Una Internet feliç

En David Bravo còpia al seu blog part de les normes d’una comunitat indeterminada d’Internet –diu «algunas»:

Estimados usuarios, el cierre temporal de los foros queda levantado así como alguno de los Banneos, espero que de ahora en adelante se tengan en cuenta la normativa de la Web, nadie esta obligado a quedarse y postear, pero quien si lo haga estará sujetos a las mismas, no se toleraran actitudes criticas o que puedan ser hirientes al buen funcionamiento de estos foros […].

Administrar es muy complicado y tarea ingrata por lo que estoy comprobando ya que no se puede dar gusto a todos y en ocasiones se deben tomar resoluciones dolorosas por el bien de la comunidad.

La Caverna de PlatóNo cita la font però no fa falta per creure-s’ho. La cosa fa temps que dura i ha arrelat prou, també a la Xarxa. El resultat és que a cada pic més comunitats internàutiques l’«actitud crítica» sovint és rebuda com a insult.

No fa gaire que em van dir, per aquests internets, que allò meu eren «insults insinuants», tot creant un oxímoron fantàstic que es podria arxivar a prop de «terrorisme de baixa intensitat».

Alguns s’han agafat com un insult directe, gens insinuant, que des d’aquest blog critiqués els seus webs que només admeten usuaris del Microsoft Internet Explorer.

Si s’accepta el programari privatiu per ser feliç, tot nedant ben falaguer a favor de la corrent, perquè no acceptar normes comunitàries privatives que demanen no tenir actituds crítiques?

L’estil tampoc no és pas res nou. Quan me’l recomanen –intenten imposar àdhuc– no puc evitar recordar que només els peixos morts neden a favor de la corrent.

Ai que em penso que això haurà estat un altre insult insinuant. Sí, de baixa intensitat.

Imatge: una bona representació de la caverna de Plató a aquesta plana. L’he guardat en gran (640 x 480) per si deixa d’estar al servidor original (clic a la imatge de dalt per veure-la en una finestra nova, 52 K).

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. Pau Rul·lan Ferragutabril 30, 2005 en 6:53 pm · Respondre

    Molts dels “raros, comunitas, rojos, maçons” que anam pel món ens tenim la mala sort de topar-mos en desprecis per tenir una actitud crítica. Ara queda un poc fora de contexte, però tots hem viscut situacions així, entre la família, a l’institut i a la feina. Però bé, amb lo “optimista” que sóc molts de cops no sóc capaç de fer-hi front.
    Ara record un proverbi zen que diu algo així: “fes el que fa tot el món, arribaràs on tot el món arriba”.

  2. Pingback: Ricardo Galli, de software libre

  3. Pau: no és fàcil fer-hi front. Cal ser molt viu per saber distingir entre «insults» i «actitud crítica», sobretot després de tants intents per eliminar la barrera entre els dos conceptes. A les religions és on es prova més. Fins al punt de que l’esperit crític pot acabar en un pecat terrible: «apostasia», li diuen.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada