0 que està basat en RDF sobre sintaxi XML. RSS0.9x y RSS2.0 està basat directament amb XML (no RDF). Aquests darrers són més fàcils de llegir que el RSS1.0, però no es poden processar amb les avantatges que té RDF. Una d’aquestes avantatges que té RDF és precisament els llenguatges de consulta. Així, mentre amb RDF puc emprar llenguatges similars a SQL , com les bases de dades que tots coneixem, amb XML he d’emprar llenguatges de consulta tipus XPath o XQuery que cerquen dins la mateixa estructura d’etiquetes dels documents (lo qual no sempre és una experiència agradable :-)). Sobre si escollir un o l’altre per editar RSS, depén del criteri del autor…

    Respon
  • Respon
  • Hola,

    Un altre lloc on també es poden trobar vols de baix cost és VolsBarats.cat (Versió Beta), un nou comparador de vols barats.
    VolsBarats.cat busca en més de 30 webs de viatges i aerolínies de baix cost.

    http://www.VolsBarats.cat

    Fins aviat,
    Marc

    Respon
  • Marc: potser t’has equivocat d’apunt? Aquest no va de viatges 🙂

    Respon
  • […] He revisat l’apunt on miro d’explicar que són els fils de subscripció. Ja tenim una icona estàndard per l’invent i sembla que la popularització fa que els acrònims s’usin menys però més feed, fil. […]

    Respon
  • Uns suïssos expliquen un hack per apuntar fils des del Firefox directament cap a l’Akregator. Ho expliquen detalladament aquí. Just dos ingredients: l’extensió firefoxera dita Feed Your Reader i un petit script shell que fa servir DCOP, el protocol de comunicació entre aplicacions KDE. L’he provat i (em) funciona!

    Respon
  • […] — Connexió amb l’aKregator vista a un comentari del Theuth dins aquest blog. […]

    Respon
  • […] La millora de la qualitat i la quantitat dels enllaços amb utilitats com ara la possibilitat de “fabricar-se” el propi directori d’enllaços per a col·locar-lo en la pàgina web que vulguem. O també l’opció de subscriure’ns per sindicació RSS a una categoria d’enllaços determinada i així poder mantenir-nos informats de les novetats. […]

    Respon
  • […] Què és la sindicació de continguts via RSS?: Polièdric, Viquipèdia, Bitassa a Lloure, ButlleTIC […]

    Respon
  • […] El que té de bo la cultura lliure és que sempre hi ha qualcú que en sap molt del tema i que tots en podem aprendre molt dels coneixements que es posen a l’abast de tothom, per tant jo vos recomano que li faceu un cop d’ull a l’article del Benjamí si voleu aprofundir sobre el tema en qüestió. Ell ho explica molt bé i per mi aquest és un article de referència per tant vos recomano que el llegiu. […]

    Respon
  • […] La clau rau en els anomenats fils de subscripció. Mitjançant aquesta tecnologia, l’oient ja no ha d’anar a una determinada pàgina web a buscar els continguts que li interessen, sinó que els documents li arriben de forma automàtica a l’ordinador, ja sigui a través d’un programari determinat (anomenat agregador) o bé a través d’una determinada aplicació online. Això canvia la foma de navegar per Internet i atorga a l’oient el control de tot el procés. Al mateix temps, però, el podcasting posa a l’abast de qualsevol persona, amb uns mínims coneixements tècnics, la possibilitat de convertir-se en creadors de continguts i de distribuir-los a través de la Xarxa a una audiència potencialment universal. […]

    Respon
  • […] Com a ciber-trescador sol seguir molts webs. Això és molt fàcil gracies als fins de subscripció (o RSS). Una cosa més fàcil d’usar que d’explicar (i amb un nom poc atractiu). A Can Bitassa ho expliquen molt bé. Bàsicament és una manera de subscriure-se a les novetats d’un web sense necessitat de fer servir el correu electrònic, protegint així la nostra privacitat i evitant possible correu brossa. […]

    Respon
  • Yo voldria sabe la estructura de un ATOM, pero ven esplicat i ferme una ida com es forma si es veu o es indivisiple suposo que no es veu mes que ris es per ferme un idea

    Respon
  • […] estrena RSS June 28, 2007 Posted by Toni in periodisme, tic. trackback Un pas lògic i necessari que segurament arriba amb retard. Per fi el portal Comunicació21ofereix la possibilitat de subscriure’s als seus continguts mitjançant un feed o fil d’apunts. En aquest cas, en format RSS. Des d’ara ja podrem estar al corrent de les notícies d’aquest portal català especialitzat en el sector de la comunicació sense haver de visitar la pàgina cada dos per tres. Només cal subscriure’s al fil mitjançant un agregador, com ara el Bloglines. La novetat també s’aplica al portal Cultura21. […]

    Respon
  • […] Com en el cas dels blocs, la clau rau en els anomenats fils de subscripció. Mitjançant aquesta tecnologia, l’oient ja no ha d’anar a una determinada pàgina web a buscar els continguts que li interessen, sinó que els documents li arriben de forma automàtica a l’ordinador, ja sigui a través d’un programari determinat (anomenat agregador) o bé a través d’una determinada aplicació online. Això canvia la foma de navegar per Internet i atorga a l’oient el control de tot el procés. […]

    Respon
  • […] Un pas lògic i necessari que segurament arriba amb retard. Per fi el portal Comunicació21 ofereix la possibilitat de subscriure’s als seus continguts mitjançant un feed o fil d’apunts. En aquest cas, en format RSS. Des d’ara ja podrem estar al corrent de les notícies d’aquest portal català especialitzat en el sector de la comunicació sense haver de visitar la pàgina cada dos per tres. Només cal subscriure’s al fil mitjançant un agregador, com ara el Bloglines. La novetat també s’aplica al portal Cultura21. […]

    Respon
  • […] Per els que no sabeu que es un fil de subscripció vos recoman que passeu per: rss a la Viquipédia, Què són els fils de subscripció? i Què passa a la web? Vídeo explicatiu de com utilitzar els RSS. Ja veureu que no és tan difícil i us ajudarà a aprofitar molt millor Internet. Si no, sempre podreu mirar la barra lateral on també hi hem afegit la secció Darreres galeries. […]

    Respon
  • […] 7. I una volta l’heu pujat, ja s’ha acabat la feina. Tindreu un arxiu d’àudio i un fil rss. Feu-ne publicitat per a que la gent sàpiga que existiu. Aneu a podcatalà. O bé aviseu-me per tal que puga incloure el vostre podcast a l’agregador de podcasts en català. […]

    Respon
  • […] També hi ha coses bones però a vostès no els afecten, o sigui que poden esborrar-lo de les subscripcions RSS sense remordiments i —si no els interesso personalment— també poden oblidar-se de […]

    Respon
  • […] Avui el sistema més estàndard és el RSS 2.0. Podeu trobar una definició més tècnica i exacta de tots aquests termes fent clic aquí. O una de millor i més extensa aquí. […]

    Respon
  • […] Els que aneu entrant per mirar si he actualitzat, si tinguéssiu un lector de feeds com cal (el millor és gratis i es diu Google Reader), no caldria que perdéssiu el temps mentre no […]

    Respon
  • […] totes maneres les subscripcions RSS estan per això: perquè no calgui entrar a mirar si he actualitzat o si no ho he fet. […]

    Respon
  • Un feed RSS és proporcionat per un editor que vol permetre als seus lectors per obtenir fàcilment les actualitzacions quan s’agrega nou contingut que entra en l’àmbit de l’alimentació. En lloc d’exigir als lectors (o, pitjor encara, el programari) per comprovar constantment un lloc web i buscar els canvis, amb la URL del feed RSS dóna als lectors la possibilitat de veure les actualitzacions en qualsevol programari lector de la que ells triïn.

    Respon
  • […] ofereix la possibilitat de subscriure’s als seus continguts mitjançant un feed o fil d’apunts. En aquest cas, en format RSS. Des d’ara ja podrem estar al corrent de les notícies […]

    Respon
  • […] Per als que no sabeu que són els fils de subscripció (feed, RSS, …), Benjamí fa una bona explicació en aquesta entrada. […]

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.